Fer recerca per millorar la qualitat de vida de les persones amb psicosi

La recerca en salut mental és una necessitat compartida entre els professionals, les persones ateses i les seves famílies. Investigar és la clau per avançar en el coneixement sobre els diferents trastorns mentals i, d’aquesta manera, poder prevenir-ne l’aparició i millorar-ne els tractaments i les intervencions, i augmentar així la qualitat de vida de les persones.

Els trastorns psicòtics afecten un 1,2% de la població adulta i un 0,8% dels infants. La detecció precoç i el tractament en les fases inicials són fonamentals per aconseguir una bona recuperació. Saber més sobre psicosi ens ajuda a prevenir-la, però també a millorar la vida de les persones que tenen aquest problema de salut mental. Però, què s’està investigant sobre psicosi ara mateix a Sant Joan de Déu i com pot repercutir en el benestar de les persones?  

Què s’està investigant sobre psicosi?

Factors d’estrès psicosocials: experiències traumàtiques en la infància 

La presència de factors d'estrès psicosocials té conseqüències fisiològiques i emocionals importants en qualsevol època del desenvolupament, però és en la infància i en l'adolescència quan el seu impacte és més rellevant. Un dels factors d’estrès psicosocials més destacats per al desenvolupament de la psicosi són les experiències traumàtiques en la infància, sobretot  l’abús sexual, físic o emocional i la negligència física i emocional. 

Per exemple, els nens i les nenes que han tingut un trauma en la infància tenen més probabilitats de mostrar retards en el desenvolupament cognitiu, com ara dèficits en el desenvolupament del llenguatge, puntuacions baixes en les proves d'intel·ligència i un rendiment escolar més baix. 

Un dels factors d’estrès psicosocials més destacats per al desenvolupament de la psicosi són les experiències traumàtiques en la infància

Entre el 17 i el 25% de la població general ha patit alguna experiència traumàtica en la infància, i aquest tant per cent augmenta quan parlem de persones que han tingut un trastorn psicòtic, situant-se entre el 50 i el 75%.  A més, tenir una experiència traumàtica en la infància es relaciona amb un augment de simptomatologia positiva, més nivell d’ansietat i depressió, més risc de suïcidi, un inici més precoç del trastorn psicòtic i un funcionament cognitiu més baix, entre altres aspectes.

Veient la rellevància que tenen aquestes experiències en l’aparició i el pronòstic d’aquests trastorns, s’estan duent a terme diferents tipus d’estudis, enfocats sobretot en aquestes tres línies:

• Conèixer el pes que tenen aquestes experiències en l’aparició i evolució dels trastorns psicòtics, amb l’objectiu de fer recomanacions per la creació d’intervencions específiques centrades en aquestes experiències, que puguin ajudar a millorar el curs del trastorn i el benestar i la qualitat de vida de les persones que el tenen.
• Valorar l’eficàcia d’intervencions específiques per a persones amb un trastorn psicòtic que hagin tingut una experiència traumàtica en la infància. L’objectiu final és que es puguin implementar en els serveis de salut mental del territori.
• Crear campanyes dirigides a la població general, sobretot enfocades als infants, als equips docents i equips assistencials. L'objectiu és ajudar en la detecció precoç d’aquestes experiències i crear intervencions quan hi ha hagut una experiència traumàtica en la infància o adolescència, per reduir les probabilitats de desenvolupar un trastorn mental com la psicosi. Moltes d’aquestes intervencions, a més d’enfocar-se en l’experiència traumàtica pròpiament dita, també se centren a donar habilitats per millorar la gestió de l’estrès, la regulació emocional, les estratègies d’afrontament i la resolució de problemes.  

Alguns exemples d’estudis que s’estan duent a terme en aquesta línia són: Impacte de les experiències traumàtiques en la infància en els paràmetres cerebrocorticals i el funcionament cognitiu en persones amb una psicosi del primer episodi (FEP); Història d’esdeveniments vitals estressants i psicopatologia en joves que compleixen internament en centre educatiu i en seguiment per salut mental, i Impacte del trauma (infància, adultesa i institucional) en la salut mental de dones internes a presó. 

Intervencions psicològiques

Els antipsicòtics (medicació farmacològica) són efectius per a la millora dels símptomes i per a la prevenció de recaigudes en psicosi, però s'associen a efectes secundaris considerables i, tot i així, en alguns casos no sempre eliminen els símptomes i tampoc eviten les recaigudes. De fet, un 24% de les persones amb psicosi recauen el primer any, malgrat seguir un tractament farmacològic. Per aquest motiu, s'han desenvolupat diverses intervencions psicosocials i psicològiques que poden tenir un paper important en la prevenció de les recaigudes i en la millora del benestar emocional i la qualitat de vida de les persones ateses. 

És important que les intervencions que es duen a terme siguin efectives i eficients. Per aquest motiu, una part de la recerca en psicosi se centra a estudiar el paper que tenen els diferents tipus d’intervencions en les variables rellevants d’aquest trastorn, en la millora del benestar de la persona i en la millora de la seva funcionalitat i qualitat de vida, entre altres aspectes. 

Algunes de les intervencions en què es duu a terme aquesta recerca són les intervencions familiars, la psicoeducació familiar o de la persona atesa, la teràpia cognitiva-conductual, les teràpies de tercera generació (mindfulness i teràpia d’acceptació i compromís, per exemple), les intervencions integrades i els programes de prevenció de recaigudes.

S'han desenvolupat diverses intervencions psicosocials i psicològiques que poden tenir un paper important en la prevenció de les recaigudes i en la millora del benestar emocional de les persones ateses 

El Parc Sanitari Sant Joan de Déu, per exemple, té una línia de recerca centrada en la intervenció psicològica en entrenament metacognitiu, que té per objectiu que la persona tingui més consciència sobre els errors cognitius comuns i biaixos típics del trastorn, ensenyar-li a reflexionar-hi d'una manera crítica i complementar i canviar el seu actual repertori de solucions de problemes. Amb aquesta intervenció, a més a més de millorar determinats símptomes i el funcionament d’aquestes persones, també es vol  estudiar quins perfils se’n poden beneficiar més. A més, durant la pandèmia de la COVID, es va crear i validar aquesta intervenció en format digital, i s’ha adaptat el material per a familiars de persones que tenen un trastorn psicòtic, amb l’objectiu d’estudiar-ne l’impacte.

També es duen a terme altres projectes d’investigació sobre l’impacte d’altres intervencions, com ara l’efectivitat de la teràpia de desensibilització i reprocessament mitjançant moviments oculars, per a persones amb psicosi que han tingut alguna situació traumàtica. 

Noves tecnologies

L’ús de les noves tecnologies, concretament dels telèfons mòbils, els ordinadors i les tauletes, juntament amb la utilització en augment de les xarxes socials per part de les persones adolescents, ha creat noves oportunitats per promoure la salut mental.

La psicosi acostuma a aparèixer entre els 15 i els 29 anys i, per tant, els joves que han estat diagnosticats recentment amb un trastorn psicòtic poden ser un grup d'edat favorable per adherir-se a les intervencions en salut electrònica.

Això ha fet que en l’última dècada hi hagi hagut un augment en el desenvolupament, la implementació i l'ús de noves tecnologies en l'assistència sanitària, a causa dels beneficis que ha demostrat tenir en la gestió de la salut. Els dispositius mòbils s’estan utilitzant per aconseguir una detecció més ràpida dels símptomes, més adherència al tractament i un seguiment més acurat de l'estat de la persona atesa, entre altres utilitats.

Per aquest motiu, algunes de les línies d’investigació se centren en l’ús d’aquestes tecnologies en les persones amb problemes de salut mental o dins dels sistemes assistencials, i en la creació d’aplicacions per millorar la salut mental i la gestió assistencial. 

Els dispositius mòbils s’estan utilitzant per aconseguir una detecció més ràpida dels símptomes, més adherència al tractament i un seguiment més acurat de l'estat de la persona atesa.

En aquest sentit, des de la Unitat de Recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu s’estan duent a terme diferents projectes relacionats amb les tecnologies, amb la finalitat de prevenir l’aparició de la psicosi,  millorar el seu curs i millorar la qualitat de vida de les persones que tenen aquest trastorn:

• Parental-Psych APP: una aplicació mòbil per detectar casos d’alt risc de psicosi i donar pautes parentals de relació amb els fills i les  filles adolescents.
• ERAPERMED: un projecte europeu per a la creació d’una aplicació tecnològica per personalitzar intervencions psicològiques en persones amb psicosi.
• App-Psicosis: la creació d’una aplicació destinada a les persones que han tingut un primer episodi psicòtic dins el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, per oferir-los pautes de psicoeducació, informació sobre la psicosi, entrenament cognitiu i l’accés a la història clínica del centre, entre altres aspectes. El seu objectiu és poder  detectar les recaigudes i millorar el curs i l’evolució d’aquestes persones per millorar alhora el seu benestar.

Biomarcadors

Els trastorns psicòtics són trastorn complexos en els quals interactuen múltiples factors genètics i ambientals que donen lloc a alteracions acumulatives durant el desenvolupament cerebral. Els circuits neuronals es poden alterar i afectar la transmissió de la informació i la interpretació del nostre entorn i la nostra realitat, i donar respostes de conducta social i resolució de problemes de manera adequada. Tot això és el que s’anomena funcionament cognitiu i dona lloc a símptomes psicòtics en persones amb esquizofrènia. La part cognitiva i els símptomes no psicòtics són els més difícils de tractar, i els fàrmacs actuals no tenen un efecte significatiu en ells.

Per tant, és necessari estudiar les bases biològiques del trastorn i explorar possibles dianes moleculars per entendre més bé l’esquizofrènia i desenvolupar tractaments que puguin millorar-ne els símptomes. Per altra banda, la identificació de biomarcadors específics podria ser un pas important en la detecció primerenca per establir teràpies abans de cronificar els símptomes. A més a més, tenir biomarcadors de resposta al tractament ajudaran a establir tractaments més personalitzats per a cada persona. 

Des de la Unitat de Recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu s’estan duent a terme diversos projectes per identificar alteracions en possibles marcadors moleculars en sang  (biomarcadors), tant en persones amb psicosi d’inici recent com en persones amb esquizofrènia crònica, i la seva possible contribució en els símptomes presents en les diferents etapes del trastorn. L’objectiu final és poder estudiar i identificar possibles dianes moleculars implicades en el desenvolupament del trastorn i la seva associació amb els símptomes presents durant l’evolució de l'esquizofrènia, amb un interès especial  en els símptomes cognitius i altres símptomes no psicòtics. També s’està investigant l'efecte de la COVID-19 en les seqüeles cognitives i neurològiques en persones sense un trastorn mental previ i en persones amb un trastorn mental anterior a la infecció. La recerca se centra a conèixer si la causa de les seqüeles podrien ser les alteracions de molècules inflamatòries que alterin  la barrera que protegeix el nostre cervell perquè funcioni de manera correcta.

Estigma i psicosi

Les persones que tenen psicosi són un dels col·lectius més estigmatitzats a la societat. La desconeixença d'aquest trastorns i el tractament que se n'ha fet des dels mitjans de comunicació i la indústria àudiovisual han creat i perpetuat uns estereotips i unes creences sobre la psicosi lluny de la realitat. Per aquest motiu, hi ha diverses investigacions que se centren a buscar la manera més efectiva de reduir aquest estigma, sobretot entre els infants i adolescents. 

Destaquem el programa  de sensibilització #EducaSJD, impulsat per l’Obra Social Sant Joan de Déu, que té com a objectiu augmentar la conscienciació de les persones joves sobre els col·lectius més vulnerables. A través de xerrades a les escoles, materials didàctics, testimonis en primera persona i campanyes de sensibilització, amb un treball conjunt amb els equips de professionals, aquest projecte vol combatre l’estigma de les persones en risc d’exclusió, entre les quals hi ha les persones amb un trastorn de salut mental.  

Factors de risc per desenvolupar psicosi

Establir quins són els factors de risc per al desenvolupament de la psicosi té una gran rellevància clínica, principalment perquè permet: 

• Poder predir quan es desenvoluparà el trastorn en poblacions d’alt risc per a la psicosi.
• Crear i aplicar intervencions per prevenir-ne l’aparició o millorar-ne el curs, ja que alguns dels factors són potencialment modificables. 
• Informar a la població general sobre la importància d’aquests factors perquè en prengui consciència. Això ajudarà a promoure la salut mental i la qualitat de vida de les persones.

