Desmuntem 12 mites sobre la salut mental

La cultura popular, la indústria audiovisual i els mitjans de comunicació han afavorit, durant dècades, l’estigmatització i la perpetuació d’estereotips negatius que s’han associat a les persones que tenen trastorns mentals.

Malgrat les nombroses campanyes de sensibilització i el gran volum d’informació disponible sobre la realitat i el dia a dia de les persones que conviuen amb un trastorn, encara són moltes les falses creences sobre la salut mental que impedeixen que en parlem amb normalitat.

La gran majoria d’aquestes afirmacions són ben lluny de la realitat, no acrediten cap fonament científic, provoquen actituds de rebuig i intolerància i generen un malestar afegit a les persones afectades i al seu entorn.

Desmuntem dotze mites que estigmatitzen!

1. Les persones que tenen un trastorn mental són violentes i agressives.

Les persones que tenen un trastorn mental, fins i tot greu, no són violentes. Tenen les mateixes probabilitats de presentar episodis de violència que qualsevol altra persona.  En canvi, són més vulnerables a ser víctimes de violència i altres delictes que les persones que no tenen trastorns de salut mental.

2. No poden viure en societat perquè no s’hi adapten.

Les persones amb un trastorn mental poden conviure perfectament en societat si tenen els suports i els recursos necessaris per dur una vida independent i autònoma. Disposar d’una bona xarxa social (professional, familiar, d’amistats, de parella…) prediu una millor evolució i és un factor protector davant recaigudes.

3. Les persones amb un problema de salut mental no es recuperen mai.

Hi ha trastorns mentals que són crònics i, en aquest sentit, acompanyen la persona durant tota la vida, però amb tractaments, suport i seguiment adequats, la recuperació és possible.

4. Les persones que tenen un problema de salut mental no poden treballar.

Poden treballar com qualsevol altra persona si se’ls ofereixen les condicions i els suports adequats perquè ho facin. Molt sovint, la barrera que els impedeix treballar no és fruit del trastorn mateix, sinó de l’escassa preparació de la societat i les administracions per aportar els recursos necessaris. Exercir una feina té grans beneficis per a qualsevol persona, ja que ens ajuda a millorar l’autoestima i aporta una rutina al nostre dia a dia.

5. A mi no em passarà.

Els trastorns mentals no entenen d’edat, sexe, cultura ni situació econòmica, no discriminen i poden afectar qualsevol. Són més comuns del que en general es creu. L’Organització Mundial de la Salut estima que 1 de cada 4 persones tindrà un trastorn mental en algun moment de la seva vida.

6. Les persones amb trastorn mental estan millor en un hospital de salut mental.

Moltes persones, sovint per desconeixement, rebutgen la possibilitat de conviure amb la diversitat. S’ha demostrat que el tractament comunitari és eficaç. Actualment, tret d’algunes excepcions, els hospitals de salut mental estan pensats com a espais de contenció temporal per a episodis aguts. Les persones que són ateses en la comunitat tenen una evolució més bona i més sostinguda en el temps.

7. Si tens algun trastorn mental és perquè beus, consumeixes drogues o no et cuides.

El consum de drogues es considera un factor que pot precipitar l’inici d’un trastorn mental o empitjorar-ne els símptomes, però no sempre n’és la causa primària.  La majoria de les persones afectades de trastorns mentals es cuiden i no consumeixen substàncies nocives però, tot i això, tenen el trastorn. No podem culpabilitzar les persones pel fet que hagin desenvolupat la simptomatologia que presenten.

8. Els infants i els adolescents no tenen trastorns de salut mental.

Els nens petits poden mostrar senyals primerencs que ens alerten de possibles problemes en la seva salut mental. Aquests problemes es poden identificar clínicament i poden ser resultat de la interacció de factors biològics, psicològics i socials.

9. Els trastorns mentals causen discapacitat intel·lectual.

Un trastorn mental no causa ni és una discapacitat intel·lectual. Es tracta de dues coses diferents. Una persona que presenta un trastorn mental no experimenta necessàriament una disminució de les seves capacitats cognitives ni les seves destreses.

10. No hi ha manera d’ajudar les persones que pateixen algun trastorn mental.

Es disposa de tractaments, estratègies i el suport d’associacions per a les persones que ho necessiten. Les persones afectades, si reben el tractament adequat, poden dur una vida completament plena. La societat, en general, pot contribuir i ha de contribuir a promoure una bona salut mental de la població.

11. Una persona que ha tingut un trastorn mental ja no es recupera mai del tot.

Les persones que han tingut algun trastorn mental poden arribar a millorar del tot: seran capaces de treballar, estudiar i participar de manera plena i activa en la comunitat.

12. No puc ajudar ningú que tingui un trastorn mental.

La detecció dels símptomes que poden indicar que una persona te un trastorn mental és clau per al seu pronòstic i les persones que tenen més probabilitats de detectar-los són les de l’entorn més proper. Hi ha diversos símptomes indicatius que algú necessita ajuda: inestabilitat emocional, canvis en l’alimentació i el son, canvis en el comportament, idees suïcides, etc.

Fotografia - Designed by rawpixel.com / Freepik