El repte de trobar feina quan hi ha un problema de salut mental

Tenir feina està relacionat amb la construcció d’un nou camí, sempre amb uns objectius clars i realistes d’una millora possible.  L’esforç, la implicació i les ganes son els elements principals, tot i que la realitat que ens envolta constitueix la prova més difícil de superar i la que condiciona i determina el ritme de la consecució dels objectius dels que parlàvem abans.

El desconeixement i la desinformació contribueix a que la societat estigmatitzi les persones amb trastorns mentals. El fet de trobar feina sempre suposa una dificultat en si mateixa; cada persona és diferent, amb els seus bagatges, experiències, competències i les seves pròpies opinions. Però trobar feina per una persona amb problemes de salut mental és, actualment, encara més difícil. Les empreses presenten grans reticències a l’hora de mantenir contractades a persones amb aquestes dolències, encara que estiguin capacitades i qualificades per a continuar desenvolupant les tasques per les quals hagin estat contractades.

Per a mi els elements clau en un procés d’inserció sociolaboral són l’escolta activa, l’empatia, sabent sempre on estan els límits i així evitar confondre relacions, la constància i la capacitat d’adaptació.

En el nostre cas, treballem tres fases: la d’acollida, la d’orientació i formació a planta i la fase d’avaluació i report. En la fase d’acollida, el tècnic d’acompanyament a la inserció s’encarrega de mantenir contacte telefònic continuat amb el futur treballador i els professionals implicats en el procés.  En el moment que arriba el treballador a l’empresa, quan ja sabem que ocuparà una de les vacants, li fem partícip de tot el procés. La comunicació amb les persones referents dels diferents serveis derivadors és essencial al llarg de tot el procés per mantenir-nos informats dels canvis que es puguin afectar a l’estabilitat emocional del treballador. Aquests canvis poden requerir d’una intervenció més directa i més eficaç per gestionar aquests i que totes les parts estiguin al corrent. El treballador és sempre part activa i conscient de la situació que l’envolta.

A la fase d’orientació i formació a planta, els professionals a càrrec son el tècnic d’acompanyament a la inserció i el tècnic de producció. Des de l’arribada del treballador a l’empresa fins a la finalització de l’itinerari s’inicia el procés d’orientació i formació. Per a l’aprenentatge dels procediments de producció s’han de coordinar les feines a planta amb el treball personal realitzat a les tutories individuals i grupals que es realitzen al llarg de la jornada. D’aquesta manera es facilita l’assoliment de les competències transversals aplicables a qualsevol parcel·la de la vida i de les tecnicoprofessionals, les pròpies del lloc de feina. Aquesta fase compren un període estimatiu entre 6 i 18 mesos, temps que considerem suficient perquè els treballadors hagin assolit les competències necessàries per enfrontar-se al mercat laboral ordinari.

I per últim, a la fase d’avaluació i report, que ha de ser continuat, el treballador rep informació per part dels professionals a planta i per part del tècnic d’acompanyament.  Aquesta informació permet que els treballadors siguin conscients de la seva implicació i participació al llarg de tot el procés i, per tant, donaran un valor real a les accions desenvolupades. El Pla Individual de Treball, com bé el seu nom indica, és un pla de treball en el que hi ha una coordinació per part de tots els professionals implicats en cada procés i una avaluació continuada de tots els objectius prefixats tant pel treballador com per part del tècnic d’acompanyament a la inserció.

Personalment, penso que l’èxit laboral és formar part d’una comunitat en les diferents formes que pugui ser entès. Per algunes persones l’èxit laboral passa per obtenir un contracte, ja sigui indefinit o per obra i servei, i per altres persones aquest èxit és tenir la capacitat i l’oportunitat d’ampliar la seva xarxa social, tenir l’opció de conèixer com es relacionen els iguals, conèixer a altres persones, altres realitats (els entorns limitats condicionen la percepció de l’èxit). Però totes dues formes les entenc com èxit laboral.