Trauma psicològic i trastorn psicòtic: hi ha una associació entre ells?

Cada vegada hi ha més evidència científica que relaciona haver patit experiències traumàtiques durant la vida amb un risc més alt de desenvolupar trastorns mentals, inclòs el trastorn psicòtic. 

Es creu que les experiències traumàtiques que succeeixen durant la primera infància, sobretot en el període comprès entre els 0 i els 2 anys, i durant la pubertat o adolescència, poden afectar el circuit implicat a l’estrès i comportar alteracions cerebrals persistents.  

Respecte a aquest tema, hi ha estudis que han trobat alterades les hormones associades a l’estrès (com per exemple, el cortisol) en persones ateses per trastorns de salut mental com ara el trastorn bipolar, el trastorn psicòtic o el trastorn depressiu major. 

El trauma psicològic s’associa als trastorns mentals?

La presència de trauma durant la infància triplica el risc de tenir un trastorn de salut mental en l’edat adulta, segons els resultats derivats d’un estudi realitzat per l’equip investigador de la Unitat de Recerca del Centre Fòrum de l’Hospital del Mar. 

A més, s’ha demostrat que el trauma també té un impacte important en el curs i el pronòstic de diversos trastorns mentals, comportant símptomes més resistents, més hospitalitzacions amb més dies d’ingrés hospitalari i més cost per al sistema sanitari. 

Com afecta el trauma psicològic a les persones ateses per un trastorn psicòtic?

Presentar un primer episodi psicòtic i el seu tractament constitueixen per se una situació altament estressant, que pot resultar en una experiència traumàtica per a la persona. Aquesta condició rep el nom de trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) relacionat amb la psicosi i, és, a més, una problemàtica molt freqüent, ja que que fins al 47% de les persones que presenten un primer episodi psicòtic també presenten un TEPT relacionat amb la psicosi. Experimentar un TEPT relacionat amb la psicosi implica una severitat més gran dels símptomes psicòtics, més símptomes depressius acompanyants i un risc més elevat de suïcidi durant el primer any de seguiment després de l’inici del trastorn. 

Les experiències traumàtiques que succeeixen durant la primera infància, la pubertat o adolescència poden afectar el circuit implicat en l’estrès i comportar alteracions cerebrals persistents 

A més, en diversos estudis realitzats en persones ateses amb un trastorn psicòtic crònic i que presentaven antecedents traumàtics vitals previs s’ha evidenciat una gravetat més elevada del trastorn, una duració més llarga de les estances psiquiàtriques i un nombre més alt de reingressos, una pitjor adherència al tractament farmacològic (especialment en el primer any de seguiment), més severitat en els símptomes psicòtics positius (al·lucinacions i ideació delirant) i un pitjor funcionament i una qualitat de vida més deficient en aquestes persones. 

Hi ha algun tractament efectiu per al trauma psicològic?

Actualment, hi ha diverses teràpies que han demostrat eficàcia per tractar els trastorns associats al trauma, com són la teràpia cognitiu-conductual (TCC) centrada en el trauma i la teràpia EMDR  (amb les sigles en anglès Eye Movement Desensitization and Reprocessing, o sigui,  Reprocessament i Desensibilització a través del Moviment Ocular).

La TCC centrada en el trauma és una variant de la TCC, que inclou tècniques per ajudar la persona a superar la situació traumàtica i implica una reestructuració cognitiva que pretén desmuntar la creença que té la persona de viure en un món hostil.

D’altra banda, l’EMDR és una teràpia integrativa que incorpora elements de la TCC, interpersonal i centrada en el cos, i també inclou l’estimulació bilateral normalment a través de moviments oculars. Des del 2013, aquesta teràpia està recomanada per a l’Organització Mundial de la Salut com a tractament de primera línia dels trastorns associats al trauma, tant en infants, com en adolescents i persones adultes. Fins a l’actualitat, hi ha molts estudis que han demostrat l’eficàcia i seguretat de la teràpia EMDR en el tractament dels trastorns associats al trauma, com el trastorn per estrès posttraumàtic. A més, cada cop hi ha més evidència del seu ús en altres trastorns mentals comòrbids (o sigui, simultanis a un altre problema de salut mental), com poden ser els trastorns afectius (depressió o trastorn bipolar), el trastorn per ús de substàncies o el trastorn psicòtic.  

