Quina és la diferència entre una unitat d'aguts i una de subaguts de TCA?

Quan sorgeix un cas d'una persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària (TCA), aquesta persona i la seva família s'enfronten a nombrosos reptes, entre ells entendre com funciona l'atenció especialitzada i quina és la necessitat de tractament en cada moment del trastorn. De vegades, la terminologia clínica i dels serveis d'atenció assistencial pot ser confusa perquè no hi estan habituats, però és important saber quin tipus d'atenció es rep a cada tipus d'unitat d'atenció i amb quins objectius.

Probablement hauràs sentit als professionals parlar d'«unitat d'aguts», de «subaguts» o «situacions agudes», però què signifiquen aquests termes i què impliquen en el tractament?

Quan una persona diagnosticada de TCA i en seguiment en circuit especialitzat té una evolució del trastorn no favorable, amb pèrdua de funcionalitat i impossibilitat de sostenir l'estabilitat en recursos comunitaris, es pot suggerir l'ingrés a unitats d'hospitalització de subaguts que donin resposta a una intervenció terapèutica d'alta intensitat, interdisciplinar, però sense risc vital elevat, cas en què estaria indicat l'ingrés en unitats d'aguts.

El tractament dels TCA, una feina interdisciplinària

Llegeix més

És a dir, a les unitats d'atenció d'hospitalització aguda s'atenen casos amb un alt risc vital o conductual, mentre que a les unitats d'hospitalització subaguda s'atenen casos que requereixen aprofundir en les causes del trastorn que tenen un risc de complicació moderat/alt.

Què entenem per una situació aguda?

Per entendre una situació aguda, cal parlar del risc. Diem que una persona afectada de TCA té un risc elevat quan presenta dues situacions de risc. Aquestes es poden produir alhora o no, però qualsevol de les dues és prou important per suggerir l'hospitalització en una unitat d'aguts.

• Compromís vital orgànic: quan els símptomes del TCA, degut a la persistència en el temps o bé a l'aparició abrupta i intensa, produeixen un col·lapse de les funcions vitals de l'organisme que posa en risc la supervivència de la persona. Parlem de desnutrició severa, problemes renals, cardiovasculars, endocrins, etc.

• Alteració conductual aguda: quan els símptomes psicològics associats al TCA porten la persona a una situació d'angoixa extrema i produeixen comportaments autolesius o autolítics d'alta intensitat, actes suïcides i agitació persistent amb risc d'autolesió, lesió a tercers o a l'entorn.

Quan es presenta una d'aquestes dues situacions de risc és quan s'indica l'hospitalització aguda amb la finalitat de contenir la crisi. En aquesta unitat es rep un tractament intensiu, que té una durada mitjana d'entre 10 i 20 dies, amb l'objectiu de reduir el risc i restablir l'estat físic i psicològic mínim necessaris per restablir el tractament de base habitual.

Quin és el paper del treball social en casos de TCA?

Llegeix més

Per altra banda, quan parlem d'hospitalització subaguda es tracta d'una estada d'ingrés més llarg, d'entre 60 i 90 dies. En aquest cas, es plantegen objectius més a llarg termini per treballar en profunditat els aspectes socials, familiars i relacionals que poden estar dificultant la recuperació del trastorn. Es tracta d'una atenció especialitzada que es valora quan una persona afectada per un TCA ha presentat una avaluació amb risc de deteriorament funcional i reagudització del trastorn amb risc de complicació moderat/alt. Aquesta valoració d'ingrés la fa un equip multidisciplinari amb professionals de l'àmbit psiquiàtric, infermeria especialitzada, psicologia, educació, nutrició i treball social.

En aquesta unitat es fa un seguiment periòdic de la persona i la seva família que permeti valoracions freqüents, amb un temps marcat i limitat per la consecució d'uns objectius en un pla de rehabilitació primerenca que aconsegueixi la vinculació en centres de seguiment extern, ambulatori i especialitzat.

En quins casos es pot oferir una hospitalització de subaguts en TCA?

Els supòsits següents són orientatius i no es donen com a referències rígides i de criteri absolut; s'entén que hi ha d'haver certa flexibilitat i que s'ha de tenir en compte l'especificitat i individualitat de cada cas.

Es valora aquest recurs assistencial quan:

• Hi ha un diagnòstic de TCA, com a mínim un ingrés previ en una unitat d'aguts i, malgrat seguir un tractament comunitari i tenir suport familiar, el trastorn manté un empitjorament sense millora dels símptomes físics i psicològics.
• Hi ha un diagnòstic de TCA, es troba en el segon ingrés o posterior en una unitat d'aguts de TCA i se suggereix un ingrés més llarg per a una millor estabilització i coordinació en derivació a dispositius especialitzats comunitaris.
• Hi ha un diagnòstic de TCA, hi ha com a mínim un ingrés previ en una unitat d'aguts i els tractaments oferts posteriorment mostren una resposta resistent, i es suggereix una hospitalització a més llarg termini que permeti un millor control i seguiment del tractament amb permisos més llargs, però sense perdre la possibilitat de tenir llit hospitalari en cas de possibles crisis puntuals, sense arribar a la recaiguda.

No es complirien els criteris d'ingrés quan:

• No hi ha un diagnòstic de TCA, tot i presentar una simptomatologia compatible.
• Hi ha un diagnòstic de TCA, un seguiment ambulatori especialitzat que no ha requerit mai un ingrés agut pel trastorn i la inexistència de risc elevat de la simptomatologia.
• Presenta simptomatologia aguda del TCA amb risc vital amb IMC inferior a 15 o alteracions greus de la conducta de risc elevat i intenció autolítica, amb presència en més de tres ocasions per setmana. En aquests casos, el recurs adequat és l'hospital d'aguts.