Recaigudes en els trastorns psicòtics

La remissió fa referència a la desaparició gradual dels símptomes psicòtics després d'un episodi psicòtic. Quan els símptomes tornen a aparèixer o hi ha un empitjorament, diem que s'ha iniciat una recaiguda.

Una recaiguda pot tenir lloc en qualsevol moment, però és més freqüent que es produeixi  durant els dos primers anys. La majoria de les persones, tres de cada cinc, tindran alguna recaiguda en algun moment. Tot i això, és important destacar que, entre recaiguda i recaiguda, la persona pot trobar-se bé i portar una vida totalment normal.  

Hi ha algunes coses que es poden fer per prevenir una recaiguda: 

• Prendre la medicació antipsicòtica de manera regular.
• Aprendre a reduir i gestionar l'estrès. És important demanar ajuda a l'equip assistencial per elaborar un pla personalitzat.
• Passar més temps i relacionar-te amb persones amb qui et sents a gust i feliç.
• Evitar consumir drogues com el cànnabis, l’èxtasi, l’LSD, etc. 
• Estar actiu. Fer exercici físic i activitats que siguin agradables i t'aportin un significat.
• Elaborar un pla de prevenció de recaigudes. Demana a l'equip assistencial ajudar per fer-lo.

Quins són els símptomes d’alarma de les recaigudes?

Uns dies o fins i tot unes setmanes abans que tornin a aparèixer els símptomes de la psicosi (al·lucinacions, idees delirants, etc.), tenen lloc alguns senyals o símptomes d'alarma.

Alguns dels senyals d'alarma més habituals són:

• Sentir-se més tens, amb més por o estar més ansiós.
• Tenir els pensaments més accelerats (molts pensaments alhora, no poder concentrar-se en una cosa).
• Estar més callat i aïllar-se.
• Sentir-se baix d'ànims, amb menys ganes de fer coses o estar més irritable.
• Estar més cansat.
• Tenir sensacions estranyes que em fan estar confós.
• Tenir poca gana, perdre pes.
• Oblits freqüents.
• No tenir son de sobte.
• Descuidar l'aspecte físic.

Cada persona té els seus propis símptomes d'alarma i els té en diferent ordre. Pot ser útil elaborar el teu perfil de recaiguda juntament amb una persona del teu equip assistencial. Normalment això es fa recordant l'últim episodi que has tingut i identificant quines van ser les teves senyals primerenques d’alarma, ja que quan es produeix una recaiguda és freqüent que els símptomes siguin molt similars als que es van produir durant el primer episodi.

Què és un pla de prevenció de recaigudes?

Una vegada has identificat els teus símptomes d’alarma, és important participis en la elaboració del pla d'acció juntament amb els teus referents clínics i amb la participació de la família. Això permetrà que tinguis més control sobre les recaigudes i, fins i tot, prevenir que apareguin. Si malgrat això recaus, això no vol dir que hagis fracassat. Utilitzar el pla de prevenció de recaigudes sovint pot fer que les recaigudes siguin més curtes o interfereixin menys en la teva vida.

És molt important que el pla de prevenció de recaigudes sigui individualitzat i ha d'incloure tant estratègies psicològiques, com tractaments farmacològics. 

Què passa si crec que estic tenint símptomes primerencs d'alarma o de recaiguda?

Si creus que presentes símptomes primerencs d'alarma, no tinguis por. Agafa el teu pla de prevenció de recaigudes i mira si els símptomes que presentes són similars als que hi consten. Si és així, segueix les instruccions que vas pensar conjuntament amb l’equip assistencial i la teva família. Si no estàs segur o estàs molt preocupat, explica-ho a alguna persona del teu equip assistencial o algun familiars que hagi participat en el pla de recaigudes. No passis per alt els símptomes d'alarma ni deixis que desapareguin sols.