Els abusos sexuals infantils. De què parlem?

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que fins a mil milions d’infants d'entre 2 i 17 anys a tot el món han estat víctimes d'abusos físics, sexuals, emocionals o d'abandonament (OMS, 2021). D'entre totes aquestes formes de maltractament, l'abús sexual és una de les violències més greus i comporta conseqüències físiques i emocionals que són devastadores per als infants que les pateixen.

Segons Save the Children, l'abús sexual infantil implica la transgressió dels límits íntims i personals del nen o la nena. Es tracta d'una imposició de comportaments de contingut sexual per part d'una persona (una persona adulta o una altra menor d'edat) cap a un infant, realitzat en un context de desigualtat o asimetria de poder, habitualment a través de l'engany, la força, la mentida o la manipulació. L'abús sexual infantil pot incloure contacte sexual, tot i que també activitats sense contacte directe com l'exhibicionisme, l'exposició d’infants a material pornogràfic, el grooming o la utilització o manipulació de nens o nenes per a la producció de material visual de contingut sexual.

Trenquem mites sobre l’abús sexual infantil

Llegeix més

Quizz

Es tracta d'un fenomen del qual ningú està exempt de ser víctima ja que transcendeix estrats socials, països, races, gènere, etc. Tot i així, hi ha poblacions que són especialment vulnerables. És el que succeeix en el cas de nenes i adolescents, així com en casos d’infants institucionalitzats, amb discapacitat, en situació de pobresa i vulnerabilitat, amb famílies disfuncionals, pertanyents a famílies amb antecedents d'agressió sexual, persones menors amb tendència a l'aïllament o amb dificultats per relacionar-se amb els seus iguals (Ballesteros, 2023).

Es tracta d'una autèntica lacra social i de salut pública que, si bé s'ha manifestat al llarg de la història de la civilització, no és fins al segle XX quan realment es posa el focus en la gravetat de la situació arran del reconeixement dels drets dels infants i de l'estudi de les greus conseqüències en el desenvolupament i vida de les víctimes.

Com recull la Fundació Vicki Bernadet, s'estima que un 23-25% de les nenes i un 10-15% dels nens pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys, segons estudis nacionals i internacionals. El 60% no rebrà cap tipus d'ajuda i un 90% no ho expressarà fins a l'edat adulta. 

Les dades són prou clares com per entendre la necessitat d'una atenció especialitzada en totes les seves dimensions (sanitària, social i judicial) i la presa de consciència de tota la comunitat per a la prevenció i la detecció primerenca.

Tipus de violències i estadístiques oficials

És important remarcar que amb els abusos sexuals infantils succeeix el fenomen de l'iceberg, és a dir, que al costat dels casos visibles hi ha una àmplia xifra de casos no visibles ni detectats. Segons la Fundació Anar, hi ha una barrera a la confessió i denúncia a causa de l'aparició de sentiments de por, vergonya o culpabilitat, o fins i tot certa lleialtat ja que la majoria de les vegades es tracta d'agressors familiars. Un secretisme que envaeix les vides dels infants i adolescents víctimes.

Les dades, de vegades tan asèptiques, ens transmeten poc del drama, de les vides trencades i les conseqüències que impliquen cadascun dels casos, per lleu que sigui, però són necessaris també per entendre la dimensió del problema. Ajuden a veure els escenaris, a desmitificar idees preconcebudes i a entendre que tots i cadascun dels membres de la societat tenim un paper en la prevenció i detecció d'aquests casos.

Què és bon tracte a la infància i quins son els drets dels infants

Ir al artículo

Segons l'estudi de Save the Children (2021):

• Un 44,7% dels abusos es produeixen entre els 13 i els 16 anys, tot i que l'edat mitjana en què s'inicien els abusos està en els 11 anys i mig.

• En el 78,9% dels casos analitzats les víctimes són nenes i adolescents.

• El perfil de l'agressor està en un 84% en l'entorn directe del nen. Entre els espais més comuns destaca l'entorn familiar amb gairebé la meitat (49,5%) dels casos analitzats on alguns dels perfils d'abusador més freqüents són el pare, un altre familiar no identificat, la parella de la mare típicament masculina, l'avi o l'oncle.

• Aquest estudi confirma que els abusos sexuals en la infància es produeixen en tota mena de famílies i contextos.

L'abús sexual infantil i adolescent es pot exercir de diverses formes i comportaments, tot i que els més denunciats són els tocaments obscens i les agressions amb penetració:

Tocaments inadequats

La persona adulta toca o acaricia parts íntimes del nen sense el seu consentiment, o força el nen a tocar parts íntimes de l'abusador.

Exhibicionisme

Quan la persona adulta es mostra nua o realitza actes sexuals davant un infant amb la intenció de provocar excitació o confusió en el menor.

Voyerisme

Implica que l'abusador observi l'infant en situacions privades, com quan està nu o utilitzant el bany, sense el seu coneixement o consentiment.

Producció o distribució de material o imatges d'abús sexual d'infants i adolescents

Consisteix a forçar o manipular l'infant perquè participi en la creació de fotografies o vídeos de naturalesa sexual, o la difusió d'aquest tipus de material. Les estadístiques oficials reflecteixen un augment preocupant de les víctimes amb un augment del 111,7% del 2017 al 2021, també majoritàriament dones. Aquests delictes han augmentat un 59,2% en aquest mateix període. Una font d'informació rellevant és també la base de dades d'INTERPOL sobre explotació sexual de menors i que conté més de 4,9 milions d'imatges i vídeos. Aquesta base de dades ha ajudat a identificar més de 37.900 víctimes de tot el món. De l' anàlisi del contingut digital recollit, la INTERPOL va identificar una sèrie de tendències especialment alarmants:

• Com més jove és la víctima, més greu és l'abús.

