Satisfacció amb la teleassistència en temps de COVID-19 per part de les persones usuàries

La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un repte d’adaptació sense precedents moderns per part de la xarxa de salut mental en la gestió de la demanda assistencial. Com en altres àmbits, en l’assistència sanitària el distanciament social ha accelerat el procés d’introducció de les noves tecnologies. Des del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD) creiem que l’experiència i l’opinió dels usuaris i usuàries tenen una importància capital a l’hora d’avaluar i implementar nous models assistencials. Al PSSJD hem avaluat la satisfacció de les persones usuàries amb la teleassistència rebuda durant el període de confinament decretat a l’Estat espanyol.

Es varen enquestar 364 persones ateses als centres de salut mental del PSSJD entre el 20 d’abril i el 22 de maig de 2020. La majoria dels participants afirmaven tenir un dispositiu mòbil amb connexió a internet, sentir-se còmodes amb les noves tecnologies i haver rebut assistència telemàtica durant el confinament. La mitjana de satisfacció amb l’assistència telemàtica rebuda va ser de 9,24 en una escala de l’1 al 10, i majoritàriament es va valorar com a «igual» la satisfacció amb l’assistència rebuda durant el confinament en comparació amb la prèvia.

Aproximadament la meitat dels participants estarien d’acord que algunes visites fossin telemàtiques després del confinament.

Tres de cada quatre persones enquestades estaven d’acord a seguir tenint visites telemàtiques en el futur, i una de cada quatre es plantejava que la majoria de visites fos per via telemàtica. Una de cada cinc preferiria que el seguiment es fes només de forma presencial.

Les persones ateses prefereixen el telèfon a la videotrucada com a mitjà telemàtic i l’utilitzarien per resoldre dubtes, qüestions d’urgència o fer seguiment del seu problema. En relació amb les gestions amb els centres, els usuaris prefereixen el WhatsApp i el correu electrònic, preferentment per tramitar informes i renovar la recepta electrònica. Queda constància que La meva Salut, l’espai personal de salut digital del Sistema de Salut català, encara no està prou implantat.

Ser dona, conviure amb una altra persona i patir trastorns de l’esfera depressiva van ser els factors més rellevants de bona predisposició per rebre assistència telemàtica al final del confinament. Els usuaris que havien declarat que se sentien incòmodes o molt incòmodes amb les noves tecnologies van ser els menys predisposats.

La teleassistència és un recurs majoritàriament acceptat pels usuaris de salut mental enquestats durant l’època de confinament, i la predisposició a seguir-lo usant un cop passada la pandèmia és bona. Incloure aquest aspecte en el model assistencial en situacions concretes pot ajudar a optimitzar els recursos i a millorar l’assistència sanitària.

Foto de Dragana_Gordic - www.freepik.es