Quin és el desencadenant d'una crisi d'ansietat, tant des del punt de vista emocional com físic?

Moltes vegades, el que desencadena una crisi és una situació que ja hem identificat com a «perillosa». És a dir, per exemple, si tinc una crisi al metro puc identificar el metro com un possible desencadenant, i això em pot portar a evitar anar en metro o que reaparegui una nova crisi si ho faig. Per això, altres vegades el desencadenant és el pensament. El simple fet de pensar «i si em passa?» ja torna a connectar les alarmes.

Podríem dir que tenim l'alarma del perill massa fina, és a dir, que aquesta resposta que ens pot ser útil per salvar la vida davant d'un perill apareix quan no toca o és massa intensa, de manera que ja no ens és útil i ens pot limitar molt la vida.

L'ansietat tendeix sempre a anticipar un futur catastròfic, encara que mai no s'hagi complert. Altres vegades, en canvi, a la persona li costa identificar un desencadenant, i és el que anomenem «crisis inesperades». En aquestes ocasions, el desencadenant sol ser una sensació física. Per exemple, quan algú no ha dormit bé i té el cos estrany, o si una dona té la menstruació, o si estem refredats, o si sentim un soroll fort, o davant de situacions emocionals (pel·lícules, etc.). Tot això ens altera el cos i també pot fer saltar l'alarma.

Per això és tan difícil controlar un atac (ve quan vol). De fet, moltes vegades, com més ho intentem, més nerviosos ens posem perquè és molt difícil, i com més pendents dels símptomes estem, més ansietat ens provoca. El que sí que podem controlar és la manera com afrontem la por perquè no ens limiti la vida.