Tinc psicosi i vull ser mare

Els trastorns psicòtics solen aparèixer per primera vegada entre els 15 i els 30 anys aproximadament, una etapa de la vida primordial per al desenvolupament personal, familiar i formatiu de qualsevol persona. En el cas de la dona, l'edat d'inici de la psicosi és fins i tot una mica més tardana que en el cas dels homes. Sol trobar-se entre els 25 i els 35 anys, període que coincideix amb el pic d'edat fèrtil de les dones, encara que no hi ha una edat com a tal idònia per ser mare.

Moltes dones que han tingut un episodi psicòtic tenen desig de ser mares i habitualment tenen molts dubtes. El període perinatal (entre l'inici d'un embaràs i fins a un any posterior al part) és una etapa del cicle vital de la dona de més vulnerabilitat per a l'inici o la recaiguda de qualsevol trastorn mental, també per a els trastorns psicòtics.  

Per això, és especialment rellevant que el teu psiquiatre o psiquiatra faci un seguiment més proper durant aquesta etapa, per poder detectar senyals d'alerta i poder adaptar la medicació. S'han de sospesar els riscos que existeixen per a la mare, com ara l'augment de la probabilitat de recaiguda i les complicacions del trastorn, i per al fetus, i poder decidir de forma consensuada el pla de seguiment i el tractament adequat.

A continuació, intentarem resoldre alguns dels dubtes que poden sorgir durant l’embaràs, el part i la lactància.

Les dones amb psicosi poden ser mares?

Sí, és clar que sí; les dones amb psicosi poden ser mares. L'ideal seria poder planificar l'embaràs i fer un pla d'atenció que inclogui el seguiment per professionals de salut mental i d'obstetrícia, especialment quan hi ha un tractament farmacològic que es valora que cal continuar durant l'embaràs.

Si vols ser mare, és important que busquis ajuda al teu entorn o demanis ajuda professional per organitzar les cures que necessitaràs durant l’embaràs i el naixement del nadó.

L'ideal seria poder planificar l'embaràs i fer un pla d'atenció,  especialment quan hi ha un tractament farmacològic

Algunes recomanacions si vull quedar-me embarassada:

• Esperar un mínim de sis mesos d’estabilitat abans de planificar un embaràs.
• Contactar amb el teu professional de la salut (ginecologia, medicina de família, psiquiatria).
• No abandonar el tractament farmacològic pel teu compte.
• Augmentar els hàbits d'higiene saludable (dieta adequada, evitar el tabac o qualsevol substància tòxica, fer activitat física suau).
• Si és possible, implicar la parella i altres familiars en la planificació del tractament.
• Procurar mantenir els teus espais de descans i son nocturn.
• Assistir a grups d'embaràs i postpart als quals et pugui derivar la teva llevadora.

Què passa si m’estic recuperant d'una psicosi i m'he quedat embarassada?

Tranquil·la. Encara que tinguis la percepció que els embarassos de les dones al teu voltant són planificats i esperats, els estudis ens confirmen que 4 de cada 10 embarassos no han estat planificats.

A més, hi ha el mite que l’embaràs és un període vital de benestar i de protecció psicològica, però la majoria de vegades no és així, i és normal que al principi de l'embaràs et sorgeixin molts dubtes, ansietat, i que et costi adaptar-te a aquesta nova situació.

És important comptar amb el suport de familiars, d'amistats i de la teva parella, per poder-te acompanyar i ajudar en aquesta etapa

És molt recomanable que puguis consultar el teu especialista de salut per poder ajustar el seguiment (es recomana fer visites més freqüents durant l'embaràs) i valorar el tractament que estàs seguint. També és important comptar amb el suport de familiars, amistats i de la teva parella, per poder-te acompanyar i ajudar en aquesta etapa.

Pot augmentar el risc de recaigudes i de complicacions durant l'embaràs?

Sí, el procés de convertir-se en mare és una de les situacions vitals que comporta majors canvis fisiològics, hormonals, cognitius i socials a què cal fer front i és una etapa de més vulnerabilitat quant als trastorns mentals. No només l'embaràs, sinó també el període de postpart, que comprèn almenys un any després de l'embaràs.

El període perinatal, per tant, és un període de risc d'aparició dels trastorns mentals, també de la psicosi, d'agreujament (o de pitjor capacitat d'afrontament) dels símptomes i de risc de recaiguda.

Per tot això, és molt important poder oferir atenció als aspectes emocionals que apareguin i fer un bon seguiment durant el període perinatal amb l'equip de professionals de salut mental i amb obstetrícia.

Hi ha més risc de tenir un part complicat si tens un trastorn psicòtic?

La literatura ens indica que hi ha més complicacions en la dona i en el nounat en dones amb esquizofrènia, moltes vegades atribuïbles a condicionants socials d'adversitat que algunes vegades acompanyen la psicosi. Alguns d'aquests condicionants poden ser la situació social, el consum de tabac o de substàncies, la violència de gènere o dèficits nutricionals.

