Prevenir el suïcidi juvenil: ens concerneix a tots

Parlar del suïcidi i la seva prevenció és una necessitat i una obligació que tenim com a societat, perquè es tracta de morts evitables. Necessitem informació per reconèixer les seves causes i senyals, desaprendre totes les creences i mites culturals que hem anat heretant per oferir una mirada i ajuda conscient per a les persones que tenim més a prop.

Quan parlem d’adolescents, gairebé nens, i joves, el fenomen es torna encara més dolorós. Malgrat que no és nou que la mort per suïcidi és la primera causa de mort no natural entre aquest grup de la població, les xifres de temptatives i suïcidis que coneixem d’aquest últim any pandèmics han fet saltar totes les alarmes arreu del món.

A tall d’exemple, a Espanya, l’informe anual de la Fundació ANAR va recollir un augment d’ideació suïcida en nens i adolescents d’un 244 % en relació amb l’any anterior. Un increment que també registra qüestions com l’ansietat (+289 %), la baixa autoestima (+212%) o la depressió o tristesa (+87%). Tots els centres hospitalaris han reportat aquesta tendència amb relació a l’augment d’atenció motivat per autolesions i temptatives de suïcidi, passant per exemple d’atendre 4 temptatives a atendre’n 20 per setmana, en el cas de l’Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu Barcelona. Si mirem altres països, el fenomen és similar. A Mèxic, per exemple, la xifra de suïcidis de menors, entre 10 i 14 anys, va augmentar un 37% respecte al 2019, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística i Geografia (INEGI).

I la pregunta que ens hem de fer és: què puc fer jo per ajudar a aquests nens i joves?

Tu pots fer el mateix que faria un bomber en una casa en flames, una metàfora àmpliament utilitzada en aquest tema. El nen, l’adolescent, el jove, té petits focs que va acumulant i que potser no veiem, però que podem veure’n i olorar-ne el fum. El fum en forma de senyals d’alarma i situacions de risc que podem conèixer, reconèixer i sobre els quals actuar siguin quina sigui la nostra posició: familiar, amistat, professorat.

Apagar aquests petits focs permetrà que no s’encengui la metxa que farà cremar la casa. Només cal estar atents, preguntar de manera directa, sense por a preguntar sobre la ideació suïcida als nostres joves i demanar ajuda professional.