www.som360.org/ca

Pregunta a l'expert

Més de 90 experts han respost 503 preguntes

Envies la pregunta

Un expert la llegeix

Es transcriuen i es publiquen a la web

Es responen en un directe a IG

Autolesions

És habitual que les adolescents que s’autolesionen, en un primer moment, no vulguin parlar del tema. En aquests casos convé tenir paciència i aproximar-se de manera indirecta, flexible, cautelosa.  Si després d’això, l’adolescent no vol parlar, es pot demanar ajuda a algun familiar proper, amb qui la noia tingui confiança, per exemple, una tieta, una cosina gran, etc. Si el problema s’està agreujant i segueix sense voler parlar, llavors és necessari sol·licitar ajuda a un professional.

Anna Sintes
Ansietat

L'ansietat en nens és força comuna. Parlem d'una etapa amb molts canvis i molta indefensió, amb inseguretats, pors i preocupacions. Si a tot això se li sumen altres circumstàncies com ara problemes familiars, pèrdues, problemes a l'escola, possibles experiències o esdeveniments traumàtics… els quadres potencials d'ansietat es poden agreujar.

Manel Montserrat
Autolesions

Durant molt de temps, a les classificacions diagnòstiques, l’autolesió només apareixia com un símptoma del trastorn límit de la personalitat (TLP). En el context clínic, la realitat és que l’autolesió és un fenomen transdiagnòstic molt freqüent, que està present en diferents problemes de salut mental (per exemple, trastorns de la conducta alimentària, trastorns depressius).

Dr. Daniel Vega Moreno
Ansietat

Els professionals de la salut ens trobem cada cop més amb situacions en què la persona atesa presenta a la consulta ambulatòria o al dispositiu d'urgències un alt nivell d'ansietat o, moltes vegades, una clara crisi d'ansietat.

En aquestes situacions és important primer de tot mantenir i transmetre calma, control i seguretat. La persona ha de sentir-se acompanyada en tot moment, per afavorir la seva seguretat, i alhora ha de poder tenir el seu propi espai vital.

Manel Montserrat
Ansietat

Moltes vegades, el que desencadena una crisi és una situació que ja hem identificat com a «perillosa». És a dir, per exemple, si tinc una crisi al metro puc identificar el metro com un possible desencadenant, i això em pot portar a evitar anar en metro o que reaparegui una nova crisi si ho faig. Per això, altres vegades el desencadenant és el pensament. El simple fet de pensar «i si em passa?» ja torna a connectar les alarmes.

Silvia Rosado Figuerola
Autolesions

La revisió directa del cos per comprovar l’existència de noves autolesions és quelcom que pot ser molt intimidant o estressant per a l’adolescent que s’autolesiona. Algunes vegades és necessari i inevitable, com quan les persones que s’autolesionen estan hospitalitzades o ateses en un context clínic- assistencial. Aquestes observacions s’enquadren en les cures d’infermeria i les duen a terme professionals sanitaris.

Anna Sintes
Ansietat

L'ansietat a la infància i adolescència ve generalment manifestada per símptomes cognitius, com pors, pensaments negatius o desagradables, o símptomes més corporals, com malestar gastrointestinal (dolor abdominal, vòmits, diarrees, pèrdua o excés de gana), quan no poden posar paraules o identificar el malestar. Per tant, és molt important primer que els pares puguin detectar aquest malestar emocional.

Silvia Rosado Figuerola
Autolesions

Probablement, es deu a diversos motius. Un d’ells té a veure amb el canvi en la manera de relacionar-nos en les últimes dècades. L’ús de xarxes socials com a instrument de socialització pot ajudar a la propagació de l’autolesió entre els joves. També, en els darrers anys, l’autolesió ha estat més freqüent en sèries de televisió i cançons dirigides als joves, la qual cosa pot haver contribuït a una certa normalització d’aquest tipus de conductes.

Dr. Daniel Vega Moreno
Ansietat

Els símptomes d'una crisi d'ansietat poden variar segons la persona i, de vegades, segons el moment en una mateixa persona, però generalment són molt semblants i estan ben descrits. Sabem que un atac de pànic, o crisi d'ansietat, és una resposta adaptativa del nostre cos davant d'una situació de perill, és a dir, és una resposta que ens pot ser útil davant d'un perill perquè ens prepara per lluitar o fugir-ne, però en el cas d'una crisi, la resposta salta «quan no toca» i de manera desproporcionada, per això ens espanta.

Silvia Rosado Figuerola
Autolesions

Descobrir que la teva filla o fill s’autolesiona pot ser quelcom molt difícil de digerir i d’entendre. A l’hora de parlar-ne, és recomanable que puguis explicar-li com et fa sentir això, que ho facis de la manera més tranquil·la possible (intenta no discutir o culpabilitzar) i que intentis saber com se sent el teu fill o filla amb l’autolesió (com se sent abans i després de fer-ho). Darrere de l’autolesió pot haver-hi cert malestar o també dificultats emocionals, per la qual cosa és important que li facis saber que no està sol.

Dr. Daniel Vega Moreno
Pregunta a l'expert
Els deliris, les al·lucinacions i els pensaments confusos són alguns dels símptomes més comuns dels trastorns psicòtics. La seva aparició pot impactar en tots els àmbits de la vida quotidiana d'una persona i en el seu entorn més proper. És important que cada persona conegui els símptomes que experimenta per poder entendre'ls més bé i trobar maneres de gestionar-los. El tractament amb professionals de referència, el suport de les persones de l'entorn i, sobretot, la mateixa persona són la clau de l'èxit en la recuperació.


Quina afectació poden tenir els deliris i les al·lucinacions en el nostre dia a dia? Quines estratègies podem utilitzar per gestionar aquests símptomes? Com ens pot ajudar l'entorn més proper? Envia'ns les teves preguntes i compartim experiència i coneixement!
Rosa García Toldrà
Rosa María García Toldrà
Trini Peláez
Trini Peláez Martínez
Combatir el insomnio
Dormir bé és imprescindible per al bon funcionament del cos, la ment i per sentir-se bé. L'insomni engloba diferents dificultats: agafar el son, mantenir el son durant la nit o despertar-se massa d'hora al matí, i té múltiples causes com l'estrès a la feina, situacions traumàtiques, conflictes familiars, el consum de cafeïna, alcohol o tabac, o alguns tractaments farmacològics, entre d'altres. L'insomni sol comportar dificultats durant el dia: manca d'energia, somnolència, irritabilitat, depressió, ansietat o problemes de concentració i de memòria. Com podem dormir millor i prevenir l'insomni? Quan demanar ajuda professional? Quins tractaments i intervencions hi ha per a l'insomni? Envia'ns la teva pregunta!
Alejandro Pastor
Alejandro Pastor Campo
Recuperación
La majoria de les persones es comencen a recuperar al cap de poques setmanes o mesos d'haver començat el tractament després d'un primer episodi psicòtic. La majoria dels símptomes aleshores són menys intensos o, fins i tot, alguns solen desaparèixer. Això fa que se sentin més capaços d'afrontar la vida diària. La tornada a les rutines diàries com tornar al centre educatiu, tornar a la feina o reprendre activitats de lleure poden implicar certs reptes per a la persona. En aquesta sessió volem respondre als principals dubtes que persones amb un trastorn psicòtic, famílies o entorn puguin tenir en relació al que implica la tornada a la rutina. Envia'ns les teves preguntes!
Carla López Alcázar
Carla López Alcázar
Maria Aran
Maria Aran Herrera
Ansietat
Un atac o crisi d’ansietat s'esdevé quan s’experimenta de forma sobtada i molt intensa una sensació de por i angoixa incontrolable que ve acompanyada de diversos símptomes físics intensos. S’estima que fins un 20% de la població n’ha tingut o pot tenir-ne en algun moment de la seva vida. És un moment en què la persona fins i tot pot arribar a témer per la seva vida a causa de la intensitat dels símptomes. En aquesta pregunta a l’expert pretenem respondre als grans dubtes sobre la crisi d’ansietat: què és? Com podem ajudar? Com es tracta? Es pot evitar?
Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez
Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola
Autolesions
Cada cop hi ha més preocupació per l’increment detectat de conductes autolesives entre els i les adolescents. L’augment de les autolesions no suïcides (ANS) responen al malestar acumulat per la població infantojuvenil en aquests últims dos anys, malgrat que aquest creixement ja l’observem des de fa uns 8-10 anys. Un altre aspecte preocupant és que aquesta conducta comença a veure’s en edats cada cop més joves. En aquesta sessió esperem respondre a tots els vostres dubtes i facilitar eines per comprendre l’origen d’aquesta conducta, saber detectar, reaccionar i buscar ajuda, així com tenir eines per gestionar aquests casos a l’aula.
Anna Sintes
Dra. Anna Sintes Estévez
Dr. Daniel Vega Moreno
Dr. Daniel Vega Moreno