Els beneficis de fer exercici a l'aigua en les persones amb trastorn de salut mental
Resum
L’activitat física té nombrosos beneficis, tant físics com mentals. Diversos estudis científics suggereixen que afavoreix la millora de l’estat físic general, en aspectes com la mobilitat o l’equilibri, i que contribueix a reduir el risc de patir malalties cardiovasculars o neurodegeneratives. Alhora, l’exercici físic s'associa a un conjunt de beneficis per a la salut mental, com ara la millora de l'estat d'ànim, l'ansietat, la depressió, l'autoestima, la satisfacció amb la vida, la qualitat de vida i la reducció de l'autoestigma.
Però, concretament, l’activitat física realitzada en un medi aquàtic té característiques específiques. L’aigua permet fer exercici físic amb menys impacte per al nostre cos, cosa que en facilita l’accessibilitat. Això permet apropar els beneficis de l’esport a poblacions que, per qüestions de salut, tindrien més limitacions de practicar altres activitats com córrer o l’entrenament de força. Per exemple, s’han demostrat beneficis en l’estat físic i mental de persones amb fibromiàlgia, dolor lumbar inespecífic, diabetis tipus 2 i en dones embarassades. A més, si l’activitat física aquàtica es realitza en grup, també afavoreix les relacions socials en un entorn saludable.
Incorporar l'activitat física en els tractaments per a persones amb trastorn mental pot aportar beneficis prometedors, com a complement dels tractaments farmacològics i psicosocials.
L’activitat física també pot afavorir la recuperació i la qualitat de vida de les persones amb un diagnòstic de salut mental. Les persones amb trastorn mental, com l'esquizofrènia o el trastorn bipolar, solen tenir nivells de sedentarisme més alts que la població general, i poden tenir un risc més alt de desenvolupar malalties cardiovasculars, diabetis o síndrome metabòlica. Per això, es considera que incorporar l'activitat física en els tractaments per a persones amb trastorn mental pot aportar beneficis prometedors, com a complement dels tractaments farmacològics i psicosocials.
Projecte Thalassa: dos estudis de recerca i una guia amb recomanacions
El Projecte Thalassa, liderat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el suport de Fluidra, la Fundació Fluidra i l’Obra Social Sant Joan de Déu, va néixer amb l’objectiu d’apropar la pràctica d’una activitat física aeròbica a l’aigua a les persones usuàries de la xarxa de salut mental i d’estudiar-ne els beneficis en la seva salut mental i física. En el marc d’aquest projecte, s’ha dissenyat una guia que recull recomanacions per garantir que l'activitat es dugui a terme de manera segura, efectiva i adaptada a tots els centres col·laboradors. La guia aborda aspectes físics i psicosocials que cal tenir en compte, proporciona detalls sobre característiques específiques de les sessions (durada, intensitat i disseny dels exercicis) i sobre el material més adequat. Aquestes recomanacions permeten estandarditzar els procediments, de manera que l’avaluació i la comparació dels efectes de l’activitat siguin consistents, independentment del centre on es realitzi.
Els resultats preliminars del projecte indiquen que, després de practicar aiguagim durant sis mesos, les persones usuàries de la xarxa de salut mental han observat millores en:
- L’autoestima i la percepció subjectiva de l’estat de salut general.
- L’autopercepció de l'estigma.
- Els nivells d’ansietat i depressió.
- Les dificultats en la cura personal, les relacions socials, les obligacions i les tasques de la vida diària.
Si analitzem les diferències entre homes i dones de la mostra, s’observa que:
- Els homes obtenen millores significatives en les relacions socials i en les activitats de la vida diària, i mostren una tendència a millorar en autoestigma, en la percepció del dolor o malestar i en la participació en la societat.
- Les dones, per la seva banda, obtenen millores significatives en l’autoestima i en les relacions socials, i mostren una tendència a la disminució de l’autoestigma.
Explorant els resultats per diferents diagnòstics, l’estudi conclou que:
- Les persones amb trastorns afectius milloren significativament la seva autoestima i la realització de les activitats de la vida diària, i mostren una tendència a millorar la cura personal i a disminuir l’autoestigma.
- Les persones amb trastorns psicòtics milloren significativament en les seves relacions socials, i mostren una tendència a millorar en les activitats de la vida diària, en la participació en la societat i en la percepció subjectiva de l’estat de salut.
En definitiva, el Projecte Thalassa reflecteix que la pràctica regular de gimnàstica dins l’aigua té un impacte positiu en diversos aspectes de la salut mental i física de les persones amb trastorns mentals. Aquests resultats són només el punt de partida d'una investigació que busca aprofundir i ampliar el coneixement dels beneficis de l’activitat física a l’aigua en la salut mental.
Documentos y enlaces
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.