L’accessibilitat cognitiva, un dret per a totes les persones
Hi ha moltes persones, i entre elles les persones amb autisme, que, donada la seva condició, es troben amb múltiples barreres en el seu dia a dia, la majoria de les quals no es detecten a simple vista, ja que són barreres cognitives. La invisibilitat d’aquestes dificultats, però, no minva la seva importància, ja que impacten directament en el context social i dificulten notablement la comprensió de la informació i la participació en entorns, béns i serveis comunitaris. En aquest sentit, per tal de millorar la inclusió d’aquestes persones, en els últims anys un dels conceptes que ha agafat més força és el d'accessibilitat cognitiva.
L’accessibilitat cognitiva és la propietat que tenen els entorns, els processos, les activitats, els béns, els productes, els serveis, els objectes i els instruments i dispositius perquè resultin fàcils d’entendre (Belinchón et al., 2014). És a dir, com afirma la Confederación Autismo España (CAE), un entorn és accessible de forma cognitiva quan totes les persones el poden comprendre i utilitzar-lo de forma senzilla. Això vol dir que totes les mesures que s’implementin per facilitar l’accessibilitat cognitiva beneficiaran totes les persones.
Parlar d’accessibilitat cognitiva és parlar de drets, d’igualtat d’oportunitats, d’autonomia, de vida independent i d’autodeterminació; és parlar de millorar la qualitat de vida de les persones.
L’accessibilitat cognitiva, doncs, parteix de les mateixes premisses que l’accessibilitat universal, és a dir, davant dues opcions equiparables com podrien ser una rampa o una escala, la majoria de la població –amb o sense cadira de rodes– tendeix a preferir la rampa (Informe Anual de Plena Inclusión, 2018).
Mesures per promoure l’accessibilitat cognitiva
En el cas de l’autisme, per implementar mesures d’accessibilitat cognitiva hem de fer intervencions en el context basades en la pròpia experiència de les persones i del seu entorn més proper, així com comptar amb l'abordatge del TEA sota el paraigües de la comunitat científica, per tal de promoure l’autonomia personal i l’autodeterminació i capacitar l’entorn natural.
Algunes de les mesures per promoure l’accessibilitat cognitiva són:
Protecció sensorial
Anul·lar o reduir la intensitat de qualsevol estímul que pugui afectar les persones amb autisme, ja sigui modificant l’entorn o creant eines que protegeixin la persona d’aquests estímuls. Algunes d’aquestes mesures poden ser oferir cascos amortidors de soroll, ulleres filtradores de llum o objectes de regulació sensorial per evitar la sobrecàrrega sensorial.
Sistemes alternatius i augmentatius de comunicació (SAAC)
Les persones amb autisme presenten dificultats en la comunicació i el llenguatge. Normalment comprenen millor les imatges que les paraules i per això els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació (SAAC) s’utilitzen com a alternativa al llenguatge oral, mitjançant diferents estratègies com els pictogrames. Per exemple, podem preparar històries acompanyades d’imatges i pictogrames que facilitin la comprensió de l’espai al qual s’accedirà, amb materials basats en els SAAC, que alhora també serveix com a anticipació, acompanyats de suports visuals i amb un text amb llenguatge senzill i comprensible. (Un exemple és el material per adaptar els espais i les representacions del Gran Teatre del Liceu, que es va elaborar des d’Aprenem Autisme).
Un entorn és accessible de forma cognitiva quan totes les persones el poden comprendre i utilitzar-lo de manera senzilla. Les mesures que s’implementin beneficien tothom.
Lectura fàcil
Mètode que recull un conjunt de pautes i recomanacions relatives a la redacció de textos, al disseny i a la maquetació de documents, i a la validació de la seva comprensibilitat, destinat a fer accessible la informació a les persones amb dificultats de comprensió lectora (Normativa UNE de Lectura fàcil).
Anticipació
Un altre tret que caracteritza a la majoria de persones amb autisme és la seva adhesió a les rutines i la inflexibilitat davant dels canvis. Per això, són molt importants les estratègies d’anticipació que permetin a la persona amb autisme comprendre l’espai o l’activitat, i saber què s’espera d’ell o d’ella en cada context.
Suports visuals
Les dificultats en la comunicació i la inflexibilitat davant dels canvis de les persones amb autisme fan dels suports visuals estratègies molt potents per permetre la seva participació. Més enllà de les funcions de comunicació i d’anticipació que ja hem vist, es tracta de diferents eines que permeten fer comprensible el context o l’activitat des de diferents punts de vista.
Formació
Les persones professionals dels centres, dels equipaments i dels espais accessibles han d’adquirir els coneixements i les estratègies necessàries per poder fer de suport natural en el context o en l’entorn pertinent.
Senyalització o senyalística
És una disciplina de la comunicació ambiental i de la informació, que té com a objecte orientar decisions i accions dels individus en llocs on es presten serveis (Costa, 1987, citat per Brusilovsky, 2015). Una senyalització clara i senzilla afavoreix la circulació segura i autònoma de totes les persones.
Wayfinding
És un terme que s’associa íntimament amb el concepte d’orientació i senyalització i que podem traduir com «trobant el camí». El wayfinding tracta d’orientar la persona en un espai mitjançant informació proporcionada per aquest espai. Té en compte un origen i un destí a través d’un camí o ruta i comprèn el desenvolupament de recursos i sistemes d’informació espacial per orientar i dirigir en espais arquitectònics, urbanístics i naturals. Per exemple, en un edifici podem dotar a cada planta d’un número i d’un color; així, si a la planta 1 li associem el verd, els detalls de les portes o altres elements de la planta han de ser d’aquest color, informant-nos indirectament que ens trobem a la planta 1.
En conclusió, parlar d’accessibilitat cognitiva és parlar de drets, d’igualtat d’oportunitats, d’autonomia, de vida independent i d’autodeterminació. Parlar d’accessibilitat cognitiva és parlar de millorar la qualitat de vida de les persones.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.