Tractament de la psicosi

La medicació és una part essencial en el tractament de la psicosi i és eficaç en la majoria de persones, ja que en redueix els símptomes i evita que tornin a aparèixer. Però també és molt  important la psicoteràpia, ja que pot ajudar a entendre els símptomes i saber com actuar, regular l’estrès, millorar les relacions socials i aprendre a prevenir les recaigudes.

Sovint hi ha un retard de mesos o fins i tot anys entre l’aparició dels símptomes psicòtics i el fet de buscar ajuda mèdica, i, per tant, l’inici d’un tractament adequat. Un retard prolongat en el tractament pot empitjorar la recuperació simptomàtica i funcional, és a dir, empitjorar el pronòstic. Per tant, és important demanar ajuda al més aviat possible.

En primera persona

«La confiança i el respecte dels professionals cap a mi sempre ha estat una peça clau per tal que jo m’impliqui amb el tractament en general. Al final, és una qüestió d’autoresponsabilitat i si el protagonista no està ben informat i integrat en el procés, no hi ha història.»

Tractament farmacològic

Els medicaments antipsicòtics, també coneguts com a neurolèptics, solen recomanar-se com a primer tractament d’elecció farmacològic per tractar els símptomes de la psicosi. Aquests medicaments ajuden a reduir o aturar/eliminar la freqüència i la intensitat dels símptomes propis del trastorn.

Els antipsicòtics, en poques hores, solen reduir l’ansietat i l’agitació, però per reduir símptomes com ara les al·lucinacions i els pensaments delirants cal prendre la medicació durant més temps. Dues de cada tres persones experimenten una reducció dels símptomes amb la primera medicació que se'ls prescriu en qüestió de dies o setmanes. És important destacar que els antipsicòtics són molt efectius pel que fa a la simptomatologia positiva (al·lucinacions, deliris, pensament i llenguatge desorganitzat, etc.), però en altres símptomes com els negatius (retraïment emocional i social, indiferència emocional, etc.) i els cognitius han mostrat molt poca o nul·la eficàcia.

La majoria dels antipsicòtics es prenent per via oral, i, en funció del tipus i la dosi, caldrà prendre un o més comprimits al dia. En els últims anys, a més, s’han desenvolupat antipsicòtics que es poden administrar per via intramuscular, com si fos una injecció, i més espaiats en el temps (la freqüència pot variar entre dues setmanes i tres mesos, en funció de la prescripció). Hi ha un gran nombre de medicaments antipsicòtics; una persona pot respondre a un antipsicòtic i una altra persona a un de diferent. A més, és possible que en diferents moments de l'evolució de la psicosi es receptin antipsicòtics diferents dependent de l'eficàcia i de l'aparició o no d'efectes secundaris.

És important no deixar mai els medicaments antipsicòtics prescrits, si no ho aconsella el professional sanitari. Els medicaments antipsicòtics tenen un paper important en la prevenció de recaigudes i deixar la medicació pot portar a una nova aparició dels símptomes. La medicació es pot deixar de prendre de manera gradual i sota el control i l’observació del professional sanitari. Si hi ha un bon control de símptomes i una bona evolució, es pot començar a plantejar la reducció de la presa de la mediació de manera gradual i controlada.

La psicosi, en algunes persones, va associada a altres símptomes com la depressió o l’ansietat, problemes en la regulació emocional o trastorns de la son, entre d’altres. En aquests casos, també caldrà prendre altres tipus de medicació, com per exemple antidepressius, estabilitzadors de l’ànim, ansiolítics, sedants o hipnòtics.

Efectes secundaris del tractament antipsicòtic

Els antipsicòtics, com gairebé tots els medicaments, poden tenir efectes secundaris. No tothom els experimentarà i la seva gravetat variarà en funció de cada persona.

Els efectes secundaris més comuns poden ser els següents:

• Somnolència/sedació.
• Problemes motors: tremolors, inquietud, rigidesa, lentitud dels moviments, tensió...
• Increment de la fatiga
• Increment de les hores de son
• Indiferència emocional

• Increment de pes
• Dificultats de concentració i errors de memòria
• Pèrdua o disminució del desig sexual
• Depressió
• Augment o disminució de la salivació

És important que informis el professional sanitari que t’atén (medicina de família, psiquiatria, infermeria) si experimentes efectes secundaris que resulten especialment problemàtics per a tu. És possible que es pugui canviar el medicament antipsicòtic per un altre amb un perfil d'efectes secundaris que toleris més bé.

No has de deixar mai de prendre els medicaments prescrits, tret que t’ho aconselli un professional sanitari qualificat responsable de la teva atenció.

Deixar de sobte la medicació pot causar la reaparició dels símptomes (recaiguda). Quan els professionals valorin que es pot reduir el tractament, ho faran de manera gradual i sota una observació estreta.

Tractament psicològic

Hi ha diferents tipus de teràpia psicològica, depenent de les necessitats de la persona i de la família, i també de la fase de la psicosi en què es trobi la persona afectada.

Grups d’ajuda mútua (GAM)

El grups d'ajuda mútua (GAM) també poden ser una bona opció. Estar al costat d'altres persones que han tingut experiències similars, compartir i intercanviar experiències i problemes quotidians, expressar emocions i sentiments, etc., pot tenir un efecte molt positiu en la recuperació de la persona que té psicosi. 

Psicoeducació

L’educació sobre la psicosi, sobre el seu tractament i el seu pronòstic és també una part molt important, ja que permet a la persona i a la seva família entendre l’experiència i saber què poden esperar dels tractaments recomanats.

La psicoeducació sobre la psicosi és una eina per empoderar la persona i ajudar-la a conèixer millor el seu trastorn i entendre millor la seva experiència. Això facilita que la persona pugui participar activament en el seu tractament i en les decisions compartides.

Teràpia psicosocial

La teràpia psicosocial facilita la rehabilitació social i laboral de la persona perquè es pugui tornar a integrar de manera eficaç a la societat, a través de la promoció i el desenvolupament de diverses habilitats com ara:

• Gestió de l’estrès i de les emocions
• Tècniques de relaxació
• Resolució i gestió de problemes
• Establiment d’objectius
• Promoció d'un estil de vida saludable
• Cerca de suport social
• Prevenció de recaigudes
• Formació en habilitats socials
• Assessorament en consum de substàncies 
• Rehabilitació cognitiva

Moltes d'aquestes teràpies psicològiques poden tenir lloc de manera individual o en grup.

Tècniques de relaxació

Les tècniques de relaxació tenen com a finalitat reduir l'estrès i l'ansietat que presenta una persona i tornant-la a un estat de calma, reduint la sobreactivació psicofisiològica. Aquestes tècniques proporcionen a la persona les habilitats i les eines perquè ho pugui fer de manera autònoma quan es trobi en situacions similars en un futur. També tenen com a objectiu que la persona prengui consciència del que està passant en aquell moment, facilitant la reducció de la tensió corporal i la càrrega mental.

Intervenció familiar

El suport familiar és clau en el procés de recuperació de la psicosi. Per aquest motiu, la teràpia familiar és un tractament eficaç per a les persones afectades per aquest trastorn. 

La família també passa per un procés d'acceptació i, per tant, també pot necessitar suport per afrontar-ho de la millor manera possible. Durant aquest procés, sorgiran dubtes sobre com gestionar determinades situacions, com per exemple les possibles recaigudes, o sobre com gestionar l'estrès que genera ser cuidador/a, entre d’altres. Per tant, tenir eines per poder donar el millor suport possible a la persona afectada serà clau en el procés de recuperació i també serà important per millorar el benestar de la persona i de la família.