www.som360.org/ca
Blog

Canvis en la sexualitat després d'un primer episodi psicòtic

Alteracions principals i com abordar-les
Regina Vila Badia

Dra. Regina Vila Badia

Psicòloga postdoctoral del grup MERITT. Unitat de Recerca i Desenvolupament
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Marta Coromina

Marta Coromina Sadurní

Psiquiatra. Coordinadora CSMA Castelldefels, CSMA Gavà, CSMA Viladecans i ADI DELTA LITORAL
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Sexualidad y psicosis

Les persones amb trastorn psicòtic poden experimentar una varietat de canvis i problemes sexuals, que poden ser causats pels símptomes del trastorn, per la medicació utilitzada per tractar-lo o per factors emocionals i relacionals associats a la situació.

A continuació es detallen alguns problemes sexuals o canvis relacionats amb la sexualitat:

  • Disminució de l'interès sexual. La disminució i pèrdua d'interès en el sexe, coneguda com a anhedonia sexual, pot ser un símptoma dels trastorns psicòtics. També pot estar relacionada amb la depressió, l'ansietat o l'estrès que sovint acompanyen aquests trastorns. La teràpia psicològica i la teràpia cognitivoconductual poden ajudar a abordar aquests problemes emocionals.
  • Disfunció sexual. La disfunció sexual pot incloure dificultats per aconseguir o mantenir l'erecció en homes (disfunció erèctil) o dificultats en l'excitació i l'orgasme, tant en homes com en dones. Alguns medicaments poden tenir efectes secundaris que afecten la funció sexual. En aquests casos, és important parlar amb el psiquiatre o la psiquiatra per discutir les opcions de tractament o ajustar la medicació, si cal. A més, algunes persones amb trastorns psicòtics poden recórrer a l'abús de substàncies com una forma d'autoregulació o per gestionar els símptomes, i aquest abús pot tenir un impacte negatiu en la funció sexual. En aquests casos, és important buscar tractament per a l'abús de substàncies.
  • Problemes d'autoimatge i autoestima. Els trastorns psicòtics poden afectar la percepció d'un mateix i l'autoestima. Això pot influir en la intimitat sexual i la confiança en la relació. La teràpia individual o de parella pot ser beneficiosa per abordar aquestes preocupacions.
  • Dificultats en la comunicació sexual. La comunicació oberta i sincera sobre les necessitats i els desitjos sexuals és fonamental en qualsevol relació. Els símptomes psicòtics, com ara la desorganització del pensament o les al·lucinacions, poden afectar la comunicació i l'expressió de desitjos sexuals. La teràpia de parella o la teràpia sexual poden ajudar a millorar la comunicació en la relació.
Disfunciones sexuales

Tipus de disfuncions sexuals

És important destacar que cada persona pot experimentar aquests canvis de manera diferent. És essencial que les persones amb psicosi rebin un suport integral que inclogui atenció mèdica, psicoteràpia i suport social. La comunicació oberta amb els equips professionals de la salut mental i amb els equips mèdics és clau per abordar els problemes sexuals de manera efectiva. A més, és fonamental que es respectin els desitjos i els límits individuals en les relacions sexuals i que es promogui la salut sexual en un entorn segur i consensuat.

Com es poden tractar els problemes i les alteracions sexuals?

Sabem que parlar sobre els problemes o alteracions sexuals no és fàcil, ja que a la nostra societat continua sent un tema tabú. A més, moltes vegades, com que és un tema menor dins d'un trastorn mental, fa que no s’hi posi prou atenció. Tot i això, és important treure el tema, si per a la persona és important o suposa una alteració en el seu dia a dia.

El tractament dels problemes i alteracions sexuals en persones amb un trastorn psicòtic ha de ser integral i adaptat a les necessitats individuals. Algunes pautes generals per abordar aquests problemes són:

  • Avaluació i diagnòstic adequats. Abans d'abordar qualsevol problema sexual, és essencial una avaluació mèdica i psicològica completa. Això inclou discutir els símptomes sexuals específics, revisar la història mèdica i psiquiàtrica i considerar els medicaments que s'estan prenent i els efectes secundaris que tenen. Un diagnòstic precís és fonamental per determinar la causa subjacent dels problemes sexuals.
  • Tractament mèdic i ajustaments a la medicació. Si els problemes sexuals estan relacionats amb la medicació antipsicòtica o qualsevol altre medicament, és possible que es necessiti ajustar la dosi, fer un canvi en el tipus de medicació o afegir un medicament per contrarestar els efectes secundaris. Els professionals de la salut són qui han de discutir i supervisar tot això.
  • Teràpia psicològica. La teràpia psicològica pot ser beneficiosa per abordar problemes sexuals relacionats amb factors emocionals, d'autoimatge o de relacions interpersonals. La teràpia cognitivoconductual (TCC) i la teràpia sexual són enfocaments comuns que poden ajudar les persones a desenvolupar habilitats per superar els obstacles sexuals.
  • Teràpia de parella. Si el problema sexual afecta una relació de parella, la teràpia de parella pot ser útil per millorar la comunicació, abordar preocupacions i trobar solucions junts. Això pot ser especialment important si la parella també està experimentant estrès o dificultats relacionades amb el trastorn psicòtic.
  • Educació sexual. Una educació sexual adequada pot ajudar les persones amb trastorns psicòtics a comprendre millor la seva sexualitat i desenvolupar expectatives realistes sobre la intimitat sexual. Els terapeutes i professionals de la salut poden proporcionar informació sobre anatomia, fisiologia sexual i tècniques per millorar la satisfacció sexual.
  • Suport social. El suport d'amics i familiars és fonamental. Les persones amb trastorns psicòtics poden beneficiar-se d'un entorn de suport que comprengui els seus desafiaments i necessitats.
  • Tractament integral. És important que el tractament dels problemes sexuals sigui part d’un enfocament integral d’atenció mèdica i de salut mental per a la persona amb un trastorn psicòtic. Això pot incloure el tractament per als símptomes psicòtics, la gestió de l'estrès, el suport social i l’atenció general de la salut.

Cada persona és única i pot tenir necessitats i preocupacions individuals en relació amb la seva sexualitat. Per tant, el tractament s’ha d’adaptar a les necessitats específiques i és important tenir un entorn de suport i comprensió.