Com podem ajudar els adolescents a confiar en les seves capacitats

Resum
L’autoeficàcia és la sensació que té una persona de sentir-se capaç de fer allò que és necessari per aconseguir els resultats que desitja. És a dir, és la creença que tenim sobre la nostra capacitat per assolir objectius, gestionar situacions i superar reptes.
Segons Albert Bandura, psicòleg canadenc que va proposar aquest concepte, aquesta creença determina com ens sentim, com pensem, com ens comportem i com ens motivem. De fet, l'autoeficàcia i l'autoestima estan molt relacionades i es reforcen mútuament.
Aquesta percepció de competència no és fixa: podem tenir una autoeficàcia alta en un àmbit (com l'esport) i baixa en un altre (com les matemàtiques). Però el més important és que es pot entrenar i desenvolupar.
Per a què serveix l'autoeficàcia?
Creure que pots aconseguir el que vols és un dels ingredients més potents per assolir-ho, no només en l'àmbit acadèmic, sinó també en el personal i en el vital. Les persones que confien en les seves capacitats:
- Aborden les tasques com a reptes.
- Perseveren davant les dificultats.
- Són proactives i tenen iniciativa.
- Es recuperen, transformen i aprenen.
En canvi, una baixa autoeficàcia pot fer que les persones ni tan sols intentin assolir una meta, perquè creuen d'entrada que no ho aconseguiran. D'aquesta manera, es posen límits elles mateixes.
Com podem ajudar a entrenar l'autoeficàcia en l'adolescència?
L'autoeficàcia es pot entrenar i desenvolupar a través de diferents estratègies que poden treballar-se tant a casa com al centre educatiu. Aquí teniu algunes estratègies per fer-ho, amb exemples concrets per a les persones adultes que acompanyen persones adolescents:
1. Afavorir experiències d'èxit
Les vivències d'èxit són la base per augmentar la confiança en les pròpies capacitats.
Exemple: Si un adolescent vol millorar en les exposicions orals, ajuda'l a preparar una presentació curta i senzilla. Si ho fa bé, se sentirà més segur per afrontar-ne una de més complexa. A poc a poc, associarà el seu esforç amb resultats positius. Ajusta els reptes al seu nivell. Si són massa difícils, es frustrarà. Si són massa fàcils, no creixerà.
2. Utilitzar models a imitar
Observar persones similars (companys, germans, referents reals) afrontant tasques amb èxit pot augmentar l'autoeficàcia.
Exemple: Mostra-li un artista que hagi tingut dificultats per aprendre a tocar un instrument, però que ara en gaudeix molt gràcies a la constància. Això pot motivar-lo a persistir també.
3. Fer valoracions verbals positives
El que escoltem de les altres persones pot transformar la manera com ens veiem a nosaltres mateixes. També és molt important com ens parlem a nosaltres mateixos.
Exemple: Després d'un intent fallit en una prova, pots dir-li: «He vist que t’hi has esforçat molt. Com et sents? Potser ara no ha sortit com volies, però això et servirà per fer-ho millor la propera vegada». Evita elogis buits com «ets el millor», i aposta per missatges que reforcin l'esforç i la millora.
Podem dotar els adolescents d'eines per creure en ells mateixos, per intentar, per persistir i per fer front a les dificultats.
4. Gestionar els estats d'ànim
L'estat emocional influeix molt en com ens sentim amb nosaltres mateixos i com ens veiem capaços i ens movem a l'acció.
Exemple: Abans d'un examen, ajuda-la a fer una respiració profunda o a pensar en una situació que la faci sentir tranquil·la. Això pot reduir l'ansietat i augmentar la seguretat en ella mateixa.
5. Practicar la visualització
Imaginar-se aconseguint una meta pot ajudar a la persona a enfocar-se, i preparar el cervell per a assolir-la.
Exemple: Convida la persona a tancar els ulls abans d'una entrevista, imaginant com entra a la sala, com respon amb seguretat i com se'n va satisfeta. Aquest exercici mental pot ajudar-la a actuar amb més confiança.
Les persones que confien en les seves capacitats perseveren davant les dificultats, tenen iniciativa, es recuperen i aprenen.
Més enllà de la motivació
Treballar l'autoeficàcia és molt més que motivar, és dotar els adolescents d'eines per creure en ells mateixos, per intentar, per persistir i per fer-hi front. I aquesta confiança no es construeix sola: cal crear contextos en què puguin experimentar i entrenar aquesta habilitat.
L'autoeficàcia es cultiva pas a pas, amb reptes adequats, missatges constructius i acompanyament afectuós i respectuós. I quan aquesta creença arrela, l’adolescent es transforma en protagonista de la seva pròpia vida.
Les figures adultes tenen un paper fonamental en aquest entrenament i han d'exercir un acompanyament conscient. Algunes accions concretes que poden ajudar:
- Fer visibles les seves fortaleses de manera realista.
- Valorar els esforços, no només els resultats.
- Parlar amb naturalitat de les limitacions com a punts a millorar de manera constructiva.
- Animar la persona a tornar-ho a intentar després d'un error o d'alguna cosa que no ha sortit com esperaven.
- Preguntar-li quines són les seves aspiracions vitals més enllà de l'àmbit acadèmic.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
