El consum habitual de cànnabis provoca una àmplia gamma d'efectes orgànics i psicològics, alguns fins i tot a dosis baixes. Aquests efectes no són iguals per a totes les persones, depèn de l'edat, la dosi, les expectatives, o si es consumeix sol o en companyia. Inicialment les persones consumidores tenen una sensació d'eufòria a què segueix una fase depressiva.

Els principals efectes del consum de cànnabis són:

• Deteriorament de la capacitat cognitiva: confusió, dificultats per memoritzar tasques senzilles, per expressar-se de manera clara, per resoldre problemes, etc.
• Allteració de l'atenció: augment del temps de reacció.
• Alteració del sentit del temps: tot passa més lentament.
• Distorsió dels sentits: alteració dels colors, sons, distàncies, etc.
• Alteració del ritme cardíac i la pressió arterial.
• Pràctiques sexuals de risc.

A Espanya el cànnabis es consumeix principalment per via fumada barrejada amb tabac en forma de cigarreta. El fet de fumar-se sense filtre, aspirant profundament el fum, retenint-lo als pulmons i apurant-lo fins al final, augmenta la possibilitat de patir malalties com la bronquitis crònica, l'emfisema pulmonar o el càncer de pulmó. A més, el seu efecte broncodilatador potencia l'absorció de substàncies tòxiques.

Algunes persones, generalment, després de consumir dosis elevades, presenten símptomes, com a crisi d'ansietat, estats de pànic i paranoides o al·lucinacions.

Com que afecta l'atenció i la coordinació, fa que augmentin les possibilitats de patir accidents de trànsit o laborals, així mateix el consum de cànnabis és una substància il·legal, per tant, comporta altres problemes associats amb la llei com són les sancions per consum o tinença de drogues en via pública, accés a altres drogues…

De la mateixa manera, el risc augmenta com més primerenca és l'edat d'inici i 4 vegades més gran si s'inicia precoçment. A Espanya, l'edat d'inici a Espanya se situa en els 14,8 anys en els nois i 14,9 en les noies, segons l'última enquesta ESTUDES 2022. Les drogues sempre comporten un risc molt important per a la salut, i el cànnabis no n'és una excepció.

No podem afirmar que hi hagi un consum segur de cànnabis.

El consum de cànnabis s'inicia a l'adolescència, una etapa crucial ja que el cervell està en formació i continua desenvolupant activament fins aproximadament els 25 anys. Per tant, el consum de cànnabis provocarà alteracions i interferències en el funcionament normal del cervell i impactar en la correcta maduració neurofisiològica.

Quan es consumeix cànnabis s'activa l'anomenat sistema cannabinoide endogen, un sistema propi del cervell que fa funcions com l'aprenentatge, el dolor, les emocions, la percepció, l'activitat motora, etc. Quan es consumeix cànnabis s'activa aquest sistema endogen de forma externa i artificial alterant-se, per tant, moltes de les funcions que desenvolupa i produint-se el que el Dr. Gonzalo Herradón ha anomenat un «empobriment mental».

El consum de risc de cànnabis a mitjà i llarg termini depèn de factors com la freqüència i la quantitat d'ús, la puresa del producte, l'edat de l'usuari i les condicions de salut preexistents.

L'ús diari o gairebé diari, l'inici del consum a l'adolescència i l'ús de cànnabis d'alta puresa estan associats amb més riscos de dependència, problemes de salut mental i efectes adversos en el desenvolupament cerebral.

Individus amb predisposició genètica a trastorns de salut mental o addicció, o amb condicions de salut específiques, poden fer front a riscos addicionals.

Hi ha diverses circumstàncies han contribuït a un consum extens de cànnabis entre la gent jove:

• La baixa percepció social del risc. A l'última Enquesta ESTUDES continua persistint el mite que el consum de tabac és més perillós que el consum de cànnabis.
• La permissivitat social, que es percep com una substància propera, normalitzada i integrada en espais de lleure.
• El fàcil accés a la substància. De totes les drogues il·legals, el cànnabis és la que té una percepció més gran de disponibilitat associada: 6 de cada 10 estudiants pensen que és fàcil o molt fàcil adquirir-lo.
• Els mites i les falses creences que s'han creat al voltant del cànnabis. Per exemple: que és una substància natural, ecològica, amb efectes terapèutics o menys perjudicial que fumar tabac, als quals se sumen els interessos comercials d'empreses centrades en la comercialització de productes.

