Senyals d’alarma de la bulímia nerviosa

La bulímia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que afecta especialment a dones. Tot i que també es pot manifestar en homes, n'hi ha molt menys casos.

Igual que passa amb l’anorèxia nerviosa, les persones amb bulímia mostren preocupació excessiva pel pes, la imatge i la figura corporal. Acostuma a ser un trastorn més difícil de detectar, ja que la persona afectada pot presentar un pes normal, pes baix o sobrepès.

Passa fàcilment desapercebuda, sobretot per l’entorn, i és força freqüent que la família i les persones més properes no en tinguin constància. La persona la viu amb sentiments de vergonya i culpa. Per aquest motiu, se sol demanar ajuda quan el problema ja està avançat, així que és freqüent que es consulti en l’edat adulta.  

Com es diagnostica i es tracta la bulímia nerviosa

Llegeix més

Una bulímia pot ser el debut d’un trastorn de la conducta alimentària, però també és freqüent que aparegui com a resultat del viratge des d’una anorèxia nerviosa (per la qual s’està o s’havia estat en tractament). En l’etapa infantojuvenil presenta una prevalença aproximada que se situa entre 1-3% . 

L'aparició d’una bulímia nerviosa és multifactorial. Hi influeixen:

• Factors genètics.
• Factors psicològics, com pot ser l’autoexigència i el perfeccionisme.
• Factors socials. Actualment tenim un model de bellesa que valora la primesa, existeix molta pressió social per la imatge corporal i les xarxes socials alimenten aquests models.
• Factors familiars. La família ha de ser un model saludable en valors corporals i hàbits alimentaris.
• Factors desencadenants. Es relacionen amb una experiència emocional negativa, com ha estat, per exemple, el confinament.
• Factors de manteniment. Inclouen els factors esmentats (psicològics individuals, familiars i socials).

La bulímia nerviosa es caracteritza per: 

1. Episodis d’afartaments (ingesta voraç i descontrolada) en els quals s’ingereix una gran quantitat d’aliment en poc espai de temps i generalment en secret, amb la sensació de descontrol.
2. Presència de conductes compensatòries inadequades per intentar rebaixar els efectes de les sobreingestes/afartaments (vòmits autoinduïts, augment de l’activitat física, dejú, laxants o diürètics). 
3. Incomoditat amb la imatge corporal i el pes: tot i així, no es produeixen necessàriament alteracions en el pes, ja que tant poden presentar pes normal, com pes baix o sobrepès. 

L’anorèxia i la bulímia durant les vacances d’estiu

Llegeix més

Factors de protecció per evitar l’aparició d’una bulímia nerviosa:

• Afavorir una autoimatge corporal positiva.
• Desenvolupar un sentit crític en relació als ideals estètics.
• Promoure hàbits alimentaris positius.
• Realitzar almenys un àpat al dia en família.
• Evitar converses que parlin de l’aspecte físic o el pes.
• No fer dietes sense control mèdic.
• Demanar ajuda davant de qualsevol sospita.

Senyals d’alarma de la bulímia nerviosa:

• Anar al lavabo immediatament després dels àpats i amb freqüència.
• Fer comentaris despectius sobre el propi cos.
• Seguir dietes o rebutjar determinats tipus d’aliments.
• Fer exercici físic intens.
• Canviar de pes bruscament.
• Tenir canvis d’humor freqüents.
• Tenir despeses excessives no justificades, que puguin respondre a comprar menjar d’amagat.
• Tenir diarrees freqüents sense motiu aparent.
• Tenir lesions (cicatrius, durícies) als dits de les mans.