Les gestants amb esquizofrènia tenen més risc de complicacions neonatals, com ara parts prematurs, baix pes en néixer o retard de creixement intrauterí. És molt important, per poder reduir aquest risc, tenir uns bons hàbits d'autocura (alimentació, exercici, hores de son adequades), fer un seguiment adequat durant l'embaràs i poder fer consultes davant de qualsevol empitjorament de la teva salut mental.

Què faig si estic prenent algun psicofàrmac i em vull quedar embarassada?

En el cas que estiguis prenent algun psicofàrmac i t'estiguis plantejant quedar-te embarassada, és molt recomanable poder fer una visita preconcepcional amb el teu metge o metgessa de capçalera o psiquiatre/a.

En aquesta visita, s’estudiarà el tractament actual i el passat, el temps d’estabilitat del trastorn actual, els tractaments previs, així com els antecedents familiars i mesures per assegurar el seguiment adequat al llarg de l'embaràs, tant si hi ha canvis en el tractament com si no.

Si estic embarassada, he de deixar el tractament farmacològic?

No, de fet, la discontinuïtat de la medicació antipsicòtica està associada a recaigudes i hospitalitzacions en dones amb trastorn psicòtic.

Quan una dona que té o ha tingut un trastorn mental i que pren psicofàrmacs es queda embarassada, hem de vigilar que la medicació no afecti negativament a l'embaràs o al fetus, però, per altra banda, hem d'assegurar al màxim l'estabilitat mental de la mare, ja que si es veu afectada també pot afectar negativament l'embaràs i el fetus.

Cal assegurar amb el teu professional de la salut que el tipus de fàrmac que prens és l'adequat, així com les dosis.

Molts dels medicaments que s'utilitzen en la depressió o ansietat, o fins i tot alguns antipsicòtics, es poden continuar prenent durant l’embaràs. Per això cal assegurar amb el teu professional de la salut que el tipus de fàrmac que prens és l'adequat, així com la dosi, que ha de ser la mínima eficaç, és a dir, que funcioni però que no perjudiqui l'embaràs ni el nadó.

És molt important que, en cas d'un embaràs no planificat, no s'abandoni de manera brusca el tractament amb psicofàrmacs per evitar fer mal al fetus. Et recomanem que consultis el teu professional de la salut per assegurar un tractament segur per a tu i el teu nadó.

Són segurs els fàrmacs antipsicòtics durant l'embaràs?

Des de la introducció dels antipsicòtics de segona generació (ASG), la seva prescripció ha incrementat notablement en dones amb trastorn de salut mental, i cada vegada són més les dones embarassades exposades. No obstant això, la informació disponible pel que fa a la seguretat d'aquests fàrmacs en gestants és encara limitada i cal fer una valoració individualitzada per a cada dona i cada cas.

He de deixar la medicació durant la lactància?

El fet d’alletar i poder vincular-te amb més facilitat amb el teu nadó té aspectes molt positius per a la teva salut mental. Hi ha classificacions útils per poder considerar si un medicament és segur o compatible amb la lactància. Has de consultar el teu psiquiatre o psiquiatra i que et pugui aconsellar si el medicament que prens és segur per a la lactància materna i si has de prendre alguna mesura per reduir aquest risc, com evitar prendre la medicació just abans d'una presa, canviar de fàrmac o reduir la dosi.

El meu fill o filla pot heretar el trastorn?

La psicosis no es produeix per una única causa, sinó a causa de l'aparició i la interacció de diversos factors. Alguns d'aquests factors són biològics, és a dir, hi ha una predisposició genètica, i d'altres són ambientals, com l'estil de vida i els estressors psicològics i socials (l'estrès, el consum de drogues, els traumes o els abusos infantils, per exemple). Així doncs, els antecedents familiars poden contribuir a l'aparició d'un trastorn psicòtic, però algunes persones poden ser més propenses que altres a desenvolupar símptomes psicòtics sota certes condicions

Què és la psicosi puerperal?

La psicosi puerperal és un trastorn mental que cursa amb depressió o símptomes maníacs, que s’acompanya de símptomes psicòtics i s'inicia al cap de pocs dies després del part (dues setmanes de postpart). Aquests símptomes psicòtics poden ser una idea delirant o bé al·lucinacions, en forma de veus, visions o sensacions tàctils.

És un trastorn greu que sol requerir atenció hospitalària i tractament psicofarmacològic. El fet d'haver tingut una psicosi puerperal en un part anterior, un trastorn psicòtic o maníac previ o tenir un familiar amb aquest diagnòstic són factors de risc per poder presentar-la, per la qual cosa és molt important poder prevenir-la i avançar-nos, mitjançant una planificació de l'embaràs, valorar un tractament farmacològic preventiu amb antipsicòtics o estabilitzants de l'humor i fer un seguiment estret amb els teus professionals de la salut, tant durant l'embaràs com el postpart.