El paper de les famílies en la recuperació de les persones amb trastorn mental privades de llibertat

La família es considera la unitat bàsica de la societat humana. Representa el centre fonamental de la vida moral i afectiva dels individus. Per tant, és una estructura social vital a totes les comunitats.

Les definicions de família tendien a referir-se a les relacions de consanguinitat i a un sistema compartit de valors, però la realitat s'imposa i és que les famílies són tan diverses com els individus que les componen. La família és un sistema social dinàmic i, per tant, pot ser font de grans conflictes com també dels millors recursos de suport.

La família és el sistema d’emocions principal i més poderós a què pertanyen els éssers humans i constitueix el recurs potencial més gran, així com la font d'estrès més gran (Fogarty, 1997).

El sistema familiar constitueix un espai educatiu i social per excel·lència, per la qual cosa se li poden atribuir una sèrie de funcions: satisfacció de necessitats primàries, suport i relació d’ajuda, criança i regulació social, socialització, guia cognitiva (educació en valors) i suport instrumental (benestar, qualitat de vida i autonomia).

Quan parlem del paper en la recuperació quan un membre d'una família pateix un trastorn mental, aquesta presenta un deteriorament en la qualitat de vida en diferents dimensions: benestar físic, benestar emocional, relacions interpersonals, inclusió social (estigma), desenvolupament personal, benestar material, autodeterminació i drets (no ser escoltats/informats).

El nostre compromís amb les famílies

Des de les unitats de rehabilitació psiquiàtrica penitenciària els equips interdisciplinaris que intervenim amb els familiars de persones ateses tenim molt en compte aquestes consideracions i, per tant, hem d'assumir aquests compromisos:

• Establir una relació d'empatia i escolta activa.
• Reforçar de forma positiva potencialitats i objectius aconseguits per les famílies.
• Respectar, no jutjar, donar valor a les necessitats que les famílies perceben com a pròpies.
• Informar les famílies, sempre amb el consentiment previ de la persona atesa adulta.
• Clarificar expectatives i potenciar la transparència en la comunicació.
• Respectar els temps de les famílies.
• No oferir directrius sinó orientacions i desenvolupar un espai de suport en què les famílies trobin informació, formació i suport emocional.

És molt important que les famílies coneguin aspectes relacionats amb el trastorn mental, els serveis i recursos vinculats, i conscienciar les famílies del seu paper clau com a agents de canvi i inclusió social. Els professionals hem de promoure que la família pugui exposar situacions difícils que es donin a l'entorn familiar per evitar, entre altres problemes, l'aïllament social i l'estigma.

Les diferents unitats psiquiàtriques penitenciàries que atenem compten amb un programa específic, i alhora transversal, d’atenció a les famílies de les persones que estan ingressades en aquestes unitats de rehabilitació psicosocial i reinserció a la comunitat. Considerem que la família i l'entorn social tenen un paper determinant en la dinàmica vital de l'individu. Per aquest motiu, cal conèixer la funció que exerceixen per saber quin protagonisme i quina influència tenen en el pla de rehabilitació i «externació» del medi penitenciari que es dissenya de forma individual per a cadascuna de les persones que atenem.

Recuperació, integració social i acompanyament en sortir del centre penitenciari

Ir al artículo

Partim de la idea que les famílies constitueixen, en molts casos, el recurs principal de prestació de suport i atenció a les persones que pateixen un trastorn mental. Els programes específics d’atenció a les famílies, per tant, van dirigits a totes elles i també a persones que representen un referent significatiu de la persona. L'objectiu principal del programa és aconseguir afavorir la col·laboració familiar de la persona atesa, potenciant el seu paper com a agent de canvi i inclusió social.

Com treballem amb les famílies de les persones a les unitats psiquiàtriques penitenciàries?

Respecte a la metodologia de treball, podem diferenciar tres fases: acolliment, vinculació i seguiment. Els procediments que utilitzen els diferents equips interdisciplinaris són les entrevistes als centres penitenciaris o dispositius sanitaris, les visites a domicili i el seguiment telefònic. Considerem molt important que les famílies coneguin les diferents vies de contacte amb els professionals perquè les puguin utilitzar sempre que ho necessitin.

Les entrevistes al centre penitenciari o altres dispositius sanitaris solen ser el primer contacte presencial entre la família i l'equip de professionals. Sempre es duen a terme amb el consentiment de la persona atesa. Excepcionalment, es pot fer un primer contacte amb la família al propi domicili quan la situació familiar, per múltiples i diverses causes, no permeti desplaçar-se als diferents dispositius, però en general les visites a domicili es produeixen quan hi ha un vincle adequat entre família i equip professional i es planteja com a objectiu de treball la preparació de la vida en llibertat. En l'àmbit penitenciari estem parlant de permisos en el cas de persones amb penes confirmades i de sortides terapèutiques en el cas de mesures de seguretat.

A la tercera fase, quan les persones ateses ja tenen un pla de treball terapèutic individualitzat i s'inicia el procés de vinculació a l'exterior, és el moment en què les famílies adquireixen un rol més important, com a agents d'acollida, reinserció i integració familiar i social. Aquesta fase es duu a terme mitjançant comunicació telefònica entre els professionals i la família. Això ens permet fer un seguiment de com està funcionant la persona al medi familiar i social, i ens facilita la recollida de dificultats, problemàtiques, conflictes, competència social de l'individu, grau de compromís i altres qüestions que puguin sorgir en cada cas que ens orientin i aportin informació sobre com s'estan complint els objectius de treball proposats i consensuats entre equip professional, persona atesa i família.

L'equip de professionals fem una avaluació del procés conjunt de persona atesa i família. Evidentment es tracta d'una avaluació qualitativa que permeti valorar els aspectes més rellevants de la persona i el seu medi d'acollida.

Els factors més importants que es recullen són:

• Capacitat de suport emocional
• Contenció i límits
• Capacitat de vinculació social i de recursos
• Capacitat econòmica i qualitat de vida
• Capacitat d'identificació de conflictes
• Factors ambientals i propis de la família

És important ressaltar que els centres penitenciaris estan allunyats de les poblacions, i això suposa una dificultat afegida per a moltes famílies. En molts casos, la distància entre el domicili familiar i el centre penitenciari és molt elevada i no permet una continuïtat de visites a la persona atesa, cosa que en termes penitenciaris anomenem comunicacions / vis a vis. Els motius d'aquestes dificultats poden ser econòmics, físics i de mobilitat (dificultat pel mitjà de transport). També cal dir que les comunicacions entre centres penitenciaris i mitjans de transport no cobreixen sempre les necessitats de les famílies i, de vegades, es poden convertir en trajectes interminables i inassumibles pels familiars.

Des de l'obertura de les diferents unitats psiquiàtriques penitenciàries s'ha tingut molt en compte tots els aspectes descrits en aquest article i es dona molta importància a la participació i inclusió de les famílies en els processos terapèutics de les persones que atenem. Per acabar, cal subratllar que l'experiència de vint anys de trajectòria d'aquestes unitats ens confirma que el paper de les famílies és fonamental en la recuperació de les persones que pateixen un trastorn mental i estan privades de llibertat.

Les opcions d'èxit es multipliquen si la família és present i entén la situació que viu el seu familiar afectat.

Per això, l'equip de professionals integrat per professionals de l'àmbit de la psiquiatria, psicologia, treball social, educació social, infermeria, cures auxiliars d'infermeria i integració social hem de ser molt conscients d'oferir a les famílies i persones que atenem una relació de proximitat, accessibilitat i transparència perquè es pugui aconseguir un vincle positiu que permeti un treball conjunt i uns objectius compartits orientats a la millora de les diferents situacions vitals dels individus afectats.