La psicosi en gent gran: és diferent?

Quan, per primer cop a la vida, apareixen símptomes psicòtics en persones grans poden ser la primera manifestació d’una malaltia orgànica.

De vegades apareixen els símptomes psicòtics abans que la febre o el dolor.

En aquest sentit, és important que des de l’atenció primària i comunitària es pugui fer un bona història clínica, un bon diagnòstic i es demanin les proves complementàries que ajudin a  identificar si hi ha una causa orgànica que expliqui la presència dels símptomes psicòtics. Només fent un bon diagnòstic es pot fer un bon tractament.

La depressió en la gent gran

Llegeix més

Per tant davant la presència de símptomes psicòtics en gent gran, primer de tot cal descartar que siguin conseqüència o siguin secundaris d’una malaltia o medicament, es diu en aquests casos que la psicosi és orgànica. Només quan s’ha descartat això es pot parlar de psicosi primària, es a dir que els símptomes psicòtics no es poden explicar per un altre causa.

Segons l’origen de la psicosis doncs parlem de psicosi primària o orgànica.

Quan hem de sospitar d’una causa orgànica davant de la presència de símptomes psicòtics en una persona gran:

• La presència d’alteracions de la consciencia o canvis fluctuants de la consciència amb moments de confusió i d’altres de lucidesa.
• La presència de desorientació temporal o espacial
• La presència d’al·lucinacions visuals.
• La presència d’altres símptomes com la febre o el dolor
• Quan hi ha un canvi sobtat de l’estat de salut
• Moltes vegades apareixen en persones grans hospitalitzades o polimedicades.

A més a més s’ha de tenir present  que:

• Una persona amb dèficits sensorials (oïda, vista) és més propensa a presentar símptomes psicòtics.
• La presència de deteriorament cognitiu. Els símptomes psicòtics són freqüents en fases avançades de la demència.

Cal tenir en compte que els símptomes psicòtics solen remetre si es tracta l’origen del quadre que els provoca (quan millora una infecció).

Habitualment la psicosi és primària quan:

• Quan els símptomes no s’expliquen per cap altre problema de salut o situació clínica.
• Quan l’aparició dels símptomes es insidiosa o lenta i van acompanyats de canvis previs en la manera de ser o de funcionar d’aquella persona.
• Quan hi ha antecedents previs de psicosi. Cal tenir en compte que la psicosi apareix, habitualment, per primer cop entre l’adolescència i la primera etapa de la vida adulta. Les persones amb psicosi d’inici precoç poden seguir presentant símptomes psicòtics quan es fan grans.

Hi ha, però, psicosis primàries que s’inicien a una edat tardana. Aproximadament un 25% de les psicosis s’inicien més enllà dels 45 anys.

• Cal tenir en compte que les dones solen tenir una aparició més tardana de la psicosi, de vegades després de la menopausa. 

Com evolucionen les persones grans amb psicosi?

La millora de l’atenció sanitària i l’aparició de tractaments eficaços han fet que el pronòstic de l’esquizofrènia i d’altres trastorns psicòtics hagin millorat molt en els darrers anys i s’ha allargat l’esperança de vida.

Així, l’evolució de les persones amb psicosi quan es fan grans es pot caracteritzar per:

• És habitual una disminució dels símptomes positius (al·lucinacions, deliris, etc.) i aquests tenen menys interferència amb la vida quotidiana.
• Predomini de símptomes negatius com són l’aplanament afectiu, la desconnexió amb l’entorn, etc. Sobretot més freqüents en l’esquizofrènia.
• Habitualment cada cop hi ha menys crisis agudes.
• L’aparició de símptomes afectius i de depressió en persones amb psicosi són més freqüents que en població general. Són símptomes que molt cops passen desapercebuts i cal prestar atenció per  a un diagnòstic precoç.
• Les persones amb psicosi poden tenir un  deteriorament cognitiu associat a l’edat, tal i com passa a la resta de la població.
• Aparició de més problemes de salut, en relació a la població general. Major prevalença de malalties neurològiques, cardiovasculars o respiratòries. En el cas de l’esquizofrènia, també hi ha un major risc de suïcidi.

La major esperança de vida i la millora en la qualitat de vida de les persones amb psicosi quan es fan grans també van acompanyades de noves necessitats. Un dels reptes de futur és la necessitat de disposar de recursos específics per a persones grans amb psicosi amb la que poder atendre la comorbiditat. A aquesta manca de recursos, cal sumar-hi el fet que molts recursos de la xarxa de salut mental i socials són per a persones menors de 65 anys. Això fa que les persones grans quedin excloses, com per exemple passa en les llars amb suport de salut mental, els hospitals de dia, els serveis de rehabilitació comunitària o els clubs socials. Per tant, caldria fer una revisió dels criteris d’inclusió en aquests recursos.