La tornada a la rutina després d'un episodi psicòtic

La majoria de les persones comencen a recuperar-se després d'un primer episodi psicòtic a les poques setmanes o mesos d'haver començat el tractament. La majoria dels símptomes llavors són menys intensos o, fins i tot, alguns solen desaparèixer. Això fa que se sentin més capaces d'afrontar la seva vida diària. La tornada a les rutines diàries, com tornar al treball o reprendre activitats d'oci, poden implicar uns certs reptes per a la persona. Però, què puc esperar de la tornada a la rutina?; tot serà igual que abans?; com gestiono les expectatives?

És probable que immediatament després d'un brot psicòtic la persona no pugui reprendre directament tot el que feia abans, però segurament, a poc a poc, podrà tornar a fer les coses que la feien sentir bé. Cada procés de recuperació és diferent i necessita el seu temps, però per apoder gestionar bé les expectatives, és millor posar-se objectius o metes fàcils a curt termini, per pujar l'autoestima, i anar-les ampliant a mitjà i llarg termini. L'objectiu és tenir un projecte de vida satisfactori i que tingui sentit.

Què és el més difícil de la tornada a la rutina?

Després d'un episodi psicòtic, hi ha alguns aspectes que fan que la tornada a la rutina no sigui fàcil:

• Gran part de la medicació antipsicòtica té efectes secundaris (alenteix el pensament, aplana emocionalment, baixa la libido, etc.), que no faciliten la tornada a la rutina amb normalitat.
• A més, et pots sentir malament per actes, paraules o fins i tot pensaments desenvolupats durant el brot que dificulten tornar a relacionar-se amb les persones que vam tenir a prop durant la crisi.
• Un cop la persona està diagnosticada, toca enfrontar-se amb l'estigma social i treballar l'autoestigma, és a dir, que no ens creguem nosaltres mateixos els estereotips que recauen sobre la salut mental (perillositat, incompetència, inconstància, impulsivitat, etc.) i que ens puguin fer sentir vergonya, culpa, compadir-nos o autolimitar-nos.

Què ens pot ajudar en la recuperació?

En primer lloc, ens pot anar bé establir una rutina diària que ens agradi, permetent-nos una certa flexibilitat, perquè sol generar estabilitat i ens ajuda a organitzar el dia. Una rutina sana hauria d'incloure temps per a les activitats laborals i d'oci, amb unes metes realistes, i uns bons hàbits alimentaris i de somni.

En aquesta rutina les relacions socials són molt beneficioses, tant per a proporcionar suport com per donar sentit de pertinença i arrelament i prevenir l'aïllament. També pot ser beneficiós realitzar exercici físic o fer alguna activitat que ens diverteixi, i mantenir una dieta ordenada i equilibrada. Tots aquests hàbits ajudaran a prevenir nous episodis psicòtics.

Una rutina sana hauria d'incloure temps per a les activitats laborals i d'oci, amb unes metes realistes, i uns bons hàbits alimentaris i de son.

El paper de la família i de les amistats en la tornada a la rutina

No és fàcil acompanyar una persona estimada en moments de patiment, però hi ha algunes pautes que ens poden ajudar:

• Mantenir relacions familiars emocionals estretes, coherents i recíproques.
• Posar atenció a la crítica, la sobreprotecció i l'hostilitat.
• Mantenir una organització familiar clara (normes, rols).
• Tenir una comunicació clara sobre el trastorn i la seva gestió.
• Assumir que els processos de recuperació necessiten el seu temps i no són lineals.
• Transmetre esperança.
• Escoltar.
• Acompanyar sense decidir per l'altra persona.

L'entorn també és clau en el procés de recuperació de la confiança en un mateix després d'haver tingut un episodi psicòtic. És important sentir que comptes amb persones de confiança que et poden donar suport i amb qui parlar sobre les teves preocupacions. A més, la identitat es construeix en relació amb els altres, així que és molt important que l'entorn proper ens retorni una imatge positiva de nosaltres mateixos; això ens ajudarà a pujar l'autoestima, en cas positiu, o a baixar-la, en cas contrari. Cal recordar que recuperar les regnes del teu projecte de vida augmenta l'autoestima i genera benestar.

