Guies que et guien

Contribuir a la capacitació de familiars i professionals de diferents àmbits que acompanyen infants, adolescents i joves amb problemes de salut mental és la finalitat dels nous materials elaborats per la Federació Salut Mental Catalunya (SMC) i la Fundació Probitas (FP).

En total, cinc guies i cinc fitxes, que tenen com a objectius:

• Donar orientacions per entendre i circular per la xarxa de salut mental.
• Promoure el benestar emocional.
• Comprendre i acompanyar millor situacions complexes que poden aparèixer en infants, adolescents i joves amb una problemàtica de salut mental.
• Fomentar la cura i l’autocura en mares, pares i altres figures que els acompanyen.

Una bona capacitació de les persones que acompanyen pot influir positivament en el benestar d’infants, adolescents o joves. En aquest sentit, les guies de salut mental infantojuvenil de SMC i FP aposten per un abordatge integral, amb un enfocament relacional, sistèmic i comunitari que inclou les diferents perspectives i necessitats de totes les persones implicades.

Convivència i procés participatiu

Conviure amb infants, adolescents i joves amb una problemàtica de salut mental pot suposar una experiència intensa i desorientadora. Disposar de coneixements per prendre decisions que permetin establir un rumb i corregir-lo tants cops com sigui necessari davant les situacions que es viuen, pot ajudar a que les famílies i altres figures de l’entorn proper puguin posar en marxa estratègies de que permetin travessar el malestar, el conflicte i el patiment amb una perspectiva de cura i d’autocura, basada en l’enfortiment de els xarxes de suport i en un acompanyament que faciliti el camí cap a la recuperació.

Les guies s’han elaborat mitjançant un procés participatiu que ha recollit el coneixement de 79 experts per experiència pròpia, familiars i professionals.

El resultat són quatre guies elaborades amb la consultoria social SPORA Sinergies sobre:

• La xarxa de salut mental: orientacions i suport.
• Autolesions en infants, adolescents i joves.
• Aïllament en infants, adolescents i joves.
• Situacions de tensió i conflicte en infants, adolescents i joves.

I una cinquena guia elaborada per SMC i Fundació Probitas, amb la col·laboració del Consell Nacional de Joventut de Catalunya.

• Benestar emocional i salut mental en adolescents i joves. Guia de suport.

D'altra banda, les cinc fitxes de primers auxilis en salut mental han estat elaborades amb la Unitat de Trauma Crisi i Conflicte de Barcelona i amb la col·laboració del Consell Nacional de Joventut de Catalunya i l’Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent.

• Primers auxilis per a adolescents i joves.
• Problemes d’ansietat.
• Consum de tòxics.
• Ideació suïcida.
• Autocura en l’atenció a infants, adolescents i joves IAJ.

Navegar la salut mental infantojuvenil 

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS): una de cada quatre persones tindrà un problema de salut mental durant la seva vida. Per tant, és molt probable que una persona del nostre entorn proper, o una mateixa, presenti una problemàtica de salut mental en algun moment de la vida. També segons l’OMS, la meitat dels trastorns mentals apareix per primera vegada abans dels catorze anys i un 75% d’ells comencen abans dels divuit anys.

Les dades actuals, corroboren la situació d’emergència i urgència que ens aboca a comprometre’ns i a sumar esforços per millorar la salut mental dels infants, adolescents i joves:

