www.som360.org/ca

Còmic i recuperació en salut mental

Experiències amb el còmic com a eina d’intervenció en el procés de recuperació
Montserrat Toribio Prieto
Montserrat Toribio Prieto
Terapeuta ocupacional. Unitat de subaguts
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Josep Antoni Boix Ferrer
Josep Antoni Boix Ferrer
Infermer. Responsable del Servei d'Atenció Espiritual i Religiosa (SAER)
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

El còmic d'autor ha jugat un paper determinant en la legitimació del còmic com a mitjà narratiu, però també ha permès la proliferació de tot un seguit de temes que pertanyen a l'àmbit quotidià. Les quasi infinites possibilitats del còmic per parlar-nos de la malaltia des de perspectives tan dispars com la ficció, l'autobiografia i el relat clínic han despertat l'interès d'una nova generació de professionals de la salut que consideren que les narratives gràfiques poden proporcionar, tant a persones ateses com a professionals, una millor entesa del fenomen patològic en totes les seves dimensions. Obres com Psychiatric Tales de Darryl Cunningham, Yo, Loco d'Antonio Altarriba i Keko o Desmesura de Fernando Balius i Mario Pellejer, són un clar exemple dels singulars mecanismes narratius que el còmic empra per apropar-nos a l'experiència subjectiva del trastorn mental.

Això és així perquè els còmics són capaços de representar gràficament, mitjançant recursos com les metàfores visuals, el sofriment  interior de les persones que tenen aquest tipus de trastorns a l’hora d'oferir-nos mecanismes de resolució que faciliten la identificació i l'emergència d'esperança, i el treball sobre la identitat; tots ells factors clau en el procés de recuperació en salut mental.

Al 2019 al Parc Sanitari Sant Joan de Déu es va dur a terme una iniciativa en aquest àmbit: el Grup de Còmic i Recuperació, que tenia com a objectiu treballar cadascuna de les etapes del procés de recuperació a través d'un còmic concret. Per això, es van escollir una sèrie d'obres que, a causa de la seva narrativa i riquesa visual, permeten facilitar la reflexió sobre cada etapa, tant individualment com col·lectivament. D'altra banda en el grup es pretenia facilitar l'autocontrol, l'autogestió i l'autodeterminació dels seus membres, reconèixer la qualitat «d'expert per la seva experiència» de cadascun dels integrants, augmentar les oportunitats d'una vida més enllà del trastorn mental i generar esperança. La filosofia de treball del grup residia en un conjunt de valors que es recolzen en el dret d'una persona a construir per si mateixa una vida amb sentit, amb presència o sense dels símptomes d’un trastorn mental.

La població diana a la que va anar dirigida la proposta van ser persones usuàries d'unitats d'hospitalització (subaguts i hospital de dia d’aguts) i dels centres de salut mental (CSM) i entitats de persones amb experiència pròpia que estiguessin interessades a treballar des d'aquesta metodologia. S'oferiria el taller a través dels coordinadors dels CSM i de la intranet del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, per poder arribar a les persones interessades a treballar mitjançant aquest format. Com a màxim, per tal de facilitar la metodologia de treball, podien participar  8 persones per cicle (es van realitzar un cicles anuals de 3 mesos cadascun, malauradament l’inici de la pandèmia de la COVID-19 va aturar la repetició de l’experiència.

La metodologia que es va utilitzar va consistir en la lectura i posterior reflexió de cadascuna de les obres escollides. Cada obra servia de pretext per reflexionar sobre cadascuna de les etapes de la recuperació: moratòria, concienciació, preparació, reconstrucció i creixement (Andresen, Caputi y Oades, 2006). Les obres escollides van ser: Historias del Barrio de Gabi Beltrán, Los combates cotidianos de Manu Larcenet, Las calles de arena de Paco Roca, El Nao de Brown de Glyn Dillon i  Desmesura de Fernando Balius i Mario Pellejer. Es va treballar cada còmic en dues sessions i se’n van realitzar dotze en total. A la primera sessió es realitzava la presentació de l'obra i els continguts a treballar. A la segona sessió es recollien les aportacions de cadascun dels membres del grup i s'assenyalaven algunes escenes per part dels facilitadors del grup per ajudar la discussió grupal i la identificació d'elements clau. Es tancava cada sessió grupal presentant les «tasques per a casa», que consistien en la lectura de l’obra i en la identificació o definicions pròpies d’elements de la recuperació personal.

