La medicina personalitzada en el tractament de la psicosi

La medicina personalitzada està transformant la manera en què comprenem i tractem diverses condicions de la salut, i la psicosi no n'és l'excepció. Aquest enfocament, que integra avenços en genètica, tecnologia i neurobiologia, permet atendre cada persona de manera més precisa i efectiva, adaptant els tractaments a les seves característiques individuals.

Fins ara, el tractament de la psicosi en les primeres etapes es basava en protocols estandarditzats que establien pautes sobre quin tipus de tractament utilitzar i durant quant temps, sense poder determinar quin dels tractaments disponibles era el més adequat per a cada persona.

El tractament de la psicosi inclou l'ús de medicaments antipsicòtics, que ajuden a reduir símptomes com les al·lucinacions o les idees delirants. En alguns casos, aquests medicaments es combinen amb altres fàrmacs per tractar símptomes addicionals, com l'ansietat o alteracions de l'estat d'ànim. L'abordatge, però, no és només farmacològic, també són fonamentals les intervencions psicosocials, que inclouen:

• Teràpia psicològica.
• Suport familiar.
• Rehabilitació laboral i social.
• Estratègies per millorar la qualitat de vida.

Abordatges psicosocials de les psicosis

Llegeix més

Webinar

No totes les persones responen o toleren de la mateixa manera els antipsicòtics o les psicoteràpies disponibles. Aquí és on la medicina personalitzada representa un gran avenç. El seu objectiu és que, a través d'estudis genètics, neurobiològics i clínics, es pugui identificar quin tractament antipsicòtic específic o quina combinació de tractaments serà més eficaç per a una persona des de l'inici, a més de determinar quin és el tractament afegit més adequat (per exemple, per a l'ansietat o l'estat d'ànim) o quina psicoteràpia és més adequada per a aquella persona. També permetrà ajustar la durada del tractament segons les necessitats particulars de cada persona.

A través d'estudis genètics, neurobiològics i clínics, es podrà identificar quin tractament antipsicòtic específic o quina combinació de tractaments és més eficaç per a una persona.

Amb aquest enfocament, es podran reduir els efectes secundaris dels medicaments i millorar el control dels símptomes des del principi. Això es tradueix en una millor qualitat de vida per a les persones que experimenten psicosi, ja que facilitarà la seva recuperació i reintegració a les seves activitats quotidianes de manera més ràpida i efectiva.

En què es basa la medicina personalitzada en el tractament de la psicosi?

La medicina personalitzada parteix de la idea que cada persona és única i que la seva resposta als tractaments depèn d'un cúmul de factors. Entre ells, hi ha els factors genètics, que formen part del nostre ADN, i els factors ambientals, que inclouen l'estil de vida i l'entorn onl vivim. Tots dos influeixen en el nostre organisme i en el funcionament del cervell, determinant la nostra sensibilitat i la resposta als diferents tractaments.

Per comprendre millor aquestes diferències individuals, la medicina personalitzada cerca identificar senyals biològics que ens ajudin a predir com respondrà cada persona als tractaments. Aquests senyals es diuen biomarcadors, i n'hi ha de diversos tipus, cadascun relacionat amb mecanismes clau en el desenvolupament de la psicosi, entre ells:

Biomarcadors  genètics

Es refereixen a variacions en alguns gens específics o en conjunts de gens que poden influir en el risc de desenvolupar psicosi o en la resposta als tractaments. Per exemple, variants en gens que codifiquen per a enzims implicats en el metabolisme de fàrmacs (com CYP2D6 o CYP3A4) afecten la manera com es processen els antipsicòtics i influeixen en la seva eficàcia i en l'aparició d'efectes secundaris. A més, variacions en gens relacionats amb la neurotransmissió de dopamina i glutamat, que estan alterades en la psicosi, poden ajudar a predir quines persones respondran millor a uns certs antipsicòtics. 

