www.som360.org/ca
Blog

Acompanyar els àpats dels infants

Quina ha de ser l'actitud i el rol de les persones adultes?
Maria Manera, Agència de Salut Pública de Catalunya

Maria Manera Bassols

Subdirecció General de Promoció de la Salut. Agència de Salut Pública de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Gemma Salvador, Agència de Salut Pública de Catalunya

Gemma Salvador Castell

Subdirecció General de Promoció de la Salut. Agència de Salut Pública de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Dues nenes menjant a la taula amb la família.

Resum

Menjar és una experiència educativa i social que fomenta vincles afectius, hàbits saludables i la transmissió de valors culturals. L'exemple dels adults és crucial per modelar els hàbits alimentaris dels infants, i és important crear un entorn tranquil i sense distraccions per fer-ho. Es recomana no forçar-los a menjar, respectant els senyals de fam i sacietat, i promoure la seva participació en tot el procés alimentari. Els àpats en família sense pantalles enforteixen la connexió afectiva i el diàleg i contribueixen a millorar la salut infantil. La responsabilitat dels adults inclou garantir un entorn alimentari saludable i exercir de model positiu per fomentar la seva autonomia.
Llegir mésmenys

Menjar no és només un acte nutritiu, sinó també una experiència amb un fort component educatiu i social. Els àpats són moments que fomenten la convivència, el plaer compartit, l'enfortiment dels vincles afectius i la comunicació. També són espais de transmissió cultural, religiosa i social, així com d’aprenentatge, autonomia i responsabilitat.

Per això, cal posar en valor totes les oportunitats educatives que ofereixen els àpats: a través del menjar es pot transmetre:

  • Alimentació saludable.
  • Sostenibilitat (impacte ambiental, estacionalitat, proximitat, malbaratament, etc.).
  • Cultura i gastronomia.
  • Habilitats socials.
  • Autonomia.
  • Sentit de la responsabilitat.

Compartir els àpats és una oportunitat privilegiada per establir vincles i adquirir bons hàbits de salut. Aquest procés és especialment rellevant durant els primers anys de vida, ja que contribueix a una nutrició adequada, un bon creixement i una relació positiva i duradora amb l'alimentació.

L'exemple de les persones adultes

L'alimentació infantil és un procés recíproc que implica tant les habilitats i condicions dels infants com les de les persones cuidadores. Les pràctiques alimentàries de les persones adultes, especialment de mares i pares, tenen un paper clau en la configuració dels hàbits i la relació amb el menjar dels infants.

Aquestes pràctiques estan condicionades per múltiples factors individuals i, sobretot, estructurals (circumstàncies econòmiques, socials i culturals). És per això que, tot i que molts aspectes escapen al control de les famílies, cal suport i recursos per revisar i enfortir les habilitats parentals, especialment en relació amb l'alimentació.

El rol, modelatge o exemple que ofereix la família i les persones amb qui la criatura ha creat un vincle d'aferrament és molt rellevant.

Cal tenir en compte, també, la diversitat de models familiars i l'estrès derivat d'un estil de vida exigent, especialment en contextos de vulnerabilitat. Davant d’això, és imprescindible adoptar una mirada comprensiva i no culpabilitzadora, i proposar objectius realistes.

La família és l’agent més influent en la formació dels hàbits alimentaris dels infants. Diversos estudis han constatat que els factors que més contribueixen a modelar els hàbits alimentaris dels infants són:

  • Què s'ofereix: la disponibilitat d’aliments a la llar.
  • Com s'ofereix: el que consumeixen les persones adultes que acompanyen l’infant, sobretot la mare i el pare.

Per tant, el rol, modelatge o exemple que ofereix la família i les persones amb qui la criatura ha creat un vincle d'aferrament és molt rellevant.

Un nen que no vol menjar verdura.

Com passar del «no m'agrada la verdura» al «soc capaç de menjar-la»

Atenció i cura del marc relacional: tendresa, respecte i participació

Tendresa

Tant a casa com al menjador escolar, és essencial cuidar l'espai i l’ambient durant els àpats per afavorir-ne el gaudi. Un entorn tranquil, còmode i afectuós facilita la ingesta, l'acceptació dels aliments i el benestar general.

