Pregunta a l'expert

Per gestionar les autolesions existeixen diferents abordatges que es poden dur a terme, des dels més generals als més especialitzats. Quan es detecta el problema, i aquest no és greu, es recomana abordatges més generals, que es poden realitzar en un context no clínic. En aquests casos poden ser eficaces teràpies de suport de tipus generalista, com intervencions de disminució de l’ansietat, entrenament en tècniques de solució de problemes, tècniques de mindfulness, etc.

Quan una persona té un atac de pànic, el primer que intenta fer és controlar els símptomes i ja hem vist que això pot ser molt difícil. El més important és aprendre, a poc a poc, a tolerar aquests símptomes perquè els anem perdent la por i cada cop apareguin de forma més lleu o no apareguin. Com més por tinguem de tenir una crisi, més probabilitat hi ha de tenir-la. El més important és no deixar que ens limiti la vida i, de mica en mica, anar afrontant aquestes pors.

És important conèixer amb detall quins són els factors que disparen la idea d’autolesionar-se i quines són les conseqüències d’aquesta conducta per a cada persona. La majoria dels joves expliquen que s’autolesionen per «alleujar» una emoció, pensament o sensació desagradable. Malgrat que pugui costar d’entendre, l’autolesió pot provocar aquest alleujament a curt termini i, per això, és més probable que es repeteixi en un futur.

La presència d'una malaltia o procés somàtic físic pot portar la presència associada d'ansietat. Aquesta ansietat ve donada, en molts casos, per la presència del propi malestar o dolor físic que comporta el quadre mèdic o per la pròpia angoixa situacional que porta un procés mèdic, el diagnòstic i la incertesa de la seva evolució a curt o llarg termini.

Però de la mateixa manera que una patologia somàtica pot portar la persona a presentar clínica ansiosa o depressiva, la pròpia presència d'ansietat pot afectar directament el nostre cos.

El suïcidi i l’autolesió són fenòmens diferents. L’autolesió és un fenomen, que, per definició, implica l’absència d’una intencionalitat suïcida. No obstant això, les persones que s’autolesionen són més vulnerables a experimentar idees de suïcidi si aquesta conducta és persistent.

Generalment, davant d'un atac de pànic, les persones no solen autolesionar-se. Si això passa com un mecanisme per «desconnectar de l'ansietat», hem de considerar que hi ha algun problema de personalitat de base que ens interfereix en aquest maneig de l'ansietat.

En aquests casos, cal valorar la necessitat de sol·licitar atenció especialitzada per tenir algunes eines que ens ajudin a controlar aquests impulsos que ens poden fer mal.

Per accedir a l’atenció d’un o una psicòloga clínica de la sanitat pública, primer cal consultar el pediatre o el metge de capçalera, que és qui farà la derivació als serveis de salut mental especialitzada (centres de salut mental infantojuvenil). Algunes vegades, segons el territori, hi ha la possibilitat de rebre l’atenció per part d’un psicòleg clínic al mateix centre d’atenció primària. A Catalunya, és a través del Programa de Suport a la Primària (PSP), format per professionals especialitzats en salut mental que assessoren i col·laboren amb els pediatres en la prevenció secundària.

En un partit o una competició, els tècnics primer han de descartar qualsevol problema físic, i un cop descartat, han d'actuar sense alarmar-se. Sabem que una crisi d'ansietat és desagradable però no perillosa, així que hauran de deixar passar els símptomes i en uns minuts s'haurà acabat.

Deixar d’autolesionar-se és possible. Quan la conducta és recurrent, és recomanable consultar un expert. La majoria de les persones que duen a terme un tractament específic per a l’autolesió deixen d’autolesionar-se i milloren el seu benestar emocional.

Primer hem de tenir clar que un atac és desagradable però no perillós, així que no ens hem d'espantar, hem de mantenir la calma i simplement acompanyar la persona i oferir-li allò que necessiti. Per exemple, podeu recordar-li que les sensacions són desagradables però no perilloses, que durarà una estona i l'ansietat baixarà, i que hi sou. Hi ha persones que us demanaran contacte, mentre que d'altres us diran que les deixeu soles. En aquell moment cal respectar el que necessiti i, quan l'atac passi, podeu parlar del que ha passat.