També queda plasmat en l'estudi publicat pel Centro Reina Sofia de FAD Juventud Representación social del cannabis 2022. Evolución desde la mirada diferencial de la población joven, que cada vegada més joves veuen el cànnabis com una substància accessible, propera, visible, tolerada i integrada en espais d'oci i fins i tot connotada com a substància natural davant d'altres substàncies considerades químiques i més perjudicials (com l'alcohol i el tabac).

Segons ESTUDES, les drogues d'inici en els estudiants de 14 a 18 anys són les drogues legals: l'alcohol, el tabac i els hipnosedants sense recepta.

El cànnabis es considera la tercera substància psicoactiva més consumida pels estudiants de 14 a 18 anys (després de l'alcohol i el tabac) i la primera a la categoria de drogues il·legals. Els que presenten un consum problemàtic de cànnabis també presenten consums intensius d'alcohol, però no necessàriament l'alcohol porta a consumir cànnabis.

Així mateix, diversos estudis demostren que el consum de cànnabis no és un factor desencadenant del consum d'altres drogues, ara bé, quan és diari i comença precoçment pot derivar al consum d'altres drogues il·legals. El consum de cànnabis a l'adolescència es relaciona amb una probabilitat més gran de generar una dependència en l'edat adulta i amb el consum d'altres drogues.

Si. La família és un àmbit essencial per a l'actuació preventiva en el consum de cànnabis. Des del marc familiar es pot influir positivament promovent els factors de protecció. Un factor de protecció és aquell atribut, condició o característica que redueix o minimitza el risc i la probabilitat d'iniciar o mantenir el consum de drogues, ajudant-los a disposar de recursos per fer front decisions amb autonomia i sentit de la responsabilitat.

• Fomentar-ne l'autoestima. Acceptar-los com són. Creant expectatives ajustades a les seves capacitats. Valorar allò que fan bé. Elogieu l'esforç més que l'èxit. Encoratjar-los cap a uns objectius i ajudar-los a assolir-los. És el que anomenem Efecte Pigmalió. Saber que creiem en ell, augmentarà la seva autoestima i el concepte de si mateix. Una persona amb una bona autoestima és una persona empoderada.
• Donar exemple. Ser un referent positiu i un interlocutor vàlid, mostrant conductes saludables i donant a conèixer quin és el nostre criteri i el nostre posicionament en aquest tema. En psicologia anomenem aprenentatge vicari quan els fills aprenen observant, per tant, és important mantenir actituds i comportaments coherents amb els valors i les normes que es transmeten a casa.
• Establir normes i límits. Aquests han de ser clars, raonables, ajustats a la seva edat, es podran pactar amb els fills i s'aniran revisant en funció de l'edat i de la seva responsabilitat. A més, han de saber que, si no es compleixen, hi haurà conseqüències. Alhora, quan els fills es mostrin responsables i compleixin amb les normes familiars cal reforçar aquesta conducta amb l'elogi i el reconeixement. Una estratègia és signar un contracte conductual on es reflecteixin els acords i el compromís per les dues parts.
• Promoure una comunicació positiva pares-fills. És fonamental establir una bona comunicació bidireccional i recíproca amb els fills, prestar-los atenció creant espais per al diàleg on explicar-se coses mútuament amb una escolta activa, tenint en compte i respectant les seves opinions.

