Preparant la millor mort possible

Sens dubte, un dels esdeveniments més transcendentals de l'existència humana és l'aproximació al moment de la pròpia mort. Aquesta realitat humana que algú ha anomenat càtedra i tabú. Per això és tan important poder preparar-s'hi, preveient-ho, vivint-ho conscientment quan vagi arribant i deixant-se acompanyar.

Per les observacions sistemàtiques i els escrits ben coneguts de la Dra. E. Kübler-Ross i molts altres autors s'ha arribat a descriure un procés pel qual gairebé totes les persones passen al tram final de la seva vida. És el que alguns psicòlegs anomenen el «model fàsic del morir». Està integrat per cinc etapes: negació, ira, negociació, depressió i acceptació.

Parlar de la mort per viure i morir millor

Llegeix més

Tot i que és cert que les necessitats i els desitjos d'enfrontar-se a la mort varien molt d'una persona a una altra en funció de les característiques de la seva personalitat, les seves vivències prèvies i la situació social, econòmica i familiar, no totes les persones transiten per totes les etapes i altres van i vénen per cadascuna. I una persona pot morir amb dignitat tot i que mai no arribi a acceptar la mort plenament.

La relació d'ajuda en aquesta etapa del morir humà possibilita prendre més consciència d'un mateix, estimula el creixement personal, anima a utilitzar els propis recursos i actualitza el potencial de la persona.

L'actitud de la persona que es troba en aquesta fase depèn de molts factors. La seva personalitat és la variable més significativa en la determinació de les reaccions psicològiques en la malaltia. Però l'individu interactua de manera continuada amb l'ambient i les persones que l'envolten. Per això els seus familiars i l'equip assistencial són variables significatives per assumir aquest procés amb una actitud més positiva.

Intentant oferir algunes consideracions pràctiques perquè la persona en situació de final de vida pugui viure el seu procés i ser acompanyat millor, porto aquí unes pautes escrites i difoses pel Dr. Jacinto Bátiz, al seu llibre Cuidando a las personas en el proceso de morir. El Dr. Bátiz durant més de 20 anys ha estat cap de la Unitat de Cures Pal·liatives de l’Hospital San Juan de Dios de Santurce i actualment és director del Instituto para Cuidar Mejor d'aquest mateix hospital.

Enumero les pautes que ell proposa des de la seva llarga experiència i reflexió al costat de les persones en situació terminal i intento posar-les en boca del propi usuari per animar-lo a assumir-les i practicar-les en allò que li sigui possible.

1. Tracteu-me com un ésser humà fins al moment de la meva mort. I no només atenent la meva realitat física i social, sinó també la psicològica i espiritual.
2. Permeteu-me expressar els meus propis sentiments i emocions sobre la meva manera d'enfocar la mort.
3. Deixeu-me participar fins on jo pugui en les decisions que incumbeixin a les meves cures.
4. No em deixeu morir sol, sense la companyia dels meus éssers estimats o algun dels professionals que m'atenen.
5. Responeu les meves preguntes amb sinceritat; si us plau no m'enganyeu pensant que això em pot evitar el patiment.
6. Respecteu sempre la meva individualitat i no em jutgeu pels meus pensaments o decisions, encara que siguin contraris a les dels qui m'atenen.
7. Procureu que em cuidin persones sol·lícites, sensibles i enteses, que intentin comprendre les meves necessitats i que se'ls noti vocacionades per a aquest treball.
8. Que els que em cuidin al final de la meva vida ho facin com els agradaria que els cuidessin a ells quan arribi el seu moment.
9. Us prego que no precipitin deliberadament la meva mort, però que tampoc la prolonguin innecessàriament, sinó que m'ajudin a no patir mentre arribi la meva mort.
10. I us demano un darrer desig: que els meus éssers estimats siguin atesos després de la meva mort, per alleujar la seva pena i ajudar-los a seguir vivint sense la meva presència.