Primers episodis psicòtics i consum de tòxics

La psicosi és un estat mental que provoca una percepció distorsionada de la realitat. Els símptomes poden ser idees delirants (sentir-se vigilat o perseguit, per exemple), al·lucinacions (en forma de veus són les més habituals), desorganització del llenguatge, del pensament i la conducta i alteracions en la motivació, la iniciativa i l’interès.

Un brot psicòtic és l’aparició d’aquests símptomes. Un brot psicòtic no és el mateix que l’esquizofrènia. Una persona pot patir un brot psicòtic en un moment de la vida i no tornar a patir-ne mai més. Per diagnosticar una esquizofrènia, cal que la persona tingui més d’un brot i altres símptomes afegits.

Els símptomes psicòtics són freqüents en la població general: s’ha vist que fins a un 3 % de la població pot experimentar-ne al llarg de la vida (Arango i Crespo-Facorro, 2018).

El primer episodi psicòtic sol ser més freqüent en joves, d’edats compreses entre els 15 i els 35 anys.

S’ha estudiat que abans d’un primer episodi poden aparèixer símptomes generals com ara la  disminució de la concentració i de la motivació, estat d’ànim depressiu, trastorns del son , ansietat, aïllament dels altres, suspicàcia i irritabilitat, entre d’altres. I després del brot, comença un període de recuperació. Un dels objectius dels programes de primers episodis en salut mental és poder detectar més persones en les fases inicials per tal de millorar la intervenció i el pronòstic.

Diversos factors influeixen en l’aparició de la psicosi.  Se sap que hi ha persones amb una major predisposició a desenvolupar símptomes psicòtics que d’altres. Respecte als factors que poden provocar un brot psicòtic, un dels més importants que cal tenir en compte de cara a la prevenció i el tractament és el consum de substàncies.

El consum de substàncies i l’aparició de la psicosi

El consum de tòxics és freqüent en el nostre entorn. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística sobre la població general, las substàncies més consumides són les legals. En primer lloc, l’alcohol (el 77,2 % dels enquestats n’ha consumit durant el darrer any), i en segon lloc, el tabac (el 39,4  % ha fumat tabac durant el darrer any). El cànnabis és la droga il·legal més consumida (10,5 % en el darrer any 2019/2020) seguit de la cocaïna en pols i/o base (2,5 %). El consum de drogues s’ha relacionat amb l’aparició i/o l’empitjorament de símptomes ansiosos o psicòtics, entre d’altres.

Hi ha estudis que intenten demostrar la relació entre l’inici del consum i el patiment d’un brot, així com, al contrari, la possibilitat de millora si cessa el consum.

Les drogues que s’han relacionat amb més freqüència amb la psicosi són el cànnabis, la cocaïna, les amfetamines i els al·lucinògens

Quan el trastorn psicòtic és induït per substàncies, es produeix en estats d’intoxicació (consum) o abstinència (abandó del consum després d’un període de dependència de la substància), tot i que pot durar algunes setmanes després de l’inici. És important diferenciar entre els efectes provocats pel consum de substàncies o l’abstinència i un trastorn psicòtic induït per substàncies. Només quan els símptomes ultrapassin els que estan habitualment associats a les síndromes d’intoxicació o abstinència es podrà fer un diagnòstic d’episodi psicòtic.

L’ús de drogues s’ha relacionat amb un inici precoç de la psicosi, i un abús sostingut comporta un risc més gran de pitjor pronòstic, major risc de recaigudes i, per tant, major risc d’hospitalitzacions.

El cànnabis és un factor de risc de psicosi en persones vulnerables (Arango et al., 2015).  La propensió a desenvolupar una psicosi amb el consum de cànnabis sembla estar relacionada amb la gravetat de l’ús i la dependència.

Els símptomes psicòtics són una de les complicacions més habituals produïdes pel consum puntual o continuat de cocaïna. Les persones que experimenten símptomes psicòtics durant el consum poden tenir més risc de desenvolupar una psicosi que els que consumeixen cocaïna i no n’experimenten. En persones amb predisposició, pot ser un factor que influeixi en l’aparició d’un primer brot psicòtic. A més, el consum de cocaïna minva l’efecte del tractament i multiplica el risc d’efectes secundaris, i també s’ha relacionat amb l’incompliment del tractament, que comporta un major nombre de recaigudes i una major gravetat dels símptomes (Roncero et al., 2001).

Els al·lucinògens poden provocar alteracions en la percepció de la realitat durant el consum. Igual que altres drogues, també s’han relacionat amb la possibilitat de desencadenar un primer episodi psicòtic en persones vulnerables.

El tractament de les persones que presenten símptomes psicòtics i un abús de substàncies s’ha de centrar en millorar els símptomes psiquiàtrics i tractar el problema amb les drogues. Només un enfocament de tots dos problemes, obert i pluridisciplinari (amb intervenció de diverses disciplines), podrà millorar la salut física i mental de les persones ateses.

La informació sobre els riscs del consum de drogues i la seva implicació com a possible factor desencadenant d’una psicosi ha de ser una prioritat per a la prevenció entre la població d’adolescents i joves.