Els factors més relacionats amb el risc de desenvolupar un trastorn psicòtic són:

• Els antecedents de complicacions obstètriques i perinatals.
• Tenir un familiar de primer grau amb un trastorn psicòtic.
• El trauma i l'abús infantil.
• El fet de viure en un entorn urbà molt poblat. 
• L'adversitat social.
• El consum de substàncies tòxiques, concretament de cànnabis. 

En el cas d’aquest últim factor, gràcies a la recerca centrada en el cànnabis i la psicosi, s’ha demostrat que: 

• Els trastorns psicòtics es produeixen amb més freqüència en les persones consumidores de cànnabis que en les no consumidores. 
• El consum de cànnabis al llarg de la vida està associat amb un risc d’1,4 vegades més gran de desenvolupar un trastorn psicòtic; i la dependència al cànnabis, amb un risc de 3,4 vegades més gran 
• Les persones consumidores de cànnabis tenen un inici de psicosi més precoç  que les no consumidores.

Per poder establir els factors de risc de la psicosi, les investigacions inclouen persones que acaben de tenir un episodi psicòtic per primera vegada, i, a través de diversos qüestionaris i eines, es recull la informació relacionada amb variables i factors previs a aquest episodi. Des d’aquesta perspectiva, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu  duu a terme el projecte PROFEP, un estudi observacional longitudinal que té aquest objectiu: establir factors de risc per al desenvolupament d’un primer episodi psicòtic.

Estats mentals d’alt risc per a la psicosi

L’estudi de les fases primerenques i la detecció precoç són essencials en salut mental per tal de prevenir o retardar el desenvolupament d’alguns trastorns o, si  més no, per detectar-los i poder establir un diagnòstic i un tractament al més aviat possible. En aquest sentit, en el camp dels trastorns psicòtics, s’han descrit el que s’anomenen estats mentals d’alt risc per a la psicosi, que identifiquen una sèrie de símptomes primerencs que presenten algunes persones abans de tenir un trastorn psicòtic franc. Els estats mentals d’alt risc s’identifiquen mitjançant una combinació de criteris clínics (principalment presència de símptomes psicòtics lleus o atenuats) i de vulnerabilitat genètica. En l’actualitat, s’ha descrit que els criteris de risc de psicosi permeten identificar correctament les persones en risc de tenir aquest trastorn, i que un 22% d’aquestes persones l’acabaran tenint . És a dir, mitjançant aquests criteris s’ha aconseguit detectar diverses persones i tractar-les de manera precoç. Aquest fet és essencial per al curs del trastorn.

Els estats mentals d’alt risc per a la psicosi identifiquen una sèrie de símptomes primerencs que presenten algunes persones  abans de tenir un trastorn psicòtic franc.

L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona fa més de deu anys que té en marxa un programa de recerca per a la detecció d’infants i adolescents que presenten estats mentals d’alt risc, liderat per la Dra. Montserrat Dolz. Aquest projecte s’està duent a terme en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, i té com a finalitat principal definir diversos biomarcadors que poden estar implicats en el desenvolupament de la psicosi. Més concretament, en l’actualitat la recerca se centra en la detecció de possibles marcadors de risc obstètric.

Per què és important tenir en compte el gènere en la recerca?

El biaix androcèntric de la nostra societat, en què l’home és la referència universal i, per tant, la dona està invisibilitzada, fa que també la recerca en salut hagi pervertit la visió científica i les intervencions mèdiques que afecten les dones. Per tant, tenir una mirada de gènere vol dir incloure les dones en tot el procés de la recerca en salut. Per fer-ho, cal estudiar les diferències de sexe (entre dones i homes), incloure aspectes específics de la salut de les dones i també tenir sempre en compte la influència del gènere.

Investigar i abordar la salut des d’una perspectiva de gènere implica reconèixer les diferències i les similituds en l’estat de salut de les dones i els homes, partint de la base que tan erroni és buscar la igualtat en salut on hi ha diferències com assumir diferències que no existeixen. Cal tenir en compte factors biològics, però també les desigualtats en salut que són construïdes socialment i cultural i que, per tant, són qüestionables i sobretot modificables.