Les dones amb autisme, les grans oblidades
Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, jornada reivindicativa de la lluita per l'equitat, el reconeixement i l'exercici dels drets de totes les dones, és important reflexionar sobre la necessitat de la mirada amb perspectiva de gènere per millorar la comprensió de la salut mental, en particular, i de la diversitat humana en general.
En els problemes de neurodesenvolupament i, especialment en l'autisme, aquesta mirada amb perspectiva de gènere té una rellevància significativa.
L'autisme és una condició del neurodesenvolupament que interfereix en l'adquisició d'habilitats de comunicació i d'interacció social i predisposa a tenir una sèrie de conductes repetitives i interessos restringits, juntament amb alteracions sensorials que generen una interferència en l'adaptació a la vida diària.
L'autisme en les nenes, les adolescents i les dones passa desapercebut i això fa que tinguin menys oportunitats de rebre l'acompanyament i l'ajuda que necessiten.
Històricament, el cos de l'evidència científica ha tingut un biaix androgènic, tant a l'hora de definir quins subjectes s'incloïen en els estudis (principalment persones de sexe masculí), així com sobre la base de quins subjectes es dissenyaven les eines de diagnòstic actualment validades per diagnosticar, en aquest cas, l'autisme. Fins i tot la representació a la societat de les persones amb autisme solen ser referents masculins.
Tot això ha condicionat que la presentació de l'autisme en les nenes, les adolescents i les dones, especialment en aquelles sense discapacitat intel·lectual, sigui menys coneguda i, per tant, passin desapercebudes i tinguin menys oportunitats de rebre l'acompanyament i l'ajuda que necessiten.
Irene Farrero Mollfulleda
Les dones adultes amb autisme s'esforcen molt per camuflar les seves dificultats i adaptar-se a les expectatives o exigències socials. Aquesta falta de detecció i identificació impedeix que les nenes i les dones dins de l'espectre rebin els suports terapèutics, educatius, laborals, socials i familiars que els calen. Això els genera un malestar acumulatiu al llarg de les diferents etapes vitals i fa augmentar el risc de presentar comorbilitats amb problemes d'ansietat, depressió, autolesions i conducta suïcida, entre altres dificultats.
Quines diferències i punts forts tenen les dones amb TEA?
- Tenen més habilitats de comunicació i utilitzen gestos, mirades i expressions socialment esperables, que han après per imitació.
- Presenten més desig i interès en la interacció social, i també interessos restringits que qualitativament s'aproximen als de les seves iguals sense autisme: dibuixar, manualitats, ballar, sèries, animals…
- Solen tenir alguna amiga o una relació significativa, a qui absorbeixen o amb qui es mostren molt dependents; algú a qui imitar o que fa de pont amb la resta del grup. Però poden ser vulnerables a tenir relacions abusives.
- Presenten menys conductes repetitives de tipus motor.
- Sembla ser que presenten joc simbòlic durant la infància.
Quan i per què demanen ajuda les dones amb autisme?
A partir de la preadolescència o l'adolescència, les dones que acudeixen a un professional per demanar ajuda o per consultar ho fan perquè han tingut algun símptoma de salut mental relacionat amb l'alimentació, l'ansietat social (timidesa), problemes de conducta o problemes afectius (tristesa, autolesions o haver patit bullying, per exemple). En les noies que tenen un perfil de funcionament més actiu, la interferència es detecta abans, tant a casa com a l'escola, mentre que les de perfil més tranquil i inhibit poden passar com a alumnes «perfectes» a l'esola, perquè no hi ha cap interferència, però en arribar a casa, es tanquen o són explosives.
D'altra banda, la dona amb autisme que consulta en l'adolescència tardana o a inicis de l'etapa adulta demana ajuda per entendre's millor. Expressen que se senten diferents a la resta, que no connecten com els altres i que no sabern per què. També expliquen que s'esgoten en les interaccions socials per diversos motius (avorriment en les converses, no saber què dir, malentesos…), fins al punt que necessiten estar soles per recuperar-se. En aquesta època, moltes d'elles ja són capaces d'identificar les alteracions sensorials que presenten.
Com podem ajudar les dones amb autisme?
La millor manera d'ajudar les dones amb trastorn de l'espectre de l'autisme és escoltant-les, entenent-les i posant nom al que els passa. La diferència amb les persones neurotípiques (sense autisme) s'explica per un processament del món social i sensorial diferent, que configura la condició de la dona amb autisme. Són dones que es caracteritzen per la seva honestedat i sinceritat i pel seu compromís ètic i moral, així com per un sentit de la justícia elevat.
Raquel Montllor Linares
Des de la comunitat científica és important que treballem en la desconstrucció dels biaixos androcèntrics en la salut i a advocar per la formació dels i de les professionals en l'atenció de la salut amb perspectiva de gènere, adaptant les nostres intervencions a les necessitats de les nenes i dones amb autisme.
Des de la societat en general, hem de continuar generant els suports educatius i laborals perquè aquestes nenes i dones puguin tenir una vida més plena i justa.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