• Fomentar el pensament crític i la reflexió. Ensenyar-los a analitzar les situacions i les experiències de manera objectiva per prendre decisions i resoldre problemes adequadament. Ensenyar-los a contrastar la informació i identificar-ne les fonts. Avui dia la dificultat no és trobar informació, sinó saber si és veraç i objectiva.
• Compartir alternatives saludables de lleure. Confeccionar una llista d'activitats i d'interessos comuns (esportives, culturals…) i generar espais de trobada per compartir-los en família. Promoure també la seva participació en activitats i treballs en equip com ara associacions juvenils, culturals, comunitàries, voluntariat, etc.
• Col·laboració i seguiment amb el centre escolar. L´escola i la família són dos pilars fonamentals per a la intervenció preventiva. Família i escola han de treballar alineats no només per al seguiment acadèmic, sinó també per a la supervisió de conductes a l'aula, la relació amb els companys i sens dubte, la promoció d'hàbits saludables.
• Gestió de les emocions. Les emocions són molt importants. Cal facilitar que els adolescents i joves puguin manejar, expressar i navegar en el món de les emocions: frustració, ràbia, ira, tristesa…, així com els sentiments propis, saber identificar-los, reconèixer-los i poder gestionar-los i regular-los eficaçment. És important poder parlar de les emocions, de com se senten i tenir activitats alternatives per fer front, tenir un «fons d'armari», com apunta la psicòloga Patricia Ramírez, de recursos per manejar-les de forma adequada: meditació, exercici físic, prestar ajuda als altres... activitats que contribueixin a la millora de la salut emocional.
• Supervisar la conducta dels fills i filles. Que sàpiguen que ens interessem per ells. Conèixer en quins temes s'ocupen, mantenint una actitud de proximitat, però alhora, evitant la sobreprotecció -el que el psicòleg israelià Haim Ginott, va anomenar «els pares helicòpters», pares que tutelen permanentment els seus fills, hiperpreocupats i controladors en excés frenant així la seva llibertat i autonomia personal.

Si no deixes créixer els teus fills, caure i aixecar-se, al final, en comptes d'un arbre fort, tindràs un bonsai. Javier Urra, psicòleg.

Des de l'entorn familiar podeu observar si es produeixen canvis de comportament, hàbits i costums de la vida diària. L'observació continuada és la millor eina per detectar el consum de droga, però no ha de ser una actitud policial. Registrar a les seves pertinences pot provocar rebuig i enuig. No cal precipitar-se a treure'n conclusions, cal abordar el tema sense alarmismes ni urgències, amb preocupació, però amb una actitud col·laboradora i reflexiva sense confrontacions.

Com actuar si observem que el nostre fill consumeix cànnabis?

• Procureu mantenir la calma facilitant un clima de comunicació.
• No jutjar, retreure o dramatitzar.
• Conèixer les circumstàncies i els motius que van portar al consum.
• No abordar el tema si sospitem que ha consumit.
• Expressar sense embuts el nostre parer sobre aquest tema.
• No prendre decisions precipitadament.
• Oferir-se a col·laborar i cercar assessorament professional especialitzat.
• Mantenir una actitud ferma, no transmetre una actitud de fracàs o de derrota.

Sobre quins temes podem conversar?

• Sobre quin és el patró de consum.
• Sobre quan s'ha iniciat el consum.
• Les raons de començar a consumir.
• Si les amistats també consumeixen.
• Si tenen en compte els riscos del consum.

Les drogues no són un problema. Sinó una mala solució a un problema. Juan Antonio Marina, filòsof.

És molt important detectar precoçment el consum de drogues. Sabem que hi ha alguns indicadors, algunes pistes, que ens poden orientar si sospitem que els nostres fills fumen porros. Cal mantenir una actitud d'observació en un sentit ampli. Alguns indicis per si sols són propis de l'etapa adolescent, però si alguns es donen alhora tenim d'estar alerta.

Senyals d'alerta física:

• Envermelliment ocular
• Pupil·les dilatades.
• Sequedat de boca.
• Sudoració.

Senyals d'alerta de conducta:

• Canvis de comportaments o costums en la seva activitat diària.
• Pèrdua d'interès per activitats que abans feia (aficions, esports…).
• Disminució del rendiment escolar.
• Secretisme i canvi d'amistats.
• Estat d'ànim afectat (apatia, manca d'iniciativa…).
• Discussions familiars (agressions, amenaces, nerviosisme...).
• Canvis d'humor bruscs.
• Incompliment d'horaris.
• Despesa o ingrés de diners sense explicació aparent.
• Si en parlar de drogues s'enfurisma.
• Canvis a l'alimentació.

Una gran majoria de consumidors de cànnabis deixen de consumir en passar l'adolescència o ho fan ocasionalment a la vida adulta. Només una part minoritària dels adolescents avancen cap a altres consums habituals i problemàtics.

Davant la presència d'aquests senyals és fonamental no precipitar-se a treure'n conclusions i intentar establir ponts de diàleg amb el nostre fill i filla per entendre tota la situació.

Els dos principals predictors del consum de substàncies psicoactives i de moltes altres conductes de risc són el fracàs escolar i la manca d'integració en el medi escolar. Alfonso Ramírez d'Arellano, psicòleg.

Si l'objectiu és únicament conèixer si hi ha hagut un consum puntual de cànnabis o no, actualment es poden comprar diferents proves de detecció de drogues a la major part de farmàcies, botigues especialitzades en productes mèdics i de salut i fins i tot per Internet. Hi ha diversos sistemes de detecció: en orina, sang o suor.

No obstant això, si ho sospitem, aquesta no sembla ser la millor opció, l'Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) tampoc aconsella aquest mètode, el nostre fill es pot veure intimidat, per això hauria de ser una última opció si amb el diàleg i la nostra confiança no s'ha aconseguit entaular una conversa amb ell sobre aquest tema i tenim indicis que està consumint.

Els formats alternatius de cànnabis, com ara gotes o pastilles, poden oferir una dosificació més precisa i reduir riscos respiratoris associats amb fumar. Entenem que es refereix a formats que es venen amb CBD -Cannabidiol- un cannabinoide que trobem a botigues especialitzades que no té propietats psicoactives sinó efectes ansiolítics, relaxants, millora el son, però pot comportar alguns riscos, efectes secundaris i interactuar amb altres medicaments que s'estiguin prenent.

L'àmbit escolar és un marc idoni per implementar estratègies de prevenció en ser un dels llocs clau per al desenvolupament d'habilitats i competències personals.

L´escola és un gran aliat de la prevenció de les drogodependències. En aquest sentit, molts centres estan implementant protocols de detecció i actuació de casos de consum de drogues. Aquests protocols faciliten la detecció de comportaments de risc i situacions relacionades amb les drogues, creant circuits d'actuació estandarditzats de coordinació, comunicació, acció i derivació conjunta entre els diferents agents i serveis implicats i oferir pautes d'actuació i recursos didàctics al professorat ia les famílies.

L'escola és un marc propici per aplicar programes de prevenció:

• Permet accedir a un gran nombre de joves en fase del procés de maduració en què la intervenció de la persona adulta té una gran incidència.
• L'obligatorietat de l'escolarització fins als 16 anys implica que han de passar totes les persones durant el període més important de la formació de la personalitat.
• És un espai ideal per detectar possibles factors de risc i situacions de vulnerabilitat.
• El professorat, com a agents preventius per la proximitat amb l'alumnat, i la seva funció educativa poden establir vincles afectius positius transmetent valors com el respecte, la igualtat i la solidaritat.

Hi ha evidències que els programes de prevenció universal a l'àmbit escolar, basats en la promoció d'habilitats personals i socials dels adolescents obté resultats positius si compten amb la implicació del professorat, si s'utilitzen activitats interactives que fomentin la responsabilitat, l'autonomia, la presa de decisions i les conseqüències del seu ús i abús.

Aquestes intervencions han de ser continuades en el temps, més que no pas accions puntuals i reactives. L'equip docent ha de disposar de formació, materials i recursos.

Hi ha d'haver vasos comunicants amb la prevenció familiar per generar un model de prevenció unitari i coherent.

Factors de protecció a l'àmbit escolar:

• Vincles positius amb el professorat i lescola.
• Normes i regles de conducta clares.
• Participació dalumnat en tasques i activitats de lescola.
• Motivació i reforç de l'alumnat en la cultura de l'esforç.
• Relació i seguiment escolar de la família.