Com poden detectar una possible recaiguda?

Les recaigudes depenen de múltiples factors, la vida és plena de moments difícils o estressants. Des del nostre punt de vista, la persona més preparada per evitar les recaigudes o minimitzar-les és la que té el trastorn sent conscient de la seva situació i gestionant-la per conviure amb això tan bé com sigui possible. La sobreprotecció o el control extern no ajuda a fer que les persones amb problemes de salut mental es facin responsables de la seva pròpia vida.

Respecte a com saber si la persona està en crisi, hi ha diversos senyals d'alarma:

• Dificultats per concentrar-se
• Disminució del rendiment acadèmic
• Impulsivitat
• Alteracions del pensament i de la percepció
• Pensaments confusos
• Desconfiança envers persones de l'entorn
• Canvis bruscos en l'estat d'ànim
• Aïllament social
• Somnolència a classe a causa de problemes per dormir
• Falta de cura o higiene personal
• Idees insòlites i excessivament intenses
• Sentiments estranys o absència de sentiments
• Problemes per expressar-se verbalment
• Dificultats per distingir la realitat de la fantasia
• Desorganització de la conducta
• Falta d'energia, de motivació, d'interès, etc., de manera extrema i involuntària

Tornar a la feina després d'un episodi psicòtic

A l'hora de tornar a la feina, el primer que hem de saber és que no hi ha cap disposició legal que t'obligui a dir que has passat per un brot psicòtic. La decisió d'explicar-ho o no és tota teva. L'important és que quan consideris si explicar o no la teva experiència en aquest àmbit, ho facis tenint en compte els pros i els contres que pot comportar, ja que és una experiència que encara està estigmatitzada socialment i en explicar-ho ens podem exposar a més discriminacions.

Pros:

• Relacionar-se amb els altres des de l'honestedat (no haver d'amagar-se o mentir).
• Descobrir que, com tu, hi ha moltes més persones que han patit malestar psicològic.
• La possibilitat de trobar suports en el grup.
• Aconseguir adaptacions raonables al lloc de treball.

Contres:

• La possibilitat de rebre discriminacions diverses: allunyament, mobbing, relegació a tasques menors, degradació o acomiadament al·legant motius diferents del problema de salut mental.

Però el que hem de tenir clar és que la majoria de les persones amb trastorns psicòtics estan estables la major part del seu temps de vida, i això significa que les seves aptituds personals i laborals no s'han de veure afectades. Les persones amb un diagnòstic de psicosi que reben el tractament adequat poden desenvolupar la feina com qualsevol altra persona sense cap diagnòstic de salut mental. En alguns casos, la persona potser s'adaptarà millor a alguns tipus de treball que no suposin un estrès molt alt. 

La majoria de les persones amb trastorns psicòtics estan estables la major part del seu temps de vida, això significa que les seves aptituds personals i laborals no s'han de veure afectades

Ara bé, si després del brot la persona no puc continuar treballant, és  important identificar les activitats que la motiven més. Hi hamoltes opcions, com per exemple:

• Tenir cura de les relacions socials, quedant amb amistats o familiars.
• Practicar aficions.
• Practicar activitat física o esports.
• Fer voluntariat.
• Fer cursos.

On poden ajudar-me a recuperar el meu ritme diari? 

Si després de l'episodi psicòtic no em sento del tot segura de reprendre totes les meves activitats habituals, hi ha diferents opcions que et poden ajudar a recuperar rutines a poc a poc:

• Contacta amb associacions de persones amb trastorn de salut mental, també anomenades de «primera persona». Aquestes entitats a què et pots apuntar ofereixen activitats de lleure, culturals, de sensibilització, grups de suport mutu (GAM), defensa dels drets del col·lectiu, etc. És un espai on recuperar el ritme diari sense sentir-se jutjada.
• Contacta o inscriu-te a un club social. Pots sol·licitar-ho directament o pots consultar el teu professional de referència perquè tramiti una sol·licitud al club social.

Tant a les associacions com als clubs socials poden oferir-te suport per fer activitats del teu interès i anar recuperant, progressivament, la teva activitat prèvia.