Símptomes de la psicosi

La psicosi constitueix un estat mental caracteritzat per una escissió o pèrdua de contacte amb la realitat (Organització Mundial de la Salut 1992). A més, també hi són presents uns altres símptomes més específics que interfereixen en el funcionament diari de la persona, que alteren el seu comportament i que requereixen ajuda mèdica (Volkmar, 1996).

Els principals símptomes clínics dels trastorns psicòtics, segons la descripció del Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association, 2013), són:

• Al·lucinacions: són percepcions imaginàries que tenen lloc sense la presència de cap estímul extern. Són involuntàries i es viuen intensament, generant una forta ansietat a l’individu. Les persones poden sentir, escoltar, olorar o veure coses que no hi són. Les al·lucinacions més freqüents són les auditives.
• Deliris: són creences falses, fixes, viscudes amb convicció i que no es modifiquen amb l’argumentació lògica. El seu contingut pot ser molt divers. Els més comuns són els deliris de persecució i referencials.
• Pensament desorganitzat:  és la pèrdua de les associacions lògiques en el pensament, de la relació entre les idees. La persona afectada pot saltar d’un tema a un altre o, fins i tot, pot perdre el fil en el seu discurs i que resulti incomprensible.
• Comportaments o moviments motors molt desorganitzats o anòmals (inclosa la catatonia):  diferents conductes motores o moviments sense sentit que dificulten l’activitat diària de la persona. La persona es pot tornar extremadament activa o, tot el contrari, quedar-se sense fer res en tot el dia.
• Símptomes negatius:  són aquells que ens indiquen un empobriment de la personalitat de la persona, afectant el seu estat anímic i les seves relacions socials. Entre els símptomes negatius més predominants hi trobem l’expressió emotiva disminuïda, el retraïment social, la falta d’energia per fer les coses (abúlia), la falta de plaer en fer les coses que agraden (anhedonia) i la indiferència emocional.

A més dels símptomes mencionats, també poden estar presents altres símptomes en la psicosi, com els símptomes cognitius (dificultat en la concentració, lentitud en el processament, errades de memòria…) i els símptomes afectius, com la depressió i l’ansietat.

Tots aquests símptomes no sempre són estables, poden variar en la mateixa persona i entre una persona i una altra, tant a l’inici com en el curs del trastorn, i en la seva durada, fent que hi hagi una gran variabilitat inter i intraindividual (Heckers et al., 2013).

En primera persona

«Vaig començar a escoltar veus a la televisió, als anuncis, a Internet...Un seguiment per Internet, espies...tot estava relacionat amb mi.»

Primers senyals d’alarma

Però la psicosi no sempre és fàcil de detectar. Abans que els símptomes psicòtics apareguin, poden tenir lloc altres símptomes més inespecífics o senyals d’alarma, que poden ocórrer uns dies o, fins i tot, unes setmanes abans.

Alguns dels senyals d’alarma més habituals són els següents:

• Sentir-se més tens, amb més por o estar més ansiós.
• Acceleració dels pensaments: tenir molts pensaments a la vegada, no poder concentrar-se en una sola cosa.
• Estar més callat i aïllar-se.
• Sentir-se amb els ànims baixos, amb menys ganes de fer coses o estar més irritable.
• Estar més cansat.
• Tenir sensacions estranyes que em fan estar confós.
• Tenir poca gana, perdre pes.
• Tenir descuits freqüents.
• De cop i volta, no tenir son.
• Descuidar l’aspecte físic.

La detecció i el tractament en les fases inicials d'aquest trastorn són fonamentals per a la recuperació de les persones afectades. Per això és molt important consultar amb un professional en el moment que aquests símptomes alterin l’activitat diària o causen malestar.