Quina evidència científica hi ha de l’ús de la teràpia EMDR en persones amb un trastorn psicòtic?

Els primers estudis de la teràpia Reprocessament i Desensibilització a través del Moviment Ocular (EMDR) realitzats en persones amb trastorn psicòtic es remunten a 2012, quan es va publicar el primer estudi pilot realitzat en una mostra de 27 persones amb trastorn psicòtic i TEPT. La teràpia EMDR va demostrar ser eficaç i segura per tractar els símptomes associats al trauma en persones afectades per un trastorn psicòtic, però també va demostrar un efecte positiu sobre les al·lucinacions verbals auditives, els deliris, els símptomes d’ansietat, depressius i en l’autoestima. Posteriorment, el mateix grup d’investigació va realitzar un assaig amb una mostra major de 155 persones que presentaven un trastorn psicòtic i TEPT, on es van replicar els resultats positius previs i, a més, van poder explicar que l’empitjorament experimentat per determinades persones en iniciar la teràpia EMDR és un fet comú i que no està relacionat a una mala resposta de la teràpia. Per tant, no hauria de ser una limitació per aplicar la teràpia EMDR en persones afectades per un trastorn psicòtic.  

L’EMDR  ha demostrat un efecte positiu sobre les al·lucinacions verbals auditives, els deliris, els símptomes d’ansietat i depressius i en l’autoestima

En els darrers anys també s’ha realitzat un estudi en persones amb alt risc de psicosi on es va aplicar la teràpia EMDR en 28 pacients amb un grup que no rebia teràpia. El tractament EMDR no només va millorar els símptomes traumàtics, sinó que també va reduir els símptomes psicòtics atenuats, resultant en majors taxes de remissió del trastorn psicòtic. Aquest estudi posa de relleu la necessitat d’afegir l’atenció al trauma psicològic en els programes d’intervenció precoç d’aquest trastorn.

En l’actualitat, s’estan portant a terme dos estudis (assaigs clínics) amb persones que presenten un primer episodi psicòtic i trauma psicològic, per tal de comparar la teràpia EMDR amb el tractament habitual. En el primer estudi, on es va reclutar una mostra de 60 persones es troba que la teràpia EMDR és útil per millorar tant els símptomes psicòtics totals com per la recuperació subjectiva de la psicosi, millora dels símptomes de TEPT, depressió, ansietat i l’estat de salut general. D'altra banda, el segon estudi està actualment en curs a l’Hospital del Mar i compta amb una mostra de 80 persones gràcies a la col·laboració de l’Hospital de Vic, Mútua de Terrassa, Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En el moment actual, s’està finalitzant la teràpia i fent el seguiment dels darrers subjectes participants i s’espera que durant l’any 2024 es puguin disposar dels resultats d’aquest estudi per publicar-los. 

Quines intervencions es recomanen respecte al trauma psicològic a la literatura científica? 

Donat els resultats descrits que evidencien la elevada prevalença de trauma psicològic en la població general i la seva relació amb un major risc de presentar un trastorn mental, a la literatura es recomana millorar les accions de prevenció i detecció precoç del trauma a la infància per reduir la seva prevalença,  incorporar una mirada centrada en el trauma psicològic en l’atenció psiquiàtrica especialitzada, que ajudaria tant a minimitzar l’impacte del trauma psicològic a la infància, reduir el risc de transició a trastorns mentals en l’edat adulta i per en última instància reduir els símptomes i el malestar emocional associats al trauma a l’edat adulta.