«No estic sola en aquest trànsit»

L’aparició d’un problema de salut mental en el si d’una família mai està exempta de diversos impactes sobre els seus membres. La nova situació sol comportar canvis en els projectes vitals, expectatives i rutines familiars.

En moltes ocasions, la família assumeix un paper d’acompanyament i cura de la persona que té la problemàtica, sobretot les dones: mares, filles i germanes.

Aquest nou rol de persona cuidadora i de donar resposta a les necessitats de la família, les pot conduir a un progressiu abandonament de les seves pròpies necessitats, renunciar al seu projecte de vida, perdent importància en el camí les amistats, el temps d’oci i, de vegades, fins i tot les parelles.

Les cures, amb la càrrega emocional i desgast personal que comporten, poden arribar a empitjorar la salut mental de les persones que les duen a terme si no es donen espais d’autocura i una adequada distribució de responsabilitats entre tots els membres de la família.

Els grups d’ajuda mútua (GAM) per a familiars i persones de l’entorn pretenen oferir aquest espai de trobada, d’autocura i de cura mútua per fer front a l’acompanyament i cura dels familiars amb trastorn mental.

L’Associació Salut Mental Equilibri té en funcionament un grup d’ajuda mútua dirigit a filles de pares i mares amb problemes de salut mental. Les filles que participen en el grup coincideixen en assenyalar la utilitat i suport que els proporciona el GAM, el sentiment de pertinença i d’acompanyament.

El GAM és una eina útil per a mi, que fins ara no coneixia. Ho agraeixo. Formar part del GAM ha estat una de les decisions més encertades que he pres al llarg dels últims mesos. Participant-hi m’adono que no estic sola en aquest trànsit. Montse

Aquest grup d’ajuda mútua vol ser un espai on es pugui parlar i expressar  el que cada una d’elles sent en les tasques d’acompanyament i cura del seu familiar, intercanviar experiències per entendre i aprendre a cuidar-se com a cuidadores i també per prendre consciència de la feminització de les cures de persones amb problemes de salut mental.

Per a mi, el GAM és un espai on em sento unida a un grup, en aquest cas dones, que ens comuniquem en un mateix idioma, és a dir, amb experiències de vida una mica semblants, on no em sento estranya. Tot el contrari, em sento compresa i recolzada. Una trobada mensual on totes nosaltres intervenim, deixant-nos anar i respectant l’espai de cada una, per poder alliberar i expressar sense disfressar allò que sentim o hem viscut, i expressar tant el dolor com les experiències boniques. Elisabeth

Compartint experiències i vivències amb les dones del GAM ens enriquim les unes a les altres i deixem de pensar que “això només em passa a mi”. A més, les experiències de cada una ajuden a les altres a posar en marxa nous engranatges, a establir sinèrgies que ens ajuden a totes. També trobem al grup una mà amiga i una espatlla on recolzar-nos si ens ensorrem. Montse

La situació de pandèmia els ha dut a oferir el grup en format digital i, contràriament al que es podria pensar, les relacions d’ajuda i suport que s’estableixen a través d’aquest GAM són sòlides i es viuen de manera molt reconfortant per part de les filles.

Per a mi, el nostre GAM és una xarxa invisible que t’aguanta. No està a prop perquè cada una viu la seva vida, no ens veiem, només compartim un petit espai de temps cada mes i, el que podria semblar dèbil, volàtil i poc útil és una xarxa de suport forta i permanent. Amanda

Aquest testimoniatge és possible gràcies a l’Associació Salut Mental Equilibri.