A l'última Enquesta ESTUDES 2021 els estudiants van considerar que de les mesures que es podrien implementar per pal·liar la problemàtica de les drogues, el més efectiu seria l'educació en l'àmbit escolar.

L'impacte psicològic del consum de cànnabis té una rellevància especial, ja que els que l'utilitzen principalment són els joves. Provoca dificultats per estudiar, en disminuir les funcions d'atenció, concentració, abstracció i memòria, obstaculitzant el seu aprenentatge. Pot causar reaccions agudes d'ansietat i, en persones amb predisposició, desenvolupar trastorns mentals.

El consum de cànnabis té riscos per a la salut mental, tant en l'ús puntual com en el continuat. El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals DSM-5 inclou la categoria de Trastorn per consum de cànnabis classificant-lo en: lleu, moderat o greu segons els símptomes, i criteris per a la síndrome d'abstinència, que pot aparèixer en cessar el consum després de períodes de consum intens i prologat: irritabilitat, ansietat, inquietud, insomni, trastorns de la gana, dolor abdominal, espasmes i tremolors, febre, calfreds o cefalea.

L'ús problemàtic de cànnabis és determinat per un ús persistent d'aquesta substància malgrat els efectes nocius (a nivell social, de salut física o mental).

Alguns riscos:

• Problemes de memòria i aprenentatge.
• Dependència i addicció.
• Trastorns emocionals: ansietat, depressió.
• Por i atacs de pànic.
• Malalties broncopulmonars.
• Trastorns del ritme cardíac: arítmies.
• Determinats tipus de càncer.
• Psicosi i esquizofrènia.

Encara no se sap amb exactitud si el cànnabis és el responsable de la malaltia o si només contribueix a accelerar l'aparició d'una cosa que estava latent en la persona consumidora, però el resultat és, en qualsevol dels dos casos el mateix, la manifestació del problema mental. Quan abans comenci el consum, més gran serà la probabilitat que es modifiqui la comunicació neuronal i que apareguin alteracions cognitives o motivacionals i trastorns psiquiàtrics.

El consum de cànnabis pot donar lloc a diversos tipus de trastorns mentals, entre els quals hi ha els trastorns psicòtics. La relació entre el consum de cànnabis i símptomes psicòtics s'ha descrit de manera clara en múltiples estudis. Els consumidors crònics de cànnabis tenen més risc de desenvolupar tant esquizofrènia com altres trastorns psicòtics.

Com més aviat es comença a consumir i més freqüent és el consum més gran és el risc. Alguns autors apunten que el consum de cànnabis pot precipitar el risc d'aparició d'un quadre psicòtic en individus vulnerables i amb càrrega genètica predisponent. Tot i això, és difícil determinar amb certesa la relació causal directa entre el consum de cànnabis i la psicosi, ja que el desenvolupament de trastorns psicòtics depèn de múltiples factors. Fumar cànnabis pot ser un factor de risc en persones amb antecedents familiars de trastorns psiquiàtrics.

Els equips de pediatria d'Atenció Primària tenen una posició privilegiada per a la detecció precoç del consum del cànnabis pel contacte amb infants en fase de desenvolupament i creixement, i la família.

Totes les intervencions s'han de fer de manera integral i inespecífica, coneixent-ne els recursos comunitaris i especialitzats.

A Atenció Primària cal disposar de coneixements i formació bàsica per fer un cribratge de possibles consums en els adolescents. Els professionals de la pediatria són fonamentals en la prevenció i detecció precoç de possibles consums de droga, i fer-ne la derivació, si cal, a centres especialitzats.

Aquests professionals haurien d'acostumar-se a incloure preguntes sobre el consum de drogues des del començament de l'adolescència, per identificar així com més aviat millor el possible consum. Hi ha evidències sobre l'eficàcia i l'efectivitat dels programes d'identificació precoç i intervenció breu en casos de consum de drogues.