• El principal problema de salut mental de les persones menors de 18 anys ateses a urgències l’any 2021 va ser l’ansietat, amb una pujada del 61% des del 2019 (Rdiografía CNJC 2023).
• A Espanya, un 60% dels i les joves de 15 a 29 anys manifesten haver tingut problemes de salut mental l'últim any. Un 50% de les persones joves declara un trastorn diagnosticat per un professional els darrers 12 mesos, principalment depressió (18%) i els trastorns d'ansietat (16%). (Fundació Ferrer i Guàrdia, 2024).
•  L’Enquesta a la joventut de Catalunya (Departament de Drets Socials, 2023) indica que el 31% dels joves es troba en baix benestar emocional. A part, segons l'Enquesta d'hàbits de salut a alumnat de quart d'ESO de la província de Barcelona. [MNS3] (2022), l'estat d'ànim dels joves ha empitjorat des del 2015-2017 fins al 2020-2022, especialment entre les noies. Només un 45% de noies se senten amb un estat d'ànim positiu, mentre que en els nois aquesta xifra és del 73%. (Fundació Ferrer i Guàrdia, 2024).
• L’any 2021 respecte del 2019, les urgències per menors de 18 anys amb TCA es van disparar un 135% segons l’Observatori de Salut.
• El Codi Risc Suïcidi de Catalunya va detectar un 195% més de temptatives entre abans i després de la pandèmia. Entre el 2019 i el 2021, als CSMIJ les atencions van augmentar un 23,4%, i, d’altra banda, les urgències van créixer un 28,5%. Aquestes dades són preocupants i posen èmfasi en una pujada significativa de les conductes suïcides entre adolescents i joves catalanes en comparació a abans de la pandèmia (Radiografía CNJC 2023,).
• El 8,8% del jovent a Catalunya d’entre 10 i 18 anys expressa tenir ganes de morir-se, segons l’Enquesta de Benestar Emocional de l’Alumnat feta el 2022. (Rdiografía CNJC 2023).

El suïcidi és la primera causa de mort en la població catalana de 16 a 35 anys, com es recull a la guia Encarem el suïcidi juvenil guia de prevenció del suïcidi i acompanyament del dol (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, 2018). I en la radiografia La situació de la salut mental en el jovent català (CNJC i SMC, 2022) es recull que, durant l’any 2020, el suïcidi va ser la primera causa externa de mort a Catalunya del jovent, amb un 30,53% d’aquestes defuncions.És especialment rellevant el contrast que hi ha entre la predominança que tenen les problemàtiques de salut mental i el poc coneixement que en tenim.

El tabú i els estereotips en salut mental es retroalimenten creant un cercle de desinformació i confusió, que obstaculitza a més poder demanar ajuda. 

A diferència d’altres situacions comunes de pèrdua de salut, gairebé no disposem de coneixements o recursos quan cal enfrontar-se per primera vegada a un problema de salut mental. Malauradament l’estigma associat als problemes de salut mental, ho fa encara més difícil i obstaculitza el demanar ajuda.

Aquest desconeixement no és casual. La salut mental és encara un tema tabú, sobre el qual costa parlar obertament. Està travessada per molts estereotips i prejudicis negatius que ofereixen una visió completament esbiaixada de les problemàtiques de salut mental. El tabú i els estereotips, es retroalimenten creant un cercle de desinformació i confusió.

Les situacions de salut mental són quelcom variable, on les circumstàncies i l’estat personal són canviants. Aquest fet comporta la necessitat de ser conscients i flexibles, per mantenir o reorientar el rumb en l’acompanyament a infants, adolescents i joves amb un problema de salut mental. 

Acompanyar els joves i infants amb problemes de salut mental

Les guies i les fitxes pretenen donar orientacions a les famílies i altres figures acompanyants d’infants, adolescents i joves amb malestar emocional o una problemàtica de salut mental, posant en escena aquells elements que són significatius a l’hora de donar sentit a la situació, així com aquells elements a tenir en compte per poder acompanyar en el procés. I també volen transmetre orientacions per poder establir un punt de partida des d’on actuar i relacionar-nos, per construir rutes i poder afrontar situacions complexes, recollint el punt de vista tant d’infants, adolescents i joves, com de les persones que acompanyen.

Visibilitzar les necessitats de la família o d’altres figures d’acompanyament en salut mental ajuda a entendre aquesta realitat de manera global i a donar respostes que suposin una millora pel benestar  emocional d’infants, adolescents o joves i de les persones de l’entorn  proper. 

En el marc del projecte Capacita’t pel benestar emocional d’infants, adolescents i joves, a més a més de la publicació d’aquests materials, s’ofereixen accions de capacitació per a familiars i professionals de l’entorn comunitari (de serveis no especialitzats en salut mental). El treball col·laboratiu desenvolupat en les sessions també pretén promoure sinergies per impulsar millores en l’atenció en salut mental infantojuvenil.