Els objectius generals que ens vam plantejar per a cada sessió van ser:

  1. Crear un espai segur i de suport, i un llenguatge comú que permetés compartir i comprendre les experiències relacionades amb la salut mental.
  2. Reflexionar sobre el procés de recuperació i els factors que hi influeixen.
  3. Verbalitzar experiències sobre la recuperació i compartir-les amb la resta de membres.
  4. Conèixer en quin moment del procés de recuperació es troba cadascú.
  5. Identificar metes de treball personal.
  6. Generar esperança per poder continuar amb el treball terapèutic.

Durant el transcurs de totes les sessions es van treballar com a elements clau els següents:

  • L'esperança es construeix de manera compartida.
  • La resiliència. Els personatges protagonistes de les obres sempre se’n surten malgrat el context i les circumstàncies. Es pretén que el grup pugui identificar quins són aquests elements facilitadors, destacant com un dels més importants el suport.
  • El sentit i el propòsit: l’experiència d’una vida amb sentit, fonamentada en les creences, valors i circumstàncies particulars de cada persona, permet la construcció de l'esperança i facilita la recuperació.

Els resultats obtinguts van ser molt satisfactoris. Va haver-hi una millora en les puntuacions de les escales de recuperació administrades (STORI, Stages of Recovery Instrument de Andresen, Caputi y Oades, 2006; Andresen et al., 2003) i les opinions dels participants van coincidir en que el grup els havia ajudat a identificar aspectes de la seva recuperació personal i a millorar, a més d’haver enfortit la seva capacitat i ganes de seguir lluitant amb el patiment mental i en el seu dia a dia. Aquesta experiència tan enriquidora i satisfactòria,  que vam gaudir conjuntament amb els usuaris del taller, fa que els professionals que vam facilitar el grup seguim apostant pel còmic com una eina rica en possibilitats, tant per a la nostra intervenció professional com per a la formació dels futurs professionals de la salut.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 31 de octubre de 2022
Darrera modificació 31 de octubre de 2022
Montserrat Toribio Prieto

Montserrat Toribio Prieto

Terapeuta ocupacional. Unitat de subaguts
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Josep Antoni Boix Ferrer

Josep Antoni Boix Ferrer

Infermer. Responsable del Servei d'Atenció Espiritual i Religiosa (SAER)
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Marcos Antonio Catalán Vega

Marcos Antonio Catalán Vega

Bibliotecari
Fundació de Recerca Sant Joan de Déu
Bibliografía
Topor, A. , Borg, M. , Mezzina, R. , Sells, D. , Marin, I. & Davidson, L. (2006). 'Others: The Role of Family, Friends, and Professionals in the Recovery Process. American Journal of Psychiatric Rehabilitation , 9:1 , 17-37. https://doi.org/10.1080/15487760500339410
Anthony, W.A. (1993). Recovery from mental illness: The guiding vision of the mental health service system in the 1990s.. Psychosocial Rehabilitation Journal , 16(4) , 11–23. https://psycnet.apa.org/doi/10.1037/h0095655
Slade, M. , Amering, M. , Farkas, M. , Hamilton, B. , O’Hagan, M. , Panther, G. & Whitley, R. (2014). Uses and abuses of recovery: implementing recovery-oriented practices in mental health systems. World Psychiatry , 13(1) , 12-20. https://doi.org/10.1002/wps.20084
Andresen, R. , Caputi, P. & Oades, L. (2006). Stages of recovery instrument: development of a measure of recovery from serious mental illness. Aust N Z J Psychiatry , 40(11-12) , 972-80. https://doi.org/10.1080/j.1440-1614.2006.01921.x
Green, M. J. & Myers, K. R. (2010). Graphic medicine: Use of comics in medical education and patient care. BMJ (Online) , 340(7746) , 574–577. https://doi.org/10.1136/bmj.c863
Farthing, A. & Priego, E. (2016). Data from ‘Graphic Medicine’ as a Mental Health Information.Resource: Insights from Comics Producers. Open Health Data , 4 , 1-23. https://doi.org/10.5334/ohd.25