Els àpats són moments idonis per a la comunicació i la interacció. Escoltar l'infant -verbalment i no verbalment- i respectar-ne les decisions (quantitat, ritme, voluntat de repetir, etc.) afavoreix una relació positiva amb el menjar.

És important garantir un temps suficient i un espai adequat, asseguts a taula i sense distraccions com pantalles o joguines. Els infants tenen ritmes propis, diferents de les persones adultes i entre ells mateixos. Per això, cal paciència i disponibilitat.

Respecte

És habitual que els infants rebutgin certs aliments per gust, manca de gana o altres interessos. Cal acollir aquestes actituds amb comprensió i tolerància. Un acompanyament respectuós i sense confrontacions sol contribuir a que aquestes situacions siguin passatgeres. Per ajudar-los a acceptar nous aliments, es pot fomentar la curiositat i el plaer, respectar-ne les preferències i donar l'oportunitat de provar-los, oferint els aliments en ocasions diverses i formats diferents. Reduir la càrrega emocional associada al menjar i promoure converses relaxades i variades durant els àpats afavoreix un ambient més distès i amb menys confrontacions, la qual cosa sempre predisposa a menjar millor.

Les persones adultes haurien de centrar-se menys en el que fa l’infant (si menja o no menja) i més en la creació d'un entorn estructurat, tranquil, coherent i protector.

Insistir o forçar els infants a menjar, en canvi, pot ser contraproduent. No s’ha de forçar a menjar per sobre de la pròpia gana, especialment tenint en compte l'alta incidència d'obesitat infantil, més accentuada en entorns socioeconòmicament vulnerables. Tampoc és aconsellable utilitzar pantalles o joguines com a distracció per afavorir la ingesta. En definitiva, el més efectiu és confiar en la seva capacitat d'autoregulació basada en els senyals de gana i sacietat.

Participació

A mesura que la criatura va creixent, s’ha de fomentar l'autonomia i la corresponsabilitat en l'alimentació, tant a casa com a l'escola. Els infants poden implicar-se progressivament en tot el procés: planificació, compra, preparació, cuina, recollida, neteja, aprofitament dels aliments, etc.

Aquest acompanyament, fet amb confiança, entusiasme i respecte, els ajuda a conèixer millor el món alimentari i a acceptar nous aliments.

Dues persones cuinant

Com organitzar el menú setmanal familiar

Àpats en família, una gran oportunitat

Els àpats familiars -sempre que es facin sense pantalles- ofereixen una oportunitat única per: 

  • Connectar amb els infants.
  • Transmetre valors i hàbits.
  • Expressar afecte.
  • Escoltar i parlar.
  • Fomentar el pensament crític.
  • Oferir un bon model a seguir.

L'evidència científica mostra una correlació clara entre menjar en família i millors indicadors de salut infantil: hàbits més saludables, menys risc d'obesitat i trastorns alimentaris, menys consum de substàncies tòxiques, i millor salut emocional i mental.

Per això, es recomana:

  • Fer, com a mínim, un àpat al dia en família i asseguts a taula.
  • Evitar completament l'ús de pantalles durant els àpats.

Els dispositius digitals haurien d'estar fora d'aquests espais. Els àpats són moments privilegiats per protegir l'atenció dels infants i fomentar la relació directa i el diàleg.

Els àpats són moments que fomenten la convivència, el plaer compartit, l'enfortiment dels vincles afectius i la comunicació.

En resum, les persones adultes haurien de centrar-se menys en què fa l’infant (si menja o no, què menja...) i més en la creació d'un entorn estructurat, tranquil, coherent i protector, on elles mateixes exerceixin de model positiu i ofereixin opcions alimentàries saludables.

Les responsabilitats clau de les persones adultes durant els àpats són:

  • Garantir un entorn alimentari saludable i sostenible.
  • Fer de model d'hàbits saludables.
  • Respectar els senyals de gana i sacietat dels infants.
  • Fomentar la participació i autonomia en tot el procés alimentari.