• El 84 % de les imatges contenen activitat sexual explícita.

• Més del 60 % de les víctimes no identificades eren prepubescents, inclosos nadons i nens petits.

• El 65 % de les víctimes no identificades eren nenes.

• En les imatges d'abusos greus era probable veure nens, més que nenes.

• El 92 % dels agressors visibles eren homes.

Violació o penetració

És una de les formes més greus d'abús sexual, on l'abusador obliga el nen a tenir contacte sexual que impliqui penetració, ja sigui vaginal, anal o oral.

El 2023, es van denunciar 21,825 delictes sexuals a Espanya, dels quals aproximadament el 42% de les víctimes eren menors d'edat. Un 20% d'aquests delictes van ser agressions sexuals amb penetració, cosa que inclou tant violacions individuals com grupals. 

A més, les dades destaquen que les nenes i adolescents són les principals víctimes d'aquestes agressions, representant al voltant del 78,7%. Les agressions grupals, que representen el 10,9% dels casos, també han mostrat un augment preocupant en els últims anys.

Abús sexual verbal

Inclou comentaris, insinuacions o propostes de naturalesa sexual dirigides cap a l' infant, que el posen en una situació incòmoda o confusa.

Explotació sexual infantil

Implica la manipulació o coerció d' un infant perquè participi en actes sexuals a canvi d' alguna cosa, com diners, favors o atenció.
L'explotació sexual de nens, nenes i adolescents (ESIA) és, segons la Xarxa ECPAT Internacional, la forma més extrema en què es manifesta la violència sexual contra la infància i l'adolescència. Suposa la utilització de persones menors d' edat en actes de naturalesa sexual a canvi d' una contraprestació, podent ser econòmica o de qualsevol altre tipus. Encara que a Espanya ens pugui semblar una realitat llunyana, milions de nens ho pateixen a tot el món i al nostre país es desarticulen cada any xarxes de corrupció de menors, on desenes de nens i nenes han estat victimitzades a través de la prostitució, l'explotació de persones, en el context dels viatges i el turisme, i en l'entorn online, segons afirma aquesta organització.

Aquestes són les anomenades víctimes invisibles perquè les dades oficials només comptabilitzen les relacionades amb processos judicials, cosa que deixa fora moltes víctimes identificades per organitzacions que treballen en aquest àmbit. Segons un informe d'Unicef Espanya, la modalitat que més víctimes registra és la tracta amb finalitats d'explotació sexual, sent dones i nenes les principals afectades. La major part d'elles estrangeres.

Sextorsió o Grooming

És el procés en el qual un abusador estableix una relació de confiança amb l'infant a través de mitjans digitals o en persona, amb l'objectiu d'obtenir material sexual, realitzar una trobada sexual o xantatge al menor.
En aquest procés es va aïllant la persona menor, generant secretisme i sensació d'intimitat. De forma molt freqüent i emparat per l'anonimat de la tecnologia, els abusadors es fan passar per menors d'edat. Segons l'Informe Viral de Save the Children, una de cada cinc persones enquestades, d'entre 18- 20 anys, ha patit grooming i el 15% en més d'una ocasió. De mitjana, la primera vegada que van patir aquesta violència va ser amb 15 anys.

Conseqüències psicosocials per a la víctima

Definir les conseqüències psicosocials per a la víctima d'un abús sexual infantil és complex perquè hi ha nombrosos factors que condicionen aquesta vivència, la seva intensitat i la seva repercussió en el desenvolupament de la persona. Factors que estan relacionats amb l'edat de la víctima, la reacció i acompanyament de l'entorn, així com característiques personals.

Encara que no es pugui generalitzar, diferents estudis han trobat alguns punts comuns sobre les conseqüències, segons recull l'informe d'ANAR:

Tot i que hi ha menys estudis, s'han referit diferents conseqüències relacionades amb altres tipologies d'abús sexual infantil:

En aquest mateix informe s'apunta que la simptomatologia és lleugerament diferent depenent de la violència de l'abús. Les víctimes tenen en comú la presència de problemes d'ansietat, por, tristesa, aïllament i solitud, però les víctimes de violència sexual mostren aquests símptomes amb més intensitat, especialment la por, mentre que en casos de violència física o psicològica la tristesa és més intensa.

És indispensable que les víctimes rebin atenció psicològica al més aviat possible, ja que la vivència condiciona, en molts casos, la salut mental i un altre tipus de seqüeles durant l'adultesa. Diferents estudis relacionen haver patit violència sexual durant la infància o l'adolescència amb la presència de diferents trastorns de salut mental: esquizofrènia, estrès posttraumàtic, abusos de substàncies, depressió, insomni, trastorns de la conducta alimentària i fins i tot conducta suïcida.

El trauma, en definitiva, pot afectar el desenvolupament del propi projecte de vida de la persona per les dificultats emocionals, de rendiment escolar i victimització sexual, problemes de disfuncions sexuals i major vulnerabilitat.