Com es diagnostica i es tracta la bulímia nerviosa

La bulímia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que es caracteritza per episodis d’afartaments. És a dir, es consumeix una gran quantitat de menjar en poc temps i, normalment, d’amagat de les persones de l’entorn.

Quan apareix la bulímia nerviosa, hi ha una sèrie de criteris que els professionals de la salut tenen en compte a l’hora de fer un diagnòstic:

• Episodis recurrents d’afartaments. Un afartament es caracteritza per la ingesta d’aliment en un curt espai de temps (per exemple, en un període de 2 hores) i en una quantitat molt superior a la que la majoria de les persones ingereixen en un període de temps similar i en les mateixes circumstàncies. 
• Sensació de pèrdua de control sobre la ingesta de l’aliment (per exemple, sensació de no poder parar de menjar o no poder controlar el tipus o la quantitat de menjar que s’està ingerint).
• Conductes compensatòries inapropiades, de manera repetida, amb la finalitat de no guanyar pes, com són la provocació del vòmit, el dejuni, l'exercici excessiu i l'ús desmesurat de laxants, diürètics, ènemes o altres fàrmacs. 
• Els afartaments i les conductes compensatòries inapropiades tenen lloc almenys una vegada a la setmana durant un període de 3 mesos. 
• L’autoavaluació està exageradament influïda pel pes i la silueta corporals. 

Senyals d’alarma de la bulímia nerviosa

Llegeix més

Pel que fa als afartaments cal assenyalar que, tot i que el tipus d’aliments consumits durant aquests episodis varia, en la majoria de casos s’ingereixen aliments de tipus dolç, com la brioixeria, o salat.

Els afartaments es poden presentar a qualsevol hora del dia, però són més freqüents a partir de mitja i tarda-nit i solen desencadenar-se per estats d’humor alterats, ansietat, dificultats interpersonals, fam intensa o sentiments (malestar) relacionats amb el pes, la figura corporal o els aliments. Sorgeixen com a intent de disminuir el malestar, l'ansietat o pensaments negatius. S’acompanyen de sensació de manca de control i poden reduir el malestar de forma transitòria, però sempre van seguits de sentiments de culpa, automenyspreu o humor depressiu.  

Els vòmits posteriors alleugen el sentiment de culpa per l’elevada ingesta, el temor a l'augment de pes / control de la figura, i es crea un cercle viciós de difícil aturada. Els vòmits freqüents i repetits fàcilment poden generar lesions a la cavitat bucal, erosió de l'esmalt dental, mal de coll i, en general, després de l’afartament i el vòmit, la persona es queda esgotada amb dolors generalitzats. És molt freqüent que aparegui un trastorn de l’estat d’ànim.

Diferències entre la bulímia nerviosa i el trastorn per afartament

Donat que els símptomes poden ser similars, és important diferenciar la bulímia nerviosa del trastorn per afartament. En aquest últim no hi ha conductes compensatòries ni una distorsió de la imatge corporal i, en una fase molt inicial, tampoc hi ha una incomoditat amb el cos/figura. Amb l'augment de pes sí que apareix aquesta incomoditat i una autoevaluació negativa.

Les principals diferències les podem veure en el següent quadre: 

Com passa amb tots els trastorns de la conducta alimentària, la bulímia nerviosa pot tenir implicacions en la salut física a llarg termini. Els problemes derivats principals són els següents:

• Complicacions físiques derivades principalment de les conductes purgatives (vòmits, laxants o diürètics), com una deshidratació, que pot derivar en problemes mèdics severs com la insuficiència renal.
• Problemes cardíacs, com batecs irregulars (arrítmies) que poden arribar a situacions greus fruit de la hipopotassèmia i l’alteració electrolítica secundària als vòmits.
• Reflux gastroesofàgic, amb les conseqüents càries dental, malalties de les genives, disfonia per faringitis i laringitis i d'altres problemes digestius més greus derivats dels afartaments.
• Períodes irregulars o pèrdua de la menstruació (amenorrea).

El tractament de la bulímia nerviosa

Davant d’una sospita, cal dirigir-se al Centre d’Atenció Primària on els professionals podran, si fos necessari, derivar a un centre de salut mental infantojuvenil o d’adults. El tractament que es fa en els centres especialitzats és multidisciplinar i s’individualitza d’acord amb el cas. Hi intervenen bàsicament professionals de l'àmbit de la psicologia, psiquiatria, nutrició i infermeria. Segons el cas i les necessitats, també hi poden intervenir el treballador social o un terapeuta ocupacional.  

El tractament pot ser ambulatori o, si ho requereix en casos extrems, hospitalari (bàsicament hospital de dia). A nivell psicològic, solen realitzar-se sessions individuals i grupals. El tractament farmacològic s'indicarà si es creu necessari a fi i efecte de poder facilitar la intervenció psicoterapèutica.  

Els objectius del tractament són: 

• Esbrinar els motius pels quals apareixen els símptomes, quina funció tenen, i treballar per adquirir estratègies per afrontar les situacions estressants de forma curosa i respectuosa vers un mateix.  
• Disminuir i eliminar els afartaments.
• Disminuir i eliminar els vòmits i l’ús de laxants.
• Normalitzar l’exercici físic.
• Normalitzar els hàbits alimentaris.
• Normalitzar el pes (si és el cas).
• Normalitzar els paràmetres biològics (analítiques).

Com evitar les recaigudes en els trastorns de la conducta alimentària?

Ir al artículo

Les recaigudes formen part del procés de recuperació. Per aquest motiu, és important mantenir la calma i no culpabilitzar-se. No s’ha de viure com un fracàs sinó com una oportunitat d’aprenentatge que forma part del procés de recuperació. Aquestes recaigudes es poden produir quan la persona viu un moment emocional negatiu, com pot ser una ruptura sentimental, una pèrdua o una situació estressant, i vehicula el malestar a través de la relació amb el menjar. En qualsevol cas, recomanem no viure en un constant estat d’alerta i por o vergonya davant una possible recaiguda. És important recordar que un dels objectius del tractament és la prevenció de recaigudes.