Els condicionants socials de la depressió

Quan sentim parlar dels condicionants socials de la salut mental, sovint només pensem en l’efecte dels condicionants socioeconòmics. Tanmateix, hi ha altres dominis de condicionants socials que contribueixen a configurar la salut mental de les poblacions: aspectes sociodemogràfics com el sexe o l’edat; les característiques del barri on es viu; les circumstàncies ambientals, com ara les catàstrofes naturals o les pandèmies; i els aspectes socials i culturals, com la manera que tenim de relacionar-nos, el suport social disponible o els sentiments de soledat, són aspectes que regulen les nostres probabilitats de tenir un trastorn mental.

Tots aquests dominis inclouen aspectes proximals –propis de les característiques de les persones o del seu entorn immediat– i distals –referits a aspectes estructurals en un sentit més ampli–. Els factors distals condicionen l’impacte dels efectes proximals en la salut mental. D’aquesta manera, si bé el sexe femení és un factor proximal del domini sociodemogràfic que es relaciona amb una probabilitat més alta de tenir depressió, aquesta relació depèn de factors distals com ara la desigualtat de gènere i la discriminació per sexe. Per tant, la relació entre sexe i salut mental és una relació que varia en funció de les característiques de les institucions públiques i de la societat objecte d’estudi en conjunt (Riecher-Rössler, 2017).

Impacte dels condicionants socials en la salut mental

La Unitat de recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha participat en diferents estudis epidemiològics que ens han permès avaluar l’impacte dels diferents condicionants socials i com aquests interactuen entre si, moderant o intervenint en el seu efecte sobre la salut mental. Durant els darrers cinc anys hem intentat respondre diferents preguntes, com ara fins a quin punt els diferents indicadors d’estatus socioeconòmic (educació, ingressos i ocupació) condicionen les probabilitats de tenir un episodi de depressió major i quins factors ho expliquen.

Entre tots els factors analitzats, les dificultats financeres i la soledat són els factors amb més impacte en la salut mental

Segons els resultats d’aquests estudis, si bé la relació entre ingressos i depressió s’explica per factors materials com ara les dificultats financeres de les llars, la relació entre el nivell educatiu i la depressió s’explica també per factors conductuals com el sedentarisme, i la relació entre ocupació i depressió, per factors psicosocials com ara la soledat o el suport social disponible en un sentit objectiu. Aquests resultats donen una idea de la complexitat de la relació entre l’estatus socioeconòmic i la depressió i la necessitat de tenir en compte diferents indicadors simultàniament per poder assolir una comprensió més gran de l’objecte d’estudi.

Entre tots els factors analitzats, les dificultats financeres –que multipliquen per 3,5 les probabilitats de tenir un episodi de depressió major– i la soledat –que multiplica per 5,3 aquestes probabilitats– són els factors amb més impacte en la salut mental. L’efecte de la soledat és, a més, el que presenta més independència en relació amb l’efecte de la resta de factors analitzats; és a dir, que el seu impacte presenta una magnitud similar independentment de quines siguin les característiques socioeconòmiques i les conductes de risc de les persones (Domènech-Abella et al., 2018).

L’espiral de l’exclusió afecta greument la salut

Llegeix més

Relació entre soledat i depressió

L’impacte de la soledat en la depressió ha centrat gran part de la nostra recerca sobre els condicionants socials de la salut mental. Hem analitzat el seu impacte en bases de dades provinents de diferents països europeus, per tal d’aprofundir en la comprensió d’aquesta relació. A través d’una mostra representativa de la població irlandesa de 50 i més anys, hem analitzat el sentit de la relació entre soledat i depressió. Segons els resultats obtinguts, la relació entre soledat i depressió es dona en ambdós sentits, però, en més magnitud, és la soledat qui causa la depressió i no a la inversa. La soledat actua sinèrgicament amb aspectes objectius de les relacions socials i ambdós factors condicionen la salut mental de les persones (Domènech-Abella et al., 2019).

Claus per visibilitzar i mitigar els efectes de la solitud no desitjada

Llegeix més

La soledat també explica, en gran manera, l’impacte en la salut mental d’aspectes distals com ara la cohesió social o l’accés als serveis públics, la seguretat i la mobilitat urbana. En aquest sentit, amb dades d’un estudi sobre la població belga, hem analitzat l’impacte d’aquests factors distals en els símptomes de depressió. Segons els nostres resultats, les persones que viuen en entorns amb baixa cohesió social i en ciutats amb una mobilitat reduïda tenen més probabilitats de tenir depressió perquè se senten més soles (Domènech-Abella et al., 2021).

Les persones que viuen en entorns amb baixa cohesió social i en ciutats amb una mobilitat reduïda tenen més probabilitats de tenir depressió perquè se senten més soles

Finalment, a través d’una mostra de més de 400 persones de 50 i més anys, residents a l’Estat espanyol i que havien tingut un episodi de depressió major en els darrers dotze mesos, hem avaluat si la soledat i el suport social tenen també un efecte en el curs d’aquest trastorn mental. Els resultats evidencien que els sentiments de soledat augmenten dràsticament les probabilitats de recaiguda i que el suport social modera, en gran manera, l’existència d’aquests sentiments (Gabarrell‐Pascuet et al., 2022).

Partint d’aquests resultats, treballem per desenvolupar intervencions dirigides als condicionants individuals i comunitaris de les relacions socials per tal de fer front a la soledat i els seus efectes en la salut mental.

Acostar els museus a la gent gran per millorar el benestar emocional

Llegeix més

L’impacte de la pandèmia de la COVID-19

Si bé aquests estudis i gran part dels estudis sobre soledat i salut mental es dirigeixen a persones de 50 i més anys, els estudis sobre l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 han evidenciat que la soledat no és un problema exclusiu de les persones grans, ja que van ser les persones adultes més joves les que més soles es van sentir durant la pandèmia, i això va provocar un augment en la prevalença d’episodis de depressió major. Un estudi en què es comparava els canvis produïts des d’abans de la pandèmia fins a la primera onada en una mostra representativa de la població adulta de Madrid i Barcelona va mostrar que les probabilitats estimades de depressió major en la franja d’edat més jove (18-29 anys) passaven del 4% al 25%, mentre que aquestes probabilitats estimades passaven del 2% a l’11% en les persones d’entre 30 i 44 anys, i romanien estables en valors propers al 2,5% en les franges d’edat superiors.

Van ser les persones adultes més joves les que més soles es van sentir durant la pandèmia, i això va provocar un augment en la prevalença d’episodis de depressió major.

El fet que les persones adultes més joves se sentissin més soles durant el confinament podria explicar-se per unes necessitats relacionals diferents. Les persones més joves podrien necessitar unes relacions socials més freqüents i variades que les persones més grans per tal de preservar el seu benestar psicosocial. A banda de la soledat, altres factors que van contribuir a explicar les desigualtats en depressió per grup d’edat és que els joves adults presentaven una resiliència psicològica més baixa als factors estressants i van patir més les conseqüències econòmiques de la pandèmia (Gabarrell‐Pascuet et al., 2023).

Properament, tindrem l’oportunitat d’avaluar en quina mesura l’efecte de la pandèmia en la salut mental roman a mitjà i llarg termini i si és necessari plantejar noves intervencions psicosocials basant-nos en els condicionants detectats.

Què podem fer per reduir la solitud no desitjada?

Llegeix més