La importància de la intervenció precoç en psicosi

Els primers episodis psicòtics solen aparèixer en joves d’entre 15 i 30 anys, una etapa de la vida molt important pel desenvolupament personal, familiar, formatiu i laboral. Començar a intervenir en les fases inicials de la psicosi és molt rellevant, atès que el tractament primerenc i integral millora el pronòstic del trastorn, però també la qualitat de vida de la persona afectada.

Un aspecte clau en el tractament dels primers episodis psicòtics és vincular la persona als serveis de salut  de manera primerenca, oferint-li tractaments adequats per evitar la progressió dels símptomes, reduir la durada de la psicosi no tractada (DUP) i implementar tractaments efectius a llarg termini.

Però és poc freqüent que els joves demanin ajuda pels canals habituals d’accés a la salut mental i, a més, és alarmant l’alta taxa de desvinculació dels adolescents i els joves de la xarxa de salut mental. Una revisió sistemàtica sobre la desvinculació en els programes de primers episodis psicòtics del 2014, va confirmar que el 30% de les persones ateses es desvinculen del tractament  (Doyle et al). Aquesta desvinculació és particularment problemàtica (Tehrani, 1996), ja que sol tenir lloc quan encara es recomana el tractament i pot conduir a un empoderament dels símptomes i incrementar les conductes de risc. També està relacionada amb un major nombre de recaigudes i ingressos hospitalaris. En general, la desvinculació en primers episodis psicòtics dels serveis clínics està relacionada amb la falta d’adherència a la medicació i amb un baix funcionament social, interpersonal i laboral, a més d’un augment en les taxes de mortalitat (Lecomte, 2008).

És alarmant l’elevada taxa de desvinculació dels adolescents i els joves de la xarxa de salut mental.

Canvi de model assistencial en l’atenció de la psicosi

Aquestes dades posen de manifest la necessitat d’un canvi de model assistencial en salut mental,  en què la població jove i adolescent sigui la diana de les intervencions preventives, diagnòstiques i de tractament.

En les darreres dècades s’han desenvolupat programes d’intervenció precoç en la psicosi en diversos països del món, i les diverses investigacions que s’han dut a terme en aquest camp han demostrat la seva eficàcia. Aquests programes han obtingut bons resultats en salut, però també una reducció dels costos globals associats.

El model d’atenció en psicosi implica oferir un tractament proper, a la comunitat, flexible i que s’adapti a les necessitats de la persona.  Un abordatge obert, que ofereixi informació clara i assequible, que faciliti el desenvolupament de relacions entre iguals i millori la comunicació entre la persona afectada i els professionals, en el marc d’un model col·laboratiu i de presa de decisions compartir, i amb una major participació de la persona afectada i de la família en tot el procés assistencial.

Un abordatge obert, que ofereixi información clara i asequible i que millori la comunicació entre la persona afectada i els professionals.

Des que aquest nou paradigma de model de tractament proper que vol atreure la persona atesa jove, les noves tecnologies es plantegen com un vehicle de comunicació essencial en la societat actual. A través d’aquests canals ens podem apropar als adolescents utilitzant el seu llenguatge habitual i establir una comunicació en un context familiar, atractiu i còmode, amb una accessibilitat a la informació, al professional i entre iguals més àgil, ràpida i eficaç.