La pandèmia fa disparar els casos d’anorèxia i bulímia

La pandèmia de la COVID-19 és una bomba de rellotgeria des del punt de vista sanitari i social. La seva arribada i la seva llarga durada són factors desencadenants de trastorns mentals en persones vulnerables o factors agreujants de situacions prèvies en alguns casos.

Pel que fa als trastorns de la conducta alimentària (TCA), com ara l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i l’afartament compulsiu, encara cal veure quina incidència hi té, però el nivell de risc és alt en els infants, adolescents i adults que els pateixen. D’una banda, pel seu estat físic, que els pot fer més vulnerables a complicacions derivades de la COVID-19 i, de l’altra, per les dificultats associades al confinament: incertesa, ansietat, manca de control, avorriment, aïllament o pèrdua de les rutines.

Diferents professionals de les unitats de TCA d’Espanya coincideixen a parlar d’un increment dels casos que reben, molts dels quals greus, i que no han estat atesos des de l’atenció primària per la dificultat d’accedir als dispositius comunitaris durant el confinament i per una certa por al contagi. En la Unitat de TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, per exemple, els ingressos d’hospitalització van augmentar un 42 % entre el març i l’octubre.

En la trobada digital «COVID-19 i trastorns de la conducta alimentària», moderat pel Dr. Eduard Serrano, coordinador de la Unitat de TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, hem pogut compartir diferents experiències des del punt de vista professional i també amb la mirada de les persones afectades i les seves famílies.

COVID-19 i trastorns de la conducta alimentària

Llegeix més

Webinar

Han participat en aquesta trobada digital la Dra. Montserrat Graell, coordinadora de la Unitat de TCA de l’Hospital Niño Jesús de Madrid; el Dr. Fernando Fernández-Aranda, coordinador de la Unitat de TCA de l’Hospital de Bellvitge de Barcelona i Sara Bujalance, directora de l‘Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB).

La Dra. Graell ha destacat en la seva intervenció com ha afectat la COVID-19 als infants i adolescents, sobretot als més vulnerables i a les seves famílies, que s’enfronten també a situacions socials i econòmiques difícils que estan afectant el seu model parental. La psiquiatra ha volgut remarcar la influència que han tingut les xarxes socials en la població infantil i juvenil amb símptomes d’anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa o afartament compulsiu, especialment arran de l’explosió de continguts per practicar exercici a casa i menjar de manera saludable, ja que, malgrat que són «molt positius en termes generals», en aquestes persones han estat un factor desencadenant del seu problema. 

La Dra. Graell també ha aprofitat la trobada per posar damunt la taula la dificultat que ha tingut la població per accedir als dispositius d’atenció primària i comunitària. Una manca d’atenció que ha fet empitjorar la situació de molts casos incipients. 

El Dr. Fernando Fernández ha iniciat la seva intervenció amb una reflexió sobre la manera en què aquesta pandèmia ha posat a prova tothom i com s’ha hagut de fer front a situacions que ningú no havia previst. Des de l’experiència viscuda a la Unitat de TCA de l’Hospital de Bellvitge, el Dr. Fernández-Aranda ha explicat que les persones amb símptomes d’anorèxia nerviosa han estat, segons la seva opinió, les que han tingut «més dificultats per adaptar-se a la situació d’incertesa». A l’Hospital de Bellvitge van dur a terme un estudi pilot les dues primeres setmanes de confinament. En aquest estudi, la majoria dels pacients amb TCA van mostrar preocupacions per l’augment d’incertesa en les seves vides, com el risc d’infectar-se per COVID-19, tant ells mateixos com les persones properes, l’impacte negatiu en la seva feina i el seu tractament. Gairebé el 38 % (12 de 32) va notificar un empitjorament de la seva simptomatologia i el 56,2 % (18 de 32) va informar de problemes d’ansietat addicionals. D’aquests, quatre pacients van notar que l’estrès els dificultava controlar el comportament i l’alimentació emocional.

Aquesta consciència de la necessitat de demanar ajuda és, també per a Sara Bujalance, directora de l’ACAB, una de les característiques observades durant la pandèmia en les persones adultes amb trastorn de la conducta alimentària. Durant els mesos de confinament, aquesta associació va triplicar les sol·licituds d’informació de famílies en relació amb el mateix període de l’any anterior. Des de l’estiu fins ara, la xifra és el doble que l’any 2019. Aquestes dades ens permeten fer-nos una idea de la multiplicació de casos i de la necessitat d’informació que s’està produint.

Pots veure la trobada digital sencera a COVID-19 i trastorns de conducta alimentària en aquest enllaç.

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres