«Quan parlem de salut mental necessitem una lectura de malestar col·lectiu i social»

La periodista Montse Santolino conversa en aquest vídeo de Solidaritat SJD amb filòsofa Marina Garcés sobre l’impacte en salut mental de la COVID-19. No hi ha dubte que l’impacte generalitzat que aquesta pandèmia està tenint en la salut mental de les persones. En aquest sentit Garcés ofereix una mirada crítica sobre l’individualisme amb el que s’aborda sovint la salut mental, en lloc d’oferir una lectura de malestar col·lectiu i social que miri més enllà de la malaltia.

«Se’ns retorna aquesta afectació en forma d’anàlisi clínica, no com un fenomen de malestar col·lectiu, de malestar social», explica Garcés, «si féssim un diagnòstic col·lectiu de l’estat de la societat seria d’un gran malestar però, en comptes de traduir-se en una mirada que ens digui perquè estem malament, tenir una lectura política, social, ètica, cultural i humana a tot aquest malestar i, per tant, de transformació i d’acció, es converteix en una anàlisi clínica, en més diagnòstics, en una reivindicació de més atenció a la salut mental, que és molt necessària però no és la única mirada que necessitem».

Per a la filòsofa, ser capaços de tenir aquesta altra mirada ens permetria trobar sentit al que ens està passant com a societat i tindríem més eines per a no arribar al moment de la malaltia.

Garcés explica que «és un símptoma que la nostra seguretat social tingui la psicologia com un luxe. Una persona que pateix i que ho fa per les seves condicions de vida socials y materials és una persona que emmalaltirà més que les altres. M’esgarrifa el poc assumit que tenim això, que sembla evident, no només en el nostre imaginari sinó en les pròpies estructures d’atenció de salut integral a les persones i en la manera en què es tracta la relació entre les condicions materials de vida i els seus efectes psíquics».

En la conversa amb Montse Santolino també s’aborda la necessitat de treballar les emociones no com si es tractés d’una muntanya russa codificada en la que estàs a dalt o a baix, amb emocions intenses marcades per la immediatesa, sinó que es tracte de «travessar el més incòmode, el més aspre, el menys emocionant però també per deixar enrere les foscors innecessàries i aprendre a estar en allò que dura. Passar per això que estem vivint té a veure amb això, amb aprendre a donar-nos eines per a sostenir-nos i durar en el temps mentre ens transformem».