Per detectar i abordar inicialment el consum de cànnabis en adolescents de 15 anys, es poden implementar intervencions breus com a qüestionaris de cribratge validats com el CAST (Cannabis Abuse Screening Test). Es tracta d'una escala senzilla de 6 preguntes que busquen identificar patrons o conductes de risc associada al consum de cànnabis el darrer any. De fàcil administració, avalua la freqüència, la dependència i les conseqüències del consum de cànnabis. La seva utilització en atenció primària permetria detectar els joves que podrien estar en risc de presentar trastorn per ús de cànnabis. A més, pot ajudar a orientar el diagnòstic i dirigir programes.

L'Acadèmia Americana de Pediatria recomana fer un cribratge anual, coincidint amb els exàmens físics periòdics, encara que és important que la família exerceixi la seva funció de supervisió i seguiment del comportament dels fills.

Aquestes accions s'han de fer en un ambient de confiança i suport, sense adoptar un enfocament punitiu.

Es recomana l'article: Benítez Rubio MR, Medranda de Lázaro MI, Montón Álvarez JL. Intervención del pediatra de Atención Primaria en la prevención del consumo de sustancias de abuso. Rev Pediatr Aten Primaria. 2006; 8 Supl 3: S91-111.

El paper dels professionals d'Atenció Primària davant del consum de drogues és rellevant, ja que des de la consulta poden detectar consums de manera directa o indirecta.

En cas de fer una derivació als serveis especialitzats, es farà en coordinació amb aquests i amb acompanyament a l'adolescent i la família.

Els professionals datenció primària també poden:

• Realitzar seminaris de formació i coordinació entre sociosanitaris i educadors per analitzar la casuística i coordinar actuacions i intervencions.
• Posar en marxa o recomanar dispositius per a joves, on l'adolescent pugui acudir sol o acompanyat de persones de confiança (amics, parella…) i expressar els seus dubtes.
• Realitzar tallers de prevenció per a familiars.
• Realitzar activitats preventives fora del centre de salut.
• Participar en grups de treball per elaborar plans de prevenció.
• Elaboració de materials de suport.

Quan l'adolescent fa referència al consum de cànnabis cal crear un vincle, acceptant-lo incondicionalment i creant un clima d'empatia i confiança, garantint-ne la confidencialitat.

Les persones amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) presenten dificultats d'atenció, concentració, facilitat per distreure's, tendència a endarrerir i abandonar les tasques, dificultats per seguir instruccions, inestabilitat emocional, problemes d'autoestima, ansietat, depressió i presa de decisions sense valorar les conseqüències immediates. Són també persones més propenses al consum de drogues.

Un estudi internacional dut a terme per l'equip de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions de l'Hospital de la Vall d'Hebron va identificar que les persones amb TDAH presentaven gairebé 8 vegades més probabilitats de consumir cànnabis al llarg de la vida. És una cormobilitat habitual i aquesta associació agreujarà els dos trastorns.

Les persones amb TDAH poden presentar un consum de drogues primerenc. El diagnòstic, avaluació i tractament precoç del TDAH pot reduir el risc de consum de drogues, però, per altra banda, cal que els pares estableixin pautes i recomanacions de prevenció tal com s'han descrit anteriorment, alhora és important conscienciar-los de la seva major vulnerabilitat i deteriorament cognitiu per ús i abús de la substància. I tindre present que la propensió de persones TDAH a prendre cànnabis podia ser: l'automedicació per no sentir-se desbordat o com a refugi per reduir el malestar per les dificultats a l'escola, companys, familiar.

Els infants que són diagnosticats i reben tractament per al TDAH a una edat primerenca poden ser menys propensos al consum de substàncies en comparació dels que comencen el tractament més tard o no són diagnosticats.

El TDAH augmenta el risc de patir problemes associats al consum de drogues, i aquesta associació no només agreuja els 2 trastorns, sinó que en dificulta el tractament i la seva evolució és més desfavorable. Per tant, la prevenció de les drogodependències és un objectiu fonamental en l'abordatge i el tractament d'infants i adolescents amb TDAH.

Sí, perquè no és capaç de veure el risc del consum i per la pròpia impulsivitat fa que aquest risc tampoc no sigui percebut o es posi en situacions de risc.