Biomarcadors epigenètics

Es refereixen a modificacions en l'expressió dels gens sense que hi hagi canvis en la seqüència de l'ADN. Aquests canvis poden ser provocats per factors ambientals com l'estrès crònic, el consum de substàncies o esdeveniments traumàtics, tots ells coneguts com a factors de risc per al desenvolupament de la psicosi. Per exemple, es pot alterar l'expressió de gens relacionats amb la plasticitat sináptica i la regulació de l'eix hipotalámico-hipofisiari-adrenal (HHA) i afectar la vulnerabilitat. 

Es podran reduir els efectes secundaris dels medicaments i millorar el control dels símptomes des del principi i millorar la qualitat de vida de les persones que experimenten psicosi.

Biomarcadors basats en proteïnes i en altres substàncies biològiques

Inclouen molècules que reflecteixen processos biològics implicats en el trastorn, com la inflamació o la neuroplasticitat. Per exemple, les neurotrofines (com el factor neurotròfic derivat del cervell, BDNF) estan involucrades en la supervivència i el creixement de les neurones, i els seus nivells alterats s'han relacionat amb la disfunció sinàptica observada en la psicosi. Així mateix, les citocines proinflamatòries (com les interleucines IL-6 i IL-1β) estan implicades en processos inflamatoris que podrien contribuir a l'aparició de símptomes psicòtics.

Proteòmica

En lloc de centrar-se en una sola proteïna, la proteòmica permet estudiar el conjunt complet de proteïnes presents en una cèl·lula o teixit. Això és útil perquè la psicosi no és causada per una sola alteració biològica, sinó per una complexa interacció de múltiples factors. Analitzar el perfil proteic global permet identificar patrons de disfunció en xarxes biològiques clau, la senyalització neuronal o la resposta inflamatòria, la qual cosa podria guiar l'elecció de tractaments més específics per a cada persona.

Biomarcadors del microbioma intestinal

Cada vegada hi ha més evidència de la connexió entre l'intestí i el cervell, coneguda com l'eix intestí-cervell. S'ha observat que algunes persones amb psicosi presenten alteracions en la composició del seu microbioma intestinal, la qual cosa podria influir en la neuroinflamació, la funció de la barrera hematoencefàlica i la síntesi de neurotransmissors. 

Biomarcadors de neuroimatge

S'obtenen mitjançant tècniques de neuroimatge com la ressonància magnètica estructural i funcional o estudis de medicina nuclear (PET, SPECT). Aquests biomarcadors permeten avaluar alteracions en l'estructura cerebral, com ara reduccions en el volum de l'escorça cerebral o d'altres estructures cerebrals, així com disfuncions en la funció i connectivitat neuronal o en l'activitat dels circuits dopaminèrgics, que estan implicats en l'aparició de símptomes psicòtics. 

L'entrenament metacognitiu: aprendre a pensar millor

Ir al artículo

Com s'aplicarà la medicina personalitzada en iniciar els tractaments?

Quan una persona iniciï un procés de psicosi, en lloc de seguir un protocol estandarditzat, la medicina personalitzada adaptarà la teràpia a les seves característiques individuals.
Per a això, es durà a terme una avaluació inicial completa, que podrà incloure anàlisis clíniques, genètics i epigenètics, juntament amb biomarcadors en sang, neuroimatgeria i estudi del microbioma intestinal. Aquesta informació permetrà predir la resposta i tolerància al tractament des de l'inici.

Encara que ja s'estan duen a terme avenços prometedors en la recerca, encara es necessita més temps i estudis addicionals per poder implementar aquest enfocament en la pràctica habitual.

Amb aquestes dades, es dissenyarà un tractament a mida, triant el medicament més adequat, ajustant la dosi de manera personalitzada i combinant teràpies psicològiques amb canvis en l'estil de vida per optimitzar els resultats.

Aquest enfocament permetrà reduir efectes secundaris, millorar l'efectivitat del tractament, disminuir el risc de recaigudes i augmentar la qualitat de vida de les persones que tenen una psicosi, i assegurar així una recuperació més ràpida i eficaç.

La medicina personalitzada representa una revolució en el tractament de la psicosi, ja que permet abordar el trastorn de manera més precisa i adaptada a cada persona. No obstant això, és important senyalar que, encara que ja s'estan realitzant avanços prometedors en la recerca, encara es necessita més temps i estudis addicionals per poder implementar aquest enfocament en la pràctica habitual.