Tipus de trastorns psicòtics. Diagnòstic.

La presència de determinats símptomes i la seva durada determinaran els diferents diagnòstics. Els dos manuals més utilitzats en el diagnòstics dels trastorns mentals són el Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM-V), de la Associació de Psiquiatria Americana, i la Classificació dels Trastorns Mentals i del Comportament, de l’Organització Mundial de la Salut (CIE-10).

Aquests dos manuals de referència descriuen els diagnòstics següents:

• Trastorn psicòtic breu. La persona afectada presenta un o més d’un d’aquests símptomes: deliris, al·lucinacions, discurs desorganitzat i comportament molt desorganitzat o catatònic. I, com a mínim, ha de tenir un dels tres símptomes següents: deliris, al·lucinacions o discurs desorganitzat. La duració de l’episodi del trastorn és de mínim un dia, però de menys d’un mes, amb un retorn final total al grau de funcionament previ al trastorn.
• Trastorn psicòtic induït per substàncies o medicaments. La persona afectada presenta deliris i/o al·lucinacions. Ha d’haver-hi proves, a partir de la història clínica, de l’exploració física o de les proves de laboratori, que els símptomes s’han desenvolupat durant o poc després de la intoxicació o abstinència de la substància, o després de la intoxicació d’un medicament, i que la substància o el medicament implicat pot produir els símptomes presentats. El trastorn causa malestar clínicament significatiu o deteriorament en els àmbits social i laboral o en altres camps importants del funcionament.
• Esquizofrènia. La persona afectada presenta dos o més dels símptomes següents: deliris, al·lucinacions, discurs desorganitzat, comportament molt desorganitzat o catatònic i/o símptomes negatius. I, com a mínim, ha de tenir un dels tres símptomes següents: deliris, al·lucinacions o discurs desorganitzat. El nivell de funcionament de la persona es veu alterat o deteriorat en una o més àrees principals, com la feina, les relacions interpersonals o la cura personal. Els símptomes del trastorn persisteixen durant un mínim de 6 mesos.
• Trastorn esquizofreniforme. La persona afectada presenta dos o més dels símptomes següents: deliris, al·lucinacions, discurs desorganitzat, comportament molt desorganitzat o catatònic i/o símptomes negatius. Com a mínim s’ha de donar un dels tres símptomes següents: deliris, al·lucinacions o discurs desorganitzat. L’episodi del trastorn dura com a mínim un mes, però menys de sis mesos.
• Trastorn delirant. La persona afectada presenta un o més deliris d’un mes com a mínim de duració. No hi ha presència d’al·lucinacions i, si n’hi ha, no són importants i estan relacionades amb el tema delirant. El funcionament de la persona no està molt alterat i el comportament no és extravagant o estrany.
• Trastorn esquizoafectiu. La persona afectada presenta dos o més d’aquests símptomes: deliris, al·lucinacions, discurs desorganitzat, comportament molt desorganitzat o catatònic i/o símptomes negatius. A més a més, també s’han de complir els criteris diagnòstics d’un episodi de l’estat d’ànim (un episodi maníac o episodi depressiu major).
• Trastorn psicòtic compartit. Succeeix quan dues o més persones comparteixen el mateix tema o sistema d’idees delirants i es donen suport mútuament en les seves creences. Les dues persones comparteixen una relació extraordinàriament estreta. Hi ha una evidència temporal i circumstancial que les idees delirants són induïdes en la persona passiva (dominada) pel contacte amb la persona activa (dominant).
• Trastorn psicòtic degut a una altra afectació mèdica. La persona afectada presenta al·lucinacions o deliris destacats. Ha d’haver-hi proves a partir de la història clínica, l’exploració física o les proves de laboratori que els símptomes del trastorn són la conseqüència fisiopatològica directa d’una altra afectació mèdica. El trastorn no s’explica millor per un altre trastorn mental, i causa malestar clínicament significatiu o deteriorament en els àmbits social i laboral o en altres camps importants del funcionament.
• Trastorn psicòtic no especificat. Aquesta categoria s'aplica quan predominen els símptomes característics d'un trastorn de l'espectre de l'esquizofrènia i un altre trastorn psicòtic que causen malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral o en altres àrees importants del funcionament, però que no compleixen tots els criteris de cap dels trastorns de la categoria diagnòstica.  S'utilitza en situacions en què el clínic opta per no especificar el motiu de l'incompliment dels criteris de les categories diagnòstiques. Inclou també les situacions en què no hi ha prou informació per fer un diagnòstic més específic

És important tenir present que a l’inici del trastorn pot ser difícil fer un diagnòstic concret, i que aquest diagnòstic pot anar canviant amb el temps segons l’evolució. A més, aquests diagnòstics no es poden fer si el trastorns o els símptomes es poden atribuir als efectes fisiològics d’una substància (droga o medicament) o a una altre afectació mèdica.

En primera persona

«Els deliris que jo tenia concordaven amb la meva manera de pensar, concretament pensaments anticapitalistes, i les meves conductes també eren coherents amb la meva manera de ser, però molt portades a l’extrem. Em surt la vena revolucionària, però també la destructiva».