«Hem de passar de derivar a compartir la responsabilitat assistencial dels problemes de salut mental»

El Manel es reuneix amb la resta de companys i companyes per revisar les derivacions realitzades per l'equip d'atenció primària (EAP). Aquest matí l'acompanya la doctora Inmaculada Ruiz (psiquiatra) i Cristina Martínez (psicòloga). Un cop a la setmana, aquestes reunions es desenvolupen al CAP Can Vidalet, d'Esplugues de Llobregat.

Aquesta revisió permet, inicialment, no només conèixer el cas, sinó valorar quin membre de l'equip de salut mental durà a terme la primera visita de valoració.

El Manel duu a terme tant abordatges individuals (primeres visites o visites de valoració o de seguiment) com grupals.

En aquestes intervencions individuals, atén persones amb malestar o dificultat d'autocontrol de l'ansietat, problemes adaptatius, quadres reactius a una situació vital o problemes relacionats amb el somni, per exemple, que puguin presentar un risc de cronicitat o fragilitat. A vegades, segons la valoració, les duu a terme conjuntament amb un altre professional de l'equip de col·laboració amb la primària o del mateix EAP (metge, infermer o treballador social).

En les intervencions grupals es treballen aspectes psicoeducatius relacionats amb l'ansietat i el seu maneig, l'insomni, els hàbits saludables, les tècniques de relaxació, etc.

Alguns dies, l'equip de salut mental pot duu a terme una o diverses visites domiciliàries, consensuades amb l'EAP (que sovint també els acompanya) i amb l'usuari i la seva família. 

Les visites domiciliàries formen part de la intervenció comunitària i tenen com a objectius fonamentals l'exploració psicopatològica, la detecció de riscos, l'estudi de l'entorn i la revinculació de l'usuari a la xarxa de salut. Encara que la finalitat fonamental sempre és la d'obtenir més i millor informació del cas per orientar la intervenció que es consideri més adequada i oportuna.

En aquest sentit, aquestes intervencions comunitàries poden ser en alguns casos més aviat preventives o psicoeducativas: tallers en centres cívics, xerrades sobre un tema en concret a la comunitat per a tota la població, participació en jornades sobre salut o prevenció, etc.

Una altra de les funcions de l'infermer especialista en salut mental és la formació a altres professionals, sobretot als de la seva pròpia disciplina. Generalment, es consensuen amb la direcció del CAP un nombre de sessions a l'any. 

Aquesta formació ha de ser una ajuda perquè des del CAP s'atengui més bé les persones usuàries que tenen alguna necessitat relacionada amb la salut mental. Les formacions inclouen contingut sobre el coneixement de malalties, els fàrmacs i els seus efectes secundaris, el role playing, entre d'altres.

La formació interna també proporciona a l'equip d'infermeria comunitària que treballa en els CAP més eines i experiència per detectar quadres clínics relacionats amb la salut mental. I és que l'atenció primària és, en la majoria de casos, la porta d'entrada on es detecta i s'intervé un problema de salut de la persona; per tant, és fonamental que el professional sanitari que hi treballa tingui una bona formació.

Un cop finalitzades les visites, es revisaran conjuntament amb els membres de l'equip de salut mental i de l'EAP els casos derivats, sobretot els de més complexitat o amb una necessitat d'intervenció més urgent o crítica. Aquestes interconsultes es realitzen generalment a les sales o espais de reunions del mateix CAP.