Com acompanyar l'alumnat amb trastorn psicòtic

La detecció precoç i la tornada a l’escola després d’un brot
Marta Colomer
Marta Colomer Bollo
Mestra especialista en pedagogia terapèutica de la Unitat de trastorns psicòtics d'inici (UTPI). Àrea de salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Adolescentes saliendo del instituto

L’escola i l’institut tenen un paper rellevant en la detecció precoç dels problemes de salut mental, que facilita que hi pugui haver una intervenció global com més aviat millor. Però també és important l’acollida de l’alumne o alumna quan torna a l’escola després d’un període en què ha hagut de deixar temporalment els companys i companyes. En aquest cas, plantegem algunes recomanacions perquè el professorat pugui acompanyar de la millor manera l’alumnat després d'haver tingut un brot psicòtic. 

Identificar precoçment un problema de salut mental

Els centres educatius són espais que han de promoure el benestar emocional i la prevenció. Per això, resulta imprescindible que els professionals de l’àmbit educatiu estiguin capacitats per poder identificar senyals d’alarma de possibles alteracions de la salut mental i, si les detecten, puguin seguir els passos necessaris de derivació. 

En el cas dels trastorns psicòtics, alguns dels senyals d’alarma que els equips docents i professionals dels centres escolars poden detectar de manera més freqüent són: 

  • Alteracions del pensament i de la percepció.
  • Desorganització de la conducta.
  • Falta d’energia, de motivació, d’interès, etc., de manera extrema i involuntària.
  • Apatia.
  • Disminució del rendiment acadèmic.
  • Alteració o dèficit en funcions cognitives.
  • Impulsivitat.

Cal tenir en compte que aquests senyals d’alarma poden ajudar a fer una detecció precoç, però no s’han d’usar per fer un diagnòstic clínic de brot psicòtic des de l’escola. La informació que es recull des de l’entorn educatiu pot ajudar als professionals de la salut a valorar el cas d’una manera més global, però seran ells els que determinaran si allò que s’ha observat encaixa o no amb el diagnòstic.

La tornada a l’escola després d’un brot psicòtic 

La psicosi, a vegades, es manifesta amb símptomes que dificulten especialment l’àrea cognitiva, afectiva i social. S’ha de tenir present que l’escola i l’institut són agents de socialització on es donen de manera natural algunes situacions que poden generar ansietat a l’infant o al jove afectat, que per a la persona adulta passin totalment desapercebudes.

Quan un infant o adolescent ha tingut un brot psicòtic i la seva assistència al centre educatiu s’ha vist interrompuda pel moment agut del trastorn, la proposta de reincorporació sovint es viu com un repte tant per a l’alumne i la seva família com per al mateix centre. Un acompanyament respectuós per part de tots els agents implicats serà clau per a l’èxit d’aquest nou camí en què l’alumne n’és el centre.

Hi ha situacions que es donen de manera natural a l'escola o a l'institut que es poden convertir en pics d’estrès poc aconsellables, que poden convertir-se en precipitants d’una recaiguda.

L’edat d’inici del trastorn, la durada de l’episodi, el tractament farmacològic i el nivell cognitiu previ al debut, entre altres aspectes, determinaran l’impacte en el rendiment cognitiu de l’alumne. Així doncs, des del marc educatiu, s’haurà d’emprendre l’aprenentatge en entorns flexibles, amb opcions variades i respostes ajustades a les seves necessitats. No hem d’oblidar, però, que no tot es redueix al possible deteriorament cognitiu. 

Les hores puntes d’entrada i sortida al centre escolar, l’estona d’esbarjo o menjador, les exposicions davant el grup-classe, la realització de treballs amb iguals, l’organització setmanal de les tasques, portar l’agenda al dia, preparar exàmens, l’assistència al centre de pràctiques o les excursions, per exemple, es poden convertir en situacions que generen pics d’estrès gens aconsellables i que poden convertir-se, de vegades, en precipitants d’una recaiguda.

El nivell d’angoixa de la persona que ha debutat amb un brot psicòtic sovint és tan alt, que cal donar resposta des de les diferents àrees i seguint una mateixa línia. Per això, és necessari que el centre educatiu posi al seu abast alguns factors protectors individuals, com ara: 

  • Tenir una persona de referència i confiança (cotutor).
  • Disposar d'un espai on acudir en moments de crisi.
  • Anticipar canvis curriculars significatius.
  • Fer propostes d’adaptacions d’horari.
  • Garantir un seguiment tutorial freqüent.
  • Oferir reducció o adaptació de continguts curriculars.
  • Revisar la planificació dels agrupaments.
  • Modificar la manera d’avaluar.
  • Potenciar el treball individual i en petit grup.

Un treball conjunt

Per estandarditzar propostes com aquestes, és imprescindible que treballem de manera conjunta amb les escoles i els instituts, oferint-los assessorament i estratègies que puguin generalitzar dins la vida escolar. Informar, resoldre dubtes i trencar l’estigma enfront de la psicosi empodera l’equip docent. També és bàsic recordar-los  que, tot i la fragilitat del moment de l’alumne, l’escola és un agent protector i terapèutic per aquests casos, i que necessitem la màxima implicació del professorat.

Cal que el centre educatiu elabori un Pla de suport individualitzat, amb la participació de la persona afectada i de la família, que planifiqui les actuacions i els suports necessaris davant de situacions concretes

En aquesta línia, a l’hora de plantejar qualsevol proposta educativa, cal fer-ho de manera conjunta amb la família i amb la persona afectada, que ha de poder explicar les seves inquietuds i amb què se sent capaç de comprometre's dins l’entorn educatiu. Per això, és importantíssim que la persona se senti respectada, acceptada i estimada. Cal acompanyar-la i assessorar-la en la presa de decisions educatives, sense restar-li autonomia.

L’elaboració d’un Pla de suport individualitzat per part del centre escolar, on es recullin les valoracions i les preses de decisions dels equips docents (amb la participació de la família i de l’alumne o alumna) sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars és un element imprescindible per assolir una escola per a tothom, que no exclogui ningú, i que garanteixi l’equitat i la igualtat d’oportunitats per a l’èxit educatiu.

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 22 de novembre de 2022
Darrera modificació 22 de novembre de 2022
Trastorns
Marta Colomer

Marta Colomer Bollo

Mestra especialista en pedagogia terapèutica de la Unitat de trastorns psicòtics d'inici (UTPI). Àrea de salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona