Totes les persones poden tenir psicosi, independentment del gènere i de la cultura i el nivell socioeconòmic que tinguin. Els nois, això sí, solen tenir una aparició més primerenca que les noies en un o dos anys de mitjana.
No és un diagnòstic com a tal, sinó que serveix per indicar que una persona, normalment joves d'entre 14 i 25 anys, té més probabilitats de desenvolupar psicosi.
Es considera que els antipsicòtics no perden eficàcia amb el temps. El que pot passar és que el trastorn psicòtic evolucioni amb el temps i segons les circumstàncies de la vida, i sigui necessari canviar la dosi o el fàrmac, o afegir tractaments com la psicoteràpia en determinats moments vitals.
Les persones amb psicosi no són més perilloses que la resta de les persones sense cap diagnòstic de trastorn de salut mental. Menys del 3% de les persones amb esquizofrènia cometen actes violents quan no reben el tractament adequat.
Parlem de trastorn psicòtic no especificat quan la persona afectada presenta símptomes característics dels trastorns psicòtics que li causen un malestar significatiu o un deteriorament social, laboral o en altres àrees importants del funcionament, però no compleix tots els criteris per encabir-lo