Causes de la psicosi i factors de risc

La psicosi no es produeix per una sola causa, sinó a causa de l’aparició i interacció de diversos factors. Alguns d’aquests factors són biològics, és a dir, hi ha una predisposició genètica, i altres factors són ambientals i d’estil de vida. L’estrès, el consum de drogues, els traumes o els abusos infantils i els antecedents familiars poden contribuir a la seva aparició. Algunes persones poden tenir més propensió que altres a desenvolupar símptomes psicòtics sota certes condicions.

Alguns factors de risc per desenvolupar psicosi són:

• Genètica (antecedents de psicosi a la família). L’esquizofrènia és el diagnòstic dins dels trastorns psicòtics amb més probabilitat d’heretabilitat. Actualment, s’accepta que l’esquizofrènia és el resultat d’una combinació entre diversos gens, possiblement cada un d’ells amb un efecte menor, que actuen conjuntament amb processos epigenètics i factors ambientals durant el desenvolupament del sistema nerviós. Alguns estudis situen l’heretabilitat al voltant del 66-83%. (Cardno et al., 1999).
• Complicacions obstètriques i perinatals. El període perinatal s’ha considerat un període de màxima vulnerabilitat per al desenvolupament de trastorns mentals, entre elles els trastorns psicòtics. Un baix pes en néixer, néixer prematur, infeccions, complicacions en el part, etc., han sigut descrits com a alguns d’aquests factors de vulnerabilitat.
• Estrès i esdeveniments vitals estressants. Els esdeveniments vitals estressants, com per exemple començar la universitat, acabar una relació sentimental, problemes familiars o amb la justícia, etc., es consideren un dels factors de risc de més importància per al començament dels símptomes psicòtics.
• Consum de substàncies, sobre tot cànnabis. Entre un 20% i un 60% de les persones amb un trastorn psicòtic, en algun moment de la seva evolució, presentaran un trastorn per ús de substàncies. (Khamker, 2015).
• Trauma infantil.  Al voltant d’un 52-73% de les persones amb psicosi ha experimentat algun tipus de trauma durant la infància, com per exemple un abús sexual, físic i emocional o negligència física o emocional. (Vila-Badia et al., 2021).

En primera persona

«Des del 2006 em vaig trobar en una situació molt estressant en la meva vida laboral, a causa de la situació econòmica de l'empresa i el comportament dels seus directius, i vaig començar a sentir veus.» 

«L’amor és el que més em desestabilitza, per això vaig decidir no tornar a enamorar-me. Després de 10 anys i un gran camí de recuperació, començo a sentir que estic preparat per revisar aquesta decisió.»