www.som360.org/ca
Blog

L'autoregulació emocional en els trastorns psicòtics

Aprendre a gestionar les emocions per millorar la qualitat de vida
Regina Vila Badia

Dra. Regina Vila Badia

Psicòloga postdoctoral del grup MERITT. Unitat de Recerca i Desenvolupament
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Marta Coromina

Marta Coromina Sadurní

Psiquiatra. Coordinadora CSMA Castelldefels, CSMA Gavà, CSMA Viladecans i ADI DELTA LITORAL
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Regulación emocional

L'autoregulació emocional és la capacitat d'una persona per reconèixer, comprendre i gestionar les seves emocions de manera efectiva. Implica l'habilitat de controlar les respostes emocionals a situacions i esdeveniments, així com la capacitat d'adaptar aquestes respostes per aconseguir un equilibri emocional saludable. L'autoregulació emocional és essencial per al benestar psicològic i la salut mental, i pot tenir un impacte significatiu en les relacions interpersonals i en la qualitat de vida en general.

Els trastorns psicòtics, com l'esquizofrènia, es caracteritzen per símptomes com les al·lucinacions, els deliris i el pensament desorganitzat, que poden dificultar la regulació de les emocions. Treballar l'autoregulació emocional contribuirà al benestar de la persona amb psicosi i l'ajudarà a desenvolupar-se millor en tots els àmbits de la seva vida.

Habilitats que fomenten la resiliència

Habilitats socioemocionals que promouen la resiliència

Per què és important tenir una bona regulació emocional?

En els trastorns psicòtics, tenir una bona regulació emocional pot contribuir a la millora d'aspectes importants per a la persona, com:

  • El benestar emocional. Facilita el maneig d'emocions difícils o desafiadores, com la tristesa, la ira, la por, la impulsivitat o l'ansietat, entre altres símptomes propis dels trastorns psicòtics.
  • La presa de decisions. Millora la capacitat de prendre decisions informades i racionals. Quan estàs emocionalment equilibrat, pots prendre decisions més clares i basades en la lògica, en lloc de reaccionar impulsivament. En els trastorns psicòtics, a vegades, es donen biaixos cognitius (patrons de pensaments automàtics que poden dur a la presa de decisions inexactes o irracionals), com, per exemple, arribar a conclusions massa ràpid o el pensament dicotòmic (veure les coses en termes extrems o absoluts, sense reconèixer matisos ni considerar opcions intermèdies). Una bona regulació emocional pot ajudar a controlar aquests biaixos i a prendre decisions més meditades i raonades.
  • La gestió de l'estrès. Et permet enfrontar situacions estressants de manera més calmada i efectiva. L'estrès és un factor de risc per a l'aparició d'un trastorn psicòtic i també augmenta el risc de les recaigudes. Una bona regulació emocional redueix l'estrès i pot arribar a evitar una recaiguda o l'augment o descontrol dels símptomes.
  • La millora de les relacions. La capacitat de regular les emocions és fonamental per mantenir relacions interpersonals saludables. T'ajuda a comunicar-te de manera efectiva, a manejar conflictes de manera constructiva i a entendre i empatitzar amb les emocions dels altres. En els trastorns psicòtics, els símptomes negatius són molt freqüents i ocasionen una disminució o pèrdua de funcions i interès respecte a les relacions socials. Això genera que les relacions puguin disminuir o siguin més pobres. Una bona regulació emocional serà clau per tornar a establir relacions saludables.
  • L'autoestima i l'autoimatge. Quan pots manejar les teves emocions, és més probable que et sentis segur i positiu sobre tu mateix, i això pot millorar la teva autoestima. Després d'un episodi psicòtic, moltes vegades, la recuperació és lenta i s'hi pot veure afectada l'autoestima i l'autoimatge. Un treball de la regulació emocional pot ajudar-te a portar millor tot el procés i a prevenir una disminució de l'autoestima i l'autoimatge.
  • L'adaptació al canvi. Permet bregar amb canvis, desafiaments i situacions noves de manera més efectiva, la qual cosa és important per al creixement personal i la resiliència (capacitat d'una persona per adaptar-se, recuperar-se i enfrontar situacions adverses, canvis o traumes de manera efectiva i mantenir un funcionament psicològic i emocional saludable). Després d'un trastorn psicòtic, hi ha un canvi important en la teva vida, probablement hauràs de canviar rutines, canviar hàbits, enfrontar-te a noves dificultats…, així que una bona regulació emocional facilitarà que puguis adaptar-te millor a tots ells.
  • El rendiment laboral i acadèmic. Ajuda a mantenir la concentració, la motivació i l'eficiència en situacions de treball i estudi. Les persones amb un trastorn psicòtic, després d'un temps de recuperació, intenten seguir amb la seva rutina, treballant o estudiant, però no sempre és fàcil. En moltes ocasions, l'adaptació requereix un temps, ja que unes certes capacitats i habilitats, com l'atenció i la memòria, s'han vist afectades. Una bona regulació emocional pot fer més fàcil tot aquest procés.
  • El control d'Impulsos. Ajuda a controlar els impulsos i comportaments destructius o addictius. En els trastorns psicòtics és freqüent, abans de l'aparició del primer brot psicòtic, que hi hagués un consum de substàncies. A més, la impulsivitat, la dificultat per a controlar els impulsos i la irritabilitat són símptomes típics d'aquests trastorns. Una bona regulació emocional pot ajudar a reduir i a tenir més control d'aquests símptomes.

Treballar l'autoregulació emocional contribuirà al benestar de la persona amb psicosi i l'ajudarà a desenvolupar-se més bé en tots els àmbits de la seva vida

Què podem fer per potenciar la regulació emocional?

Per poder potenciar la nostra regulació emocional després d'un episodi psicòtic hi ha alguns aspectes clau que que ens poden ajudar:

  • La consciència emocional: L'autoregulació emocional comença amb la consciència emocional. Les persones amb trastorns psicòtics poden tenir dificultats per identificar i comprendre les seves emocions a causa dels símptomes del trastorn. La teràpia pot ajudar a desenvolupar la consciència emocional.
  • L'educació sobre el trastorn: És important que les persones amb trastorns psicòtics i les seves famílies comprenguin la naturalesa d'aquest trastorn i com afecta les emocions i el comportament. Això pot ajudar a normalitzar les experiències emocionals i reduir l'estigma.
  • El tractament farmacològic: En molts casos, el tractament farmacològic és essencial per estabilitzar els símptomes psicòtics. L'estabilitat dels símptomes pot facilitar l'autoregulació emocional en disminuir l'ansietat i l'estrès associats als símptomes.
  • La teràpia psicològica: La teràpia cognitivo-conductual (TCC) adaptada per a trastorns psicòtics pot ajudar les persones a desenvolupar habilitats d'autoregulació emocional. Això pot incloure aprendre a identificar pensaments disfuncionals, comprendre les relacions entre els símptomes psicòtics i les emocions i desenvolupar estratègies per manejar l'ansietat i l'ira.
  • El suport social: El suport social és essencial. Les xarxes de suport poden ajudar les persones amb trastorns psicòtics a expressar les seves emocions de manera segura i a rebre suport emocional d'amics i familiars.
  • El maneig d'estrès: El maneig de l'estrès és crucial per a l'autoregulació emocional. Les persones amb trastorns psicòtics poden beneficiar-se de tècniques de maneig de l'estrès, com la relaxació, la meditació i l'exercici físic.
  • La prevenció de les recaigudes: El seguiment continu i la prevenció de les recaigudes són fonamentals. L'autoregulació emocional pot veure's compromesa durant els episodis de recaiguda, per la qual cosa és important mantenir l'adherència al tractament i la comunicació amb l'equip d'atenció mèdica.

L'autoregulació emocional en el context dels trastorns psicòtics pot ser un procés desafiador i llarg. No obstant això, amb el suport adequat, inclosa la teràpia especialitzada i el tractament mèdic, moltes persones poden aprendre a gestionar les seves emocions de manera efectiva i millorar així la qualitat de vida, malgrat els símptomes psicòtics. La participació de la persona afectada i el suport de la família i dels professionals de la salut mental són components clau en aquest procés.