www.som360.org/ca

La importància de promoure la resiliència a l'alumnat adolescent

La resiliència té una relació directa amb el benestar psicològic
Alazne Aizpitarte Gorrotxategi
Dra. Alazne Aizpitarte Gorrotxategi
Psicòloga facultativa a l'Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
escoles resilients

El benestar emocional i la resiliència són conceptes íntimament lligats. Com més resilients som, tenim una menor probabilitat de desenvolupar problemes de salut mental i més probabilitat de tenir un estat de benestar psicològic.

Però què és la resiliència? És la capacitat per afrontar i adaptar-se a les noves situacions. Les persones resilients s'adapten al canvi. Tenen la capacitat d'afrontar les dificultats, frustracions i estrès que són part de la nostra vida quotidiana. També se sol definir com la capacitat de recuperació després d'un succés traumàtic, o bé estressant. És per això que la capacitat resilient és considerada per molts experts com un antídot contra l'epidèmia de la salut mental i el camí cap al benestar psicològic.

Per què és clau fomentar la resiliència a l'inici de l'adolescència?

A dia d'avui, se sap que no tots els adolescents que experimenten situacions o esdeveniments adversos desenvolupen problemes de salut mental. Per valorar per què alguns sí i altres no, la clau sembla que està en la resiliència.

L'entrada a l’adolescència és una etapa evolutiva clau per augmentar els nostres esforços en la promoció de la resiliència en aquest grup de població. Això és degut a diverses raons:

  • L'adolescència és una etapa evolutiva en què es produeixen canvis constants on l'adolescent s'haurà d'enfrontar a múltiples reptes i desafiaments. Per exemple, és un camp d'entrenament de les relacions afectivosexuals, on aplicar aquestes habilitats serà clau.
  • L'adolescència és una finestra molt sensible al canvi per la gran neuroplasticitat que la caracteritza.
  • Segons l’Organització Mundial de la Salut (2019), la meitat dels problemes de salut mental s’inicien abans dels 14 anys.

En resum, l'adolescència és un període evolutiu ple de reptes que requereix constants adaptacions. És una etapa de gran vulnerabilitat, alhora que una finestra molt sensible al canvi, perquè els ofereix grans oportunitats d'aprenentatge. És per això que l'entrenament en les habilitats que fomenten la resiliència té una gran rellevància, ja que poden ser la clau per enfrontar el seu dia a dia sense que arribi a esquitxar la seva salut mental. Tot plegat fa que l'adolescència primerenca sigui un dels moments crucials per dur a terme iniciatives de prevenció universal (dirigida a tots els adolescents de població general).

Quines habilitats podem treballar per fomentar la resiliència als adolescents?

Les habilitats que componen l’aprenentatge emocional seran alguns dels components clau a treballar. Hi ha algunes habilitats en concret que als estudis s'assenyalen com a claus a l'hora de fomentar la resiliència:

  • L'autoregulació emocional.
  • La capacitat d'autoconsciència (insight).
  • La consciència social (es relaciona amb la capacitat de posar-se al lloc dels altres i entendre les seves emocions i pensaments).
  • Les habilitats per a les relacions (establir i mantenir relacions, escolta activa, oferir i demanar ajut, etc.).
  • La capacitat de prendre decisions responsables.

Els serà també de gran ajuda, en aquesta societat tan hiperestimulada, adquirir la capacitat de connectar amb el moment present i connectar amb les emocions sense jutjar-les, és a dir, adquirir la pràctica del mindfulness. Es tractaria d'entrenar-los a mantenir el focus en el present, observant l'experiència, descrivint-la amb paraules i deixant-se portar per ella. Això ajudaria, alhora, a evitar la impulsivitat a l'hora d'actuar o prendre decisions.

Una altra qüestió a treballar seria l’autoeficàcia. L´autoeficàcia és la percepció que tenim d´un mateix sobre la nostra capacitat d´aconseguir les coses que desitgem. Quan treballem l'autoeficàcia, l'adolescent es percep més capaç d'assolir els objectius. Per poder assolir els objectius de vida hauran de dur a terme accions, i per això, serà clau sentir que poden aconseguir allò que desitgen. Quan no se senten capaços d'assolir els seus objectius, ells mateixos es creen les seves pròpies limitacions i llencen la tovallola abans d'intentar-ho. Per això, és important, generar en l'adolescent la creença de: «sóc capaç d'aconseguir-ho, ho intentaré, per què no?».

Ensenyar-los estratègies d'afrontament eficaces per enfrontar-se a les múltiples situacions que els tocarà fer front també serà clau per als i les adolescents, tenint en compte, a més, que l'adolescent s'enfronta a reptes i novetats constants. El poder desenvolupar estratègies d'afrontament eficaces els ajudarà a reduir l'estrès que generen les noves situacions o fins i tot les situacions que, tot i no ser noves, també els generen estrès. Dins d'aquestes estratègies, hi ha les habilitats comunicatives, l'assertivitat i la resolució de problemes, entre d'altres.

Què poden fer els professionals de l'àmbit educatiu per promoure la resiliència als centres?

Els centres educatius poden fer una gran tasca de promoció del benestar psicològic en el seu alumnat. És més, es tracta de contextos privilegiats perquè són espais que ofereixen l'oportunitat d'implementar programes de prevenció universals (és a dir, adreçats a tot alumnat i no només als que mostren dificultats) per a la promoció del benestar psicològic de l'adolescent dotant-los d'habilitats per a fomentar-ne la capacitat resilient. L'aula es pot convertir en el lloc idoni per practicar totes aquestes habilitats anteriorment esmentades.

Des dels centres educatius, a més d'implementar programes de prevenció universals que promoguin la resiliència, es podrien fer diverses accions que promoguin la resiliència i, en conseqüència, promoguin el benestar psicològic. Accions com ara:

  • Proporcionar directrius de relacions sanes.
  • Modelar i reforçar comportaments i actituds adequats.
  • Proporcionar oportunitats per establir objectius de vida.
  • Crear espais de debat i de reflexió sobre temes importants de l'adolescència.
  • Construir relacions positives, tant entre l’alumnat com entre els professionals adults i els adolescents.
  • Conscienciar sobre la salut mental i reduir-ne l'estigma.
  • Fomentar la sensació de pertinença dels adolescents a la comunitat educativa.
  • Promoure la participació activa de l'adolescent en les activitats que fomentin una cultura escolar resilient.

Detectant els signes de l'alumnat resilient

Totes les accions que acabem d'esmentar augmenten la probabilitat que els i les adolescents del centre educatiu siguin més resilients, cosa que els portarà a sentir més estat de benestar. És aquesta sensació, la que permet acostar-se a altres persones i situacions amb confiança, motivació i optimisme.

Aquests són alguns dels signes que ens ajudaran a detectar si el nostre alumnat és resilient:

  • S'animen a abordar noves situacions sense arribar a evitar-les.
  • Són capaços d'establir objectius realistes de vida (curt, mitjà i llarg termini).
  • S'acosten a noves persones i estableixen relacions noves.
  • Mantenen les seves amistats i en tenen cura.
  • Exposen les seves opinions obertament, no rebutjant les persones que poden opinar diferent.
  • Són respectuosos amb les diferències entre les persones, tractant aquestes diferències com una cosa natural.
  • Expressen les emocions sense jutjar-les i animen els seus companys i companyes que facin el mateix.
  • Són capaços d'identificar-ne les fortaleses i voler treballar per millorar-ne les debilitats.
  • Tenen un discurs positiu sobre ells mateixos.
  • No es culpabilitzen a ells mateixos o als altres, sinó que es responsabilitzen de part seva.
  • Ofereixen, accepten i demanen ajuda.
Considero que he après alguna cosa després de llegir aquest contingut.
Mosaic d'imatges d'adolescents en entorns escolars, familiars i de lleure
Ets una persona resilient?
Descobreix com millorar el teu benestar
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 14 de octubre de 2022
Darrera modificació 14 de octubre de 2022
Alazne Aizpitarte Gorrotxategi

Dra. Alazne Aizpitarte Gorrotxategi

Psicòloga facultativa a l'Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona