L'adolescent amb problemes de salut mental al sistema de justícia juvenil
L'adolescència és una etapa de construcció de la identitat de l'individu. Els nombrosos canvis físics, biològics, en els pensaments, en les relacions socials i en la família, conformen un moment vital especialment delicat i de més conflictivitat. Algunes «adolescències» són especialment vulnerables ja sigui per condicionants socioeconòmics i personals, per antecedents de criances no convencionals que afecten el desenvolupament, per aprenentatges en què predomina el càstig físic o la punició, o per problemàtiques pròpies del nen o nena que no han trobat la resposta adequada per afavorir un creixement adequat.
Alguns adolescents presenten problemes de salut mental des de la infància o és en aquest període en què sorgeixen els primers símptomes. Tot i les variacions en les taxes de prevalença i les diferències segons els criteris diagnòstics utilitzats, s'ha estimat que almenys un 20 % d’infants i adolescents presenten algun tipus de trastorn mental i almenys la meitat tenen una disminució important en el seu funcionament familiar, social i escolar.
Els estudis realitzats fins ara han demostrat que alguns trastorns psiquiàtrics quan s'inicien en la infància i l'adolescència solen ser més severs i produeixen una afectació més gran en el funcionament i la vida quotidiana dels infants i adolescents que les pateixen. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), al món, un de cada set joves de 10 a 19 anys pateix algun trastorn mental. La depressió, l'ansietat i els trastorns del comportament es troben entre les causes principals de malaltia i discapacitat entre els adolescents. El suïcidi és la quarta causa de mort entre els joves de 15 a 19 anys. Tot i que es calcula que al món un de cada set adolescents de 10 a 19 anys (14 %) pateix algun trastorn mental, aquestes malalties segueixen en gran mesura sense rebre el reconeixement i el tractament que cal.
El perquè de les conductes transgressores en l'adolescència
Les conductes transgressores en l’adolescència són freqüents. En alguns casos, són el resultat de l'intent de la persona per definir una identitat social alternativa. En altres ocasions, són l'expressió d'un malestar profund o una resposta a alguna distorsió que té com a base símptomes d'un trastorn mental que no ha estat detectat ni tractat. Apareix la conducta agressiva impulsiva com a única via de resolució dels conflictes o sorgeix la violència, és a dir, una conducta orientada a lesionar tercers, propietats o objectes, de forma més intencionada, com un pas a l'acte sense pensament global de les conseqüències, i es realitzen conductes constitutives de delictes que requereixen la intervenció del sistema judicial de menors.
Dr. David Bueno Torrens
La realitat de la delinqüència juvenil a la nostra societat continua sent una qüestió molt estigmatitzada. La informació sobre delictes comesos per adolescents és tractada sovint amb un sensacionalisme que causa alarma social i una mirada de desaprovació i rebuig cap a aquests joves, i perdem l'interès per conèixer què els passa a aquests nois i noies. Encara més desconeguda és la problemàtica existent en relació amb els adolescents que pateixen un trastorn mental i cometen conductes transgressores. Sovint, es té la idea que els joves amb problemes de salut mental són més violents i perillosos que aquells que no pateixen trastorns, o cataloguem tots els delinqüents com a «malalts» mentals, creant per a aquesta població un doble estigma amb aquesta etiqueta de «malalt» mental i delinqüent.
Els adolescents amb trastorns mentals són particularment vulnerables a patir discriminació, exclusió social, problemes d'estigmatització (que afecten la disposició a buscar ajuda i vincular-se als serveis de salut mental), dificultats educatives o comportaments de risc.
El malestar propi de l'adolescència és, sovint, molt més gran en aquest grup. Quan realitzen alguna conducta antisocial que requereix la intervenció del sistema judicial i l'ingrés en un centre privat de llibertat, aquesta vulnerabilitat augmenta per les dificultats que presenten per poder afrontar situacions o esdeveniments estressants, i es produeix un impacte emocional que disminueix la seva capacitat d'adaptació i reverteix negativament en l'evolució del trastorn.
El dret a una atenció sanitària integral
L'atenció sanitària integral és un dels drets més importants que tenen les persones privades de llibertat. Als centres de justícia juvenil cal garantir l'atenció a tots els problemes de salut, prevenir-los i proporcionar una atenció en salut mental especialitzada d'acord amb les necessitats de l'adolescent, especialitzada en atendre la problemàtica de salut mental, el risc de violència i de reincidència en conductes transgressores, l'impacte de l'ingrés en un centre (separació abrupta de l'entorn social i familiar, incomunicació telemàtica, restricció de les comunicacions...) i disminuir la vulnerabilitat d'aquesta població.
A Catalunya, hi ha una unitat especialitzada en l'atenció i el tractament d'adolescents que cometen conductes transgressores gestionada pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers). Habitualment el jutge de menors imposa una mesura d'internament terapèutic als adolescents amb problemes de salut mental que permet dur a terme una intervenció especialitzada per professionals experts en el tractament d'aquests casos. No obstant això, a la resta d'Espanya i Europa no hi ha unitats liderades per professionals del Departament de Salut i, concretament, de l'àrea de salut mental que atenguin i desenvolupin teràpies específiques per a aquesta població, tot i que és ben conegut que el percentatge de trastorn mental en el sistema de justícia juvenil és superior al de la població general.
Programa de vinculació comunitària per a joves privats de llibertat
Una metaanàlisi de 25 estudis sobre la prevalença de trastorns mentals en joves amb conductes delictives conclou que els adolescents amb conductes transgressores són 10 vegades més propensos a patir patologia de l'espectre psicòtic, el trastorn de conducta és de 10 a 20 vegades superior en les noies i de 5 a 10 vegades més probable en els nois, i la depressió major és entre 3 i 4 vegades més freqüent en les noies detingudes (Fazel et al., 2008).
Concretament a Catalunya, els adolescents atesos al sistema judicial de menors presenten índexs trastorns mentals superiors a les taxes trobades en la població general. El 50 % de la població que comet algun tipus de conducta transgressora greu i interna a un centre de justícia juvenil, en règim de privació de llibertat, requereix la intervenció immediata dels serveis de salut mental. Un 10 % presenten un trastorn mental que requereix l'ingrés a una unitat terapèutica de justícia juvenil. En un estudi dut a terme l'any 2018 (Ribas et al., 2018) es descriuen les característiques clíniques, socials i familiars de la població atesa amb internament terapèutic; així mateix, es fa una comparativa amb la població atesa en centres de justícia juvenil sense trastorn mental i es troben diferències significatives. En aquest sentit, els adolescents amb problemes de salut mental tenen progenitors amb índexs de delinqüència relativament baixos (27 %), i es troba un nombre més gran de pares que estan educant els seus fills mitjançant una disciplina consistent i adequada, amb supervisió i implicació apropiades per part dels progenitors. Les famílies presenten més capacitat per oferir suport emocional. Pel que fa a l'entorn de residència, els joves amb internament terapèutic resideixen a llocs amb nivells baixos de delinqüència, pobresa o violència. No obstant això, són adolescents que pateixen més rebuig per part de companys, presenten un risc alt d'estrès i incapacitat per afrontar les dificultats, tendeixen a respostes agressives, tenen una impulsivitat alta, presenten més problemes de concentració i atenció i tenen un compromís escolar baix .
Hi ha factors de protecció en l'entorn sociofamiliar dels adolescents amb problemes de salut mental que delinqueixen, en comparació amb aquells joves que no presenten patologia mental. Tot i això, també es presenten factors de risc. Un de cada dos joves ha crescut en contextos o condicions que no afavoreixen un desenvolupament evolutiu adequat, caracteritzats per algun tipus de maltractament o negligència parental. Tot i que no hi ha un factor que per si mateix expliqui la conducta violenta en l'adolescent, el maltractament patit durant la infància, tant si es dona en l'àmbit familiar com a fora, pot donar lloc a problemes de salut mental, abús de substàncies, augment de les dificultats en les relacions interpersonals, la probabilitat de suïcidi i la conducta delictiva (Wood et al., 2002; Widom i Maxfield, 2001). Quan són atesos per professionals especialitzats en salut mental, un de cada quatre joves presenta una depressió moderada o greu, impulsivitat alta, sentiments d'ira i una tendència a interpretacions d'hostilitat dels altres cap a ells, cosa que interfereix en un funcionament psicosocial òptim i en la capacitat d'adaptació a l'entorn. El consum de tòxics de forma esporàdica o habitual previ a l'ingrés a un centre es dona en un 50 % dels casos, habitualment com una estratègia per evadir-se del malestar emocional que no poden gestionar; un de cada quatre presenta símptomes relacionats amb un trastorn mental greu. A més, cal destacar que un de cada tres presenta una discapacitat intel·lectual lleu. Per tot això, aquesta població necessita una atenció que reconegui la singularitat i unicitat de cada adolescent, dissenyada, adaptada i consensuada amb cada jove segons les seves necessitats, les seves fortaleses, les seves vivències, les seves mancances, la seva història vital, el delicte comès…
L'atenció terapèutica especialitzada en salut mental en l'entorn de justícia juvenil ha de dirigir-se, i així s'orienta a Catalunya, cap a una intervenció integral, més enllà dels símptomes propis del trastorn que tenen aquests adolescents. Reben teràpies psicològiques i psiquiàtriques, intervencions educatives i formatives, cures de salut general per part de les infermeres i intervencions orientades a la recerca de significat en l'acompliment de tasques per part de terapeutes ocupacionals.
Tot això no és possible sense generar un entorn segur i protector per a l'adolescent, en què predomini un interès real per la seva situació i les seves experiències, una acceptació incondicional i una disponibilitat quan necessiti ser escoltat, sense ser jutjat, sinó comprès, entès i acompanyat en el seu procés de recuperació personal, creixement i desenvolupament de la seva identitat.
D'aquesta manera, aquests nois i noies poden expressar els seus malestars d'una altra manera, reflexionant i entenent que tenen dificultats i ansietats pròpies d’aquest període vital (pèrdues, dols per la infància perduda, exigència de funcionar com un adult…) i també una problemàtica afegida relacionada amb el trastorn, l'entorn i les experiències viscudes, sovint molt traumàtiques. Les intervencions han de tenir en compte el moment evolutiu de cada persona, escoltant i respectant els seus desitjos i preferències, el seu projecte de vida o ajudant-la a desenvolupar interès per àrees acadèmiques i vitals que ha descartat sense haver intentat conèixer. Així mateix, s'ha de construir una narrativa biogràfica i comprensiva que permeti també a l'adolescent entendre els determinants socials, personals, familiars, culturals, etc. que l'han portat a la conducta delictiva i desenvolupar la capacitat de perdonar-se i reconciliar-se amb el seu entorn.
Aconseguir l'acceptació i la recuperació de l’adolescent, promoure i activar tots els seus recursos i capacitats per superar o integrar el seu trastorn sense que aquest es converteixi en el centre de la seva vida, aconseguir la reinserció comunitària, evitar les conductes transgressores i potenciar la integració social satisfactòria són objectius prioritaris de la intervenció professional en l'entorn sanitari-judicial de salut mental. El treball en comunitat i amb la comunitat s'inicia mentre s'està complint la mesura judicial d'internament en un centre de justícia juvenil, mitjançant un acompanyament que garanteix la inclusió social, minimitza riscos i permet descobrir quina és la interacció de l'adolescent amb el seu entorn, en les relacions amb els seus iguals i amb la societat, compartint les seves vivències personals en el seu entorn natural de vida. En aquest sentit, són diverses les activitats que es poden desenvolupar, des d'un teatre inclusiu a centres cívics fins a un programa de prevenció del consum de tòxics integrat i dut a terme en centres escolars de la comunitat, o fer acompanyaments al domicili o activitats lúdiques. Quan aconseguim entendre els arguments dels adolescents, atendre i escoltar el que per ells és important, encoratjar-los per aconseguir els seus objectius, podem generar seguretat en si mateixos i en els altres, així com possibilitats reals per compartir la vida en llibertat.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
