Senyals d'alarma dels trastorns psicòtics en adolescents

Els principals senyals d'alarma per a la detecció d'aquests trastorns es basen en l'observació de la conducta dels nois.

Així, podem destacar com a principals senyals d'alarma els següents punts:

• Símptomes similars tals com elevada desconfiança, hipervigilància o estats d'ànim diferents als que presentava anteriorment que apareixen sobtadament, són senyals que ens han de fer pensar en que potser és necessària l'ajuda d'un professional. Cal donar especial rellevància al cas que aquestes característiques apareguin de forma sobtada, amb o sense desencadenant aparent. 
• Comunicació i llenguatge diferent: a la persona li costa expressar les seves idees, o quan parla no aconsegueix arribar a un objectiu comunicatiu. Dona moltes voltes sobre un punt concret i costa tenir converses diferents, utilitza expressions estranyes, etc.
• Comportament estrany: té comportaments diferents als que solia tenir, com ara passar llargues hores a l'habitació tancat, negativa a acudir a l'escola, disminució acadèmica sobtada, canvi d'aficions sobtat, canvi de grup d'amics sense causa aparent, etc. 
• Canvis en el son: els trastorns en el son són comuns dins dels trastorns psicòtics. A vegades fins i tot es pot donar el cas que es quedin tota la nit desperts, o fins i tot diverses nits, o que canviïn el cicle de son-vigília dormint durant el dia i estan desperts durant la nit. 
• Deixadesa amb la imatge física: li costa dutxar-se, no es canvia de roba, etc. 
• Consum de substàncies tòxiques i d'altres conductes: el consum inesperat de substàncies tòxiques, o d'altres comportaments que no tenen en compte les conseqüències tals com gastar grans quantitats de diners, marxar durant dies sense donar noticies, etc., són comportaments que ens han de donar un senyal d'alarma.  

Què fem davant la presència de símptomes psicòtics?

Davant la presència de símptomes psicòtics és molt important acudir amb la major brevetat possible a un servei de salut mental, des d'on podran realitzar una valoració adequada de la presència d'aquests símptomes i oferir el millor tractament per a cada cas. 

Així mateix, davant la presència dels senyals d'alarma mencionats, és important poder valorar amb un professional de la salut si aquests senyals poden comportar la presència d'un trastorn psicòtic i realitzar les derivacions pertinents als serveis especialitzats. 

Com hem vist, la detecció precoç en aquest tipus de trastorn pot marcar la diferència en el curs de la malaltia pel que cal que demanen informació en la major brevetat que ens sigui possible. 

Què fem a casa? Conductes que poden ajudar a la persona que pateix

• Acudir a un professional i seguir les seves indicacions: els trastorns psicòtics són malalties mentals complexes, i on una detecció i intervenció precoç pot ser diferencial en el transcurs de la malaltia. Per això, cal que proposem als nois i noies la possibilitat d'acudir a un professional quan detectem algun senyal d'alarma.
• Clima familiar de confiança i tranquil: és important poder generar a casa un espai de confiança i de seguretat, on els nois i noies puguin percebre que es pot parlar dels problemes que pateixen. Generar aquest clima sovint també passa per explicar-los que estem percebent una situació on ens sembla que estan patint. 
• Observem, però no aclaparem: l'etapa de l'adolescència es caracteritza per un cert rebuig, o per una separació dels adolescents quant a la relació amb els pares que fins l'etapa infantil s'havia anat donant. Oferir ajuda d'una manera poc invasiva, és a dir, estar disposats a escoltar amb la ment oberta i sense judicis, possiblement faciliti la comunicació dels adolescents amb els pares. 

Aquest és un article original de FAROS. Per a més